La inusitada xifra d'homologacions de títols de metges extracomunitaris registrada els darrers mesos es presenta com un escull de primer ordre per a l'equilibri de la Formació Sanitària Especialitzada (FSE). La convocatòria MIR de 2027 ha començat a acusar de ple els efectes del rècord històric de convalidacions universitàries, després de tancar-se 2025 amb més de 30.000 títols estrangers reconeguts oficialment. Aquesta situació ha desembocat en el que fonts del Ministeri de Sanitat descriuen a aquest mitjà com una "allau d'inscrits" procedents de fora de la Unió Europea, un escenari sense precedents que ha portat el departament que dirigeix l'àrea sanitària a treballar en el disseny d'un "pla de contingència".
Des que es va conèixer el balanç d'homologacions l'any passat, diverses organitzacions del col·lectiu mèdic, sindicats professionals i deganats universitaris venien alertant sobre l'embut assistencial i formatiu que podria desfermar-se a la porta d'entrada al sistema MIR. Ara, la valoració interna que fan ara al Ministeri confirma aquests temors. A les portes de conèixer el llistat d'admesos provisionals per a la prova —fixada per al proper 23 de gener i la relació d'aspirants de la qual s'espera conèixer aquesta mateixa setmana—, aquests indicis apunten que la competència per aconseguir una plaça de resident creixerà considerablement a causa d'aquest allau de candidats.
L'origen d'aquesta remesa d'aspirants es troba en l'agilització dels tràmits burocràtics duta a terme pel Ministeri d'Universitats per desencallar els milers d'expedients acumulats durant anys. El desbloqueig de l'embús que arrossegava aquest departament va generar un ritme inèdit de resolucions favorables en el darrer curs, en què les titulacions de Medicina van acaparar més del 80 % de tots els expedients validats a Espanya. Davant d'aquestes dades, des de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) van reclamar un procés d'homologació més estricte que mesuri competències clíniques en substitució d'un model que veuen purament burocràtic. Així, insten a seguir l'exemple d'altres països com França, Alemanya o el Regne Unit, on es fan simulacions clíniques per a aquest procés. Un model que reclamen com a garantia que els professionals convalidats compten amb les competències clíniques mínimes per blindar la qualitat assistencial i la seguretat del pacient.
Els límits competencials del pla
La magnitud del fenomen pren especial rellevància en contrastar-la amb el sistema formatiu nacional: el volum de metges extracomunitaris homologats l'últim any va multiplicar gairebé per cinc el total de graduats que van sortir de les facultats de Medicina espanyoles en aquell mateix curs acadèmic. Aquest desajust altera la relació entre aspirants i places ofertes a la FSE, amenaçant de tensar els mecanismes d'assignació. A l'espera de conèixer el llistat d'admesos, queda per saber el nombre total d'aspirants i quants optaran per les 968 places reservades per a no residents, amb el cupo del 10% reservat per a extracomunitaris. En aquest sentit, també quedarà per conèixer el nombre d'aspirants extracomunitaris que poden presentar-se per via ordinària per tenir la condició de resident a Espanya.
La preocupació als despatxos ministerials se centra ara en la capacitat d'absorció i en l'encaix normatiu de les possibles mesures de xoc. Des del Ministeri apunten que entre les possibles mesures a adoptar, hi ha aspectes que s'escapen del rang competencial del ministeri, "com són les situacions administratives dels aspirants". Sobre la taula del Ministeri. En mans de Sanitat està avaluar les fórmules d'ordenació del procés selectiu o la implantació de mesures compensatòries de cara a la convocatòria MIR.