El director general d'Ordenació Professional del Ministeri de Sanitat, Miguel Ángel Máñez, ha assenyalat a Redacción Médica que no preveu "problemes" a la propera convocatòria MIR davant la "allau" d'homologacions de títols de Medicina a extracomunitaris registrades l'any passat.
Máñez ha reconegut, no obstant això, que aquest allau d'aspirants estrangers "s'ha notat" a la convocatòria de 2027, el llistat provisional d'admesos de la qual ha donat a conèixer el Ministeri aquest mateix divendres. En concret, el nombre d'aspirants acceptats ha crescut fins als 21.668, uns 4.000 més que l'any passat. En aquest sentit, el responsable ministerial ha assenyalat que aquesta situació obligarà el Ministeri a fer un esforç de gestió i logística de cara a la convocatòria. En declaracions a Redacción Médica, Máñez ha descartat que es contemplin mesures excepcionals, més enllà de proveir més aules universitàries i els recursos necessaris, rebaixant les expectatives sobre el "pla de contingència" que des de Sanitat havien traslladat a aquest mitjà.
Per a Máñez, però, el "gran risc" que genera aquesta insòlita xifra de metges estrangers amb títol homologat és sobre la contractació de metges sense especialitat. "Per a mi el gran risc que tenim és que cada cop és més fàcil treballar sense especialitat a Espanya. L'homologació el que està fent és que hi hagi una borsa de metges disposats a treballar del que sigui. Suposarà un repte i un problema", ha assenyalat durant la seva intervenció en una taula rodona sobre aquesta qüestió en el marc de la Convenció de la Professió Mèdica promoguda per l'Organització Mèdica Col·legial (OMC). Una tendència que, adverteix, està provocant una degradació del model i que s'està expandint per tot tipus d'especialitats, més enllà d'Urgències i Atenció Primària, on ve succeint amb més freqüència.
Pel que fa a la major competència que tindran els aspirants en haver-se incrementat considerablement el nombre de candidats, Máñez ha recordat que els extracomunitaris competeixen en el seu propi cup amb un 10% del total de places MIR reservades per a ells. En aquest sentit, el president del Col·legi de Metges de Màlaga, Pedro Navarro, ha apuntat que entre aquests metges amb títol homologat pot haver-hi una proporció important que ja comptin amb la residència, per la qual cosa optarien a través de la provisió de places ordinària. Per això, ha reivindicat la necessitat d'establir una "traçabilitat" d'aquests títols homologats per conèixer l'impacte que té sobre la provisió de places de formació i de treball.
La vicepresidenta de l'OMC, Rosa Arroyo, ha traslladat la preocupació de l'entitat pel laxe procediment per al reconeixement de títols d'ensenyament superior, davant aquesta xifra rècord de convalidacions de títols universitaris. Des de l'organisme recorden la seva proposta de reformar el model d'homologació per instaurar un Examen Clínic Objectiu Estructurat (ECOE) per als metges estrangers que vulguin reconèixer la seva formació universitària, igual que fan els propis estudiants espanyols.
El president de la Conferència Nacional de Deganes i Degans de Facultats de Medicina Espanyoles (CNDFME), Antonio Compañ, ha explicat les diferències que existeixen entre el sistema universitari espanyol i els estrangers –principalment els d'Amèrica Llatina, d'on procedeixen el 80% dels metges homologats– i que, segons el col·lectiu mèdic, justifiquen la pertinència de reformar el model. En primer lloc, ha apuntat la major càrrega de formació pràctica que estableixen els plans d'estudi a Espanya "des del primer any". Per contra, "a Amèrica Llatina generalment els quatre primers anys són de formació eminentment pràctica i tenen rotatori al final". Com a segon punt, el model de crèdits ECTS d'Espanya davant el còmput d'hores impartides pels professors que regeix a les universitats sud-americanes. Finalment, ha subratllat les diferències en l'accés al títol d'especialista, que en aquests països està establert a través d'un model de màster o diplomatura amb una formació més teòrica.
Sanitat prepara un RD per al reconeixement de títols d'especialista
Davant aquesta conjuntura, des de l'OMC han reclamat un paper "més protagonista" dels col·legis mèdics en el procés d'homologació de títols universitaris. El president del Col·legi de Metges de Segòvia, Graciliano Estrada, ha assenyalat en aquest sentit que la participació dels metges en el comitè que dona el vistiplau a les homologacions és "preceptiva, però no vinculant", per la qual cosa no tenen un paper decisiu.
Estrada ha recordat que aquest augment dels títols homologats obeeix al procediment d'agilitació administrativa adoptat pel Ministeri d'Universitats davant l'important tap que registrava el procés. Davant aquesta manca de protagonisme que tenen amb aquest departament, el metge ha contraposat el paper "molt més fluid" que tenen en el procés de reconeixement de títols de metges especialistes, que discorre per un canal diferent depenent del Ministeri de Sanitat.
Pel que fa al reconeixement de títols d'especialista, Máñez ha assenyalat que Sanitat porta més d'un any treballant en un projecte de reial decret que espera que vegi la llum abans de les eleccions. Aquesta norma introduiria un filtre addicional per reconèixer aquests títols, de manera que un cop comprovat que compleixen amb els requisits d'anys de formació que marca la directiva europea, se'ls sotmetria a un examen i a sis mesos de pràctiques remunerades. "El component fonamental és que la persona conegui el model sanitari espanyol. I això es fa treballant i no estudiant la legislació", ha argumentat.
Tanmateix, ha apuntat que des de la Comissió Europea han promogut recentment una iniciativa precisament en el sentit contrari. Encara que no en coneix molts detalls, ha explicat que la intenció era "automatitzar" el procés de convalidació d'aquests títols. "Mentre aquí teníem la sensació que hem de ser més estrictes, veiem que a Europa tendeixen a facilitar el reconeixement en alguns casos", ha asseverat el director d'Ordenació Professional.