L'Hospital de Sant Pau de Barcelona fa temps que treballa en una tecnologia pionera que pot millorar la precisió de la cirurgia de la neuràlgia del trigemin, patologia també coneguda com la 'malaltia del suïcidi'. El projecte, anomenat ‘Trigèmins’, utilitza imatges de ressonància magnètica per reconstruir en tres dimensions l'anatomia de cada pacient i visualitzar mitjançant realitat virtual la relació entre el nervi trigemin i els vasos sanguinis que el comprimeixen. L'estudi, desenvolupat juntament amb l'equip d'enginyeria biomèdica del centre català, preveu incloure deu pacients. Fins ara, sis han estat intervinguts dins del protocol i l'equip espera completar els quatre casos restants. Encara que encara no es poden extreure conclusions definitives, sí que es preveu que els primers resultats estan mostrant una elevada coincidència entre la zona de compressió identificada abans de l'operació i la localització posterior del tefló utilitzat.
L'objectiu del projecte, coordinat per Robert Belvis, neuròleg d'aquest centre barceloní, és millorar la precisió de la descompressió microvascular, “una de les intervencions utilitzades quan la neuràlgia està provocada per una artèria que comprimeix el nervi. Durant l'operació, el cirurgià separa ambdós elements mitjançant una petita peça de tefló, clau en aquesta intervenció". En el Dia Internacional de la Neuràlgia del Trigemin, Sant Pau segueix erigint-se en un dels centres més innovadors per abordar aquesta malaltia.
Una operació en un espai molt reduït
La tecnologia permet, segons l'especialista afirma a Redacción Médica, reconstruir a partir de la ressonància el tronc cerebral, el nervi trigemin i les artèries que l'envolten: “Mitjançant unes ulleres de realitat virtual, l'equip pot observar l'anatomia del pacient en tres dimensions i localitzar el punt exacte on es produeix la compressió”.
A més, la reconstrucció permet identificar la petjada que l'artèria ha deixat sobre el nervi com a conseqüència de la pressió mantinguda, i aquesta informació “arriba a servir per planificar amb més precisió on s'ha de col·locar el tefló”. El facultatiu assegura que aquesta tecnologia “també s'utilitza després de l'operació. Una nova reconstrucció permet comprovar on ha quedat col·locat el material i determinar si coincideix amb la zona que s'havia de tractar”.
Aquesta informació pot ser especialment rellevant quan el pacient continua tenint dolor després de la intervenció. “Si després d'una cirurgia un pacient no va bé, no va bé perquè el tefló no s'ha posat bé o està ben posat. Això canvia les coses”, assenyala Belvis.
El dolor es pot confondre amb un problema dental
La neuràlgia del trigemin provoca episodis de dolor facial molt intensos, habitualment descrits com a descàrregues elèctriques de curta durada. Belvis recorda que el nervi trigemin “transmet la sensibilitat de bona part de la cara, per la qual cosa el dolor pot afectar la mandíbula, les dents, el nas o la zona al voltant dels ulls”. Precisament per aquesta localització, l'especialista assegura que el diagnòstic pot complicar-se. Alguns pacients acudeixen inicialment a l'odontòleg, a l'otorinolaringòleg o a l'oftalmòleg abans d'arribar a Neurologia. Belvis explica que arriba a ser freqüent que alguns pacients “hagin estat sotmesos fins i tot a tractaments dentals innecessaris abans d'identificar la causa real del dolor”.
El retard diagnòstic pot prolongar-se durant anys, i per això, l'especialista considera important “millorar el coneixement d'aquesta malaltia entre els professionals que poden rebre inicialment aquests pacients”.
Una artèria, darrere de la majoria dels casos
Segons Belvis, aproximadament el 75 per cent de les neuràlgies del trigemin estan relacionades amb una compressió vascular: “L'artèria entra en contacte amb l'arrel del nervi i, amb el temps, pot provocar una lesió de la mielina, la capa que recobreix les fibres nervioses”.
La resta dels casos pot tenir altres causes, ja que, en pacients joves, “una de les principals causes secundàries és la esclerosi múltiple, mentre que en persones de més edat també poden existir tumors que comprimeixin el nervi”.
Per això, el primer pas per al facultatiu és determinar què està provocant la neuràlgia: “La ressonància magnètica té un paper fonamental, encara que no sempre n'hi ha prou amb una ressonància cerebral convencional. Per estudiar correctament la relació entre el nervi i els vasos sanguinis són necessaris protocols específics d'alta resolució”.
Dels fàrmacs a la cirurgia
El tractament davant d'aquesta malaltia comença normalment amb medicaments: “Molts d'ells procedeixen de l'àmbit de l'epilèpsia i alguns del tractament del dolor neuropàtic. Si el pacient aconsegueix controlar els símptomes i manté una bona qualitat de vida, pot continuar amb tractament farmacològic”. Quan els fàrmacs no funcionen, cal plantejar-se diferents procediments. En els pacients amb una compressió vascular que són candidats a cirurgia, “la descompressió microvascular busca separar de forma permanent l'artèria i el nervi mitjançant el tefló”.
Segons l'estimació de l'especialista, “aproximadament un 12 per cent dels pacients acaba necessitant una intervenció quirúrgica. Per a aquells que no poden sotmetre's a una descompressió microvascular també existeixen altres tècniques, com procediments percutanis, radiocirurgia o, en casos seleccionats i resistents, tècniques més avançades de neuromodulació i ultrasons focalitzats d'alta intensitat”.
Saber on és el problema abans i després d'operar
El projecte Trigèmins pretén precisament aportar una eina addicional en aquest punt. Si els resultats obtinguts en els deu pacients previstos confirmen les primeres observacions, “la realitat virtual podrà ajudar a planificar la cirurgia de forma personalitzada i comprovar posteriorment que el tefló ha quedat correctament col·locat”. Belvis considera que la tecnologia “és capaç d'arribar a canviar la manera de planificar aquestes intervencions, encara que no necessàriament els criteris per decidir quins pacients s'han d'operar”.
A Sant Pau, els pròxims quatre pacients seran clau per completar aquesta primera fase del projecte i comprovar si una reconstrucció tridimensional personalitzada pot ajudar a resoldre un dels grans reptes d'aquesta cirurgia: “En un espai de tot just uns mil·límetres, el cirurgià pugui saber amb precisió on és la compressió i comprovar després on ha quedat exactament el material que ha de mantenir separat el nervi de l'artèria”.