El sistema sanitari espanyol assisteix a un canvi demogràfic sense precedents en la seva base formativa. Per primera vegada en la història de la prova per a Mèdics Interns Residents (MIR), el volum de titulats estrangers que aspiren a aconseguir una plaça d'especialitat ha superat el dels candidats nacionals. La relació provisional d'admesos i exclosos per a la convocatòria 2026-2027, publicada aquest divendres pel Ministeri de Sanitat, mostra un total de 24.142 sol·licituds registrades, un 37,7% més que les 17.532 de l'edició anterior. Darrere d'aquest increment de 6.610 expedients no hi ha una injecció sobtada de talent a les facultats espanyoles, sinó l'efecte directe del major pla de xoc d'homologacions universitàries impulsat pel Govern, que ha posat en circulació gairebé 30.000 títols mèdics extracomunitaris. L'allau de convalidacions ha desbordat els registres del Ministeri, dibuixant un escenari on 12.569 aspirants internacionals superen en nombre els 11.573 candidats amb passaport espanyol.
L'estadística oficial, desgranada per Redacció Mèdica, reflecteix dues realitats que discorren a velocitats oposades. D'una banda, la pedrera mèdica espanyola demostra un creixement vegetatiu pràcticament pla. El llistat provisional comptabilitza 11.573 inscripcions de facultatius espanyols, la qual cosa suposa un lleuger retrocés de 46 persones respecte als 11.619 aspirants de l'any anterior. D'aquests, 11.126 ja figuren com a admesos per realitzar l'examen, configurant un bloc estable i previsible que obeeix al ritme de sortida taxat pel numerus clausus de les universitats del país.
Sol·licituds per al MIR
A l'altre extrem, la demanda internacional ha rebentat les costures del procés. Els 12.569 professionals estrangers que han presentat la seva sol·licitud aquest any representen un creixement del 112,5% davant dels 5.913 de la convocatòria 2025-2026. Aquesta allau de 6.656 nous candidats forans altera substancialment el terreny de joc. Si ens cenyim exclusivament als qui ja han superat el filtre documental i són considerats admesos provisionals (21.668 en total), la bretxa s'estreny al màxim: 11.126 espanyols competiran per una plaça juntament amb 10.542 estrangers, dels quals 9.941 estan afectats pel cup d'extracomunitaris. Fa tan sols un any, la quota d'espanyols admesos acaparava el 70,11% del total; avui, aquest marge de domini ha caigut en picat fins a representar amb prou feines el 51,35% del cens vàlid.
Admesos provisionals al MIR
La Situació 5 absorbeix la borsa d'aspirants amb cup
Per comprendre l'anatomia d'aquest fenomen migratori en l'àmbit sanitari cal desglossar la codificació administrativa del Ministeri de Sanitat. El bloc que experimenta el major creixement és el dels metges extracomunitaris subjectes al cup de places (Situacions 4 i 5), dissenyat per limitar l'accés d'aquells que concorren en condicions que no equiparen els seus drets als d'un ciutadà espanyol o comunitari.
En la passada convocatòria, 1.433 candidats extracomunitaris afectats per aquest topall van aconseguir figurar a la llista d'admesos. En la relació actual, la xifra escala fins als 6.216 facultatius, la qual cosa implica una multiplicació per més de quatre (un salt del 333,7%).
Dins d'aquest col·lectiu restringit, les dades revelen a més un transvasament administratiu radical impulsat pel nou marc normatiu d'estrangeria. La Situació 4, reservada tradicionalment per a qui arribava a Espanya amb una estada per visat d'estudis, es troba en vies d'extinció tècnica: ha passat de 441 admesos el 2025 a tan sols 45 en la present convocatòria. En paral·lel, la Situació 5 —que engloba altres modalitats migratòries amb cup i a qui s'inscriuen directament des dels seus països d'origen a Llatinoamèrica sense haver trepitjat encara sòl espanyol— pateix una explosió sense precedents, saltant de 992 a 6.171 admesos (un desmesurat repunt del 522%).
Per a aquests aspirants el Ministeri de Sanitat imposa un límit infranquejable. La normativa reserva un cup màxim del 10% del total de l'oferta, una restricció que en aquesta convocatòria es tradueix en amb prou feines 968 places disponibles per a l'especialitat de Medicina. Aquesta barrera legal multiplica la pressió competitiva dins de les situacions 4 i 5, on els més de 6.200 aspirants ja admesos es disputaran un nombre molt reduït de llocs formatius, deixant la immensa majoria d'aquest grup sense opcions matemàtiques d'adjudicació. Fa un any, Sanitat només va adjudicar 609 de les 928 places d'aquest cup i va deixar desert un terç de l'oferta per a extracomunitaris.
Residència temporal: la gran porta d'entrada en igualtat de condicions
L'altre gran pilar que sustenta aquest rècord de participació internacional resideix en aquells metges extracomunitaris que ja resideixen i treballen a Espanya i, per tant, competeixen en absoluta igualtat de condicions, sense estar sotmesos al límit del cup per a estrangers.
Aquí destaca de manera rotunda la Situació 3 (residència temporal). Aquest grup aporta enguany 3.312 aspirants admesos, consolidant un creixement interanual del 48,3% respecte als 2.233 de l'exercici previ. Són professionals plenament integrats en el teixit demogràfic espanyol, molts d'ells exercint a la sanitat privada o a la pública sense títol d'especialista, que han aconseguit regularitzar els seus papers i el seu títol acadèmic per optar al MIR.
La seva empenta compensa amb escreix el retrocés observat en la resta de grups no afectats pel cup. Els admesos procedents de la Unió Europea (comunitaris de ple dret sense necessitat de codi SIT) cauen de 631 a 601. Així mateix, els estrangers emparats pel règim comunitari (Situació 1) baixen de 404 a 326, i els qui compten amb residència de llarga durada (Situació 2) es mantenen congelats, amb 87 expedients admesos davant dels 86 de l'any passat.
El col·lapse de l'exclusió documental
L'allau d'expedients extracomunitaris de nova fornada no només ha engreixat les llistes d'acceptats, sinó que ha arrossegat amb si un volum rècord de tràmits incomplets o erronis. El Ministeri de Sanitat comptabilitza 2.474 exclosos en aquest primer creuament de dades, la qual cosa suposa un increment del 62,9% en el nombre de "no admesos" respecte als 1.518 de l'any passat.
Vuit de cada deu rebutjats provisionals tenen passaport forà (2.027 exclosos), amb una aclaparadora concentració en la ja esmentada Situació 5, que acumula 1.142 sol·licituds denegades. Els motius es repeteixen sistemàticament en les resolucions del departament d'Ordenació Professional: absència d'acreditació d'identitat (NIE o passaport vigent), errors en la justificació per a l'exempció del pagament de taxes, problemes formals en la signatura electrònica o, de manera més recurrent, deficiències en el llarg i tortuós procés de reconeixement i homologació del títol de Medicina.
A l'espera del llistat definitiu —el termini de deu dies hàbils per esmenar deficiències transcorre entre el 16 i el 27 de novembre de 2026—, l'examen MIR assumeix la seva major transformació estructural. El desbloqueig burocràtic del Ministeri d'Universitats ha complert el seu objectiu de bolcar milers de metges al sistema, però la prova de foc de la sanitat espanyola consistirà ara a gestionar un coll d'ampolla formatiu que haurà d'absorbir una pressió competitiva estrangera mai vista en les últimes quatre dècades.