Publicada
Actualitzada

Mentre la reforma laboral dels residents a Espanya continua sent objecte de debat, la comunitat mèdica europea la celebra com un pas decisiu per erradicar les seves jornades abusives. L'Assemblea General de la European Junior Doctors Association (EJD) ha celebrat l'aprovació d'aquesta norma per veure-la com una manera de posar fi a l'anòmal excés horari i de guàrdies que venen realitzant els MIR.

Segons les dades de l'última enquesta REST-JD sobre el descans dels metges residents a nivell europeu, Espanya se situa en el grup de països a la cua pel que fa a jornada laboral. Amb una mitjana setmanal de 62 hores, els MIR espanyols estan cinc hores per sobre de la mitjana comunitària i són dels pocs que continuen havent d'afrontar jornades de 24 hores. Per això, des de l'EJD posen l'accent en el fi de les guàrdies de 24 hores que planteja aquesta normativa, les garanties de descans entre torns, l'establiment d'un registre horari i la limitació efectiva perquè els residents no puguin comptar-se com a personal estructural dels serveis sanitaris.

L'entitat trasllada la seva felicitació als metges espanyols pel pas endavant que suposa una legislació que entén que “respon a anys de reivindicacions dels residents espanyols”. Així, des de l'EJD confien que aquesta reforma serveixi d'exemple per a altres països europeus.

"No s'obliga ningú a fer menys guàrdies, permet que no t'hi forcin"

No debades, a nivell nacional, el col·lectiu de residents ha rebut amb recel aquesta nova legislació, per la minva salarial que temen percebre com a conseqüència de la limitació de les guàrdies. El RD fixa un topall de 17 hores de jornada i un màxim mensual de 68 hores de guàrdia. El plantejament del Ministeri de Sanitat és compensar la reducció horària amb un augment del salari base a través del complement de formació.

Davant la polèmica sobre si aquesta pujada salarial compensa les pèrdues per fer menys hores de guàrdia, el representant de la Secció Nacional de Metges Joves de l'Organització Mèdica Col·legial (OMC), Juan Pablo Carrasco, defensa la conveniència de les limitacions proposades. En el projecte de RD, Sanitat contemplava afegir un mòdul addicional que els MIR poguessin realitzar fins a cinc guàrdies, encara que finalment el text recollit al BOE permet la realització de fins a set, sempre de manera voluntària i per raons docents justificades, no en base a les necessitats del servei. Un aspecte que, precisa, es va incloure a petició de l'Associació MIR Espanya.

En declaracions a Redacción Médica, Carrasco explica que aquesta nova regulació "no obliga ningú a fer menys guàrdies, sinó que permet que no t'hi forcin". En aquest debat, el representant de l'OMC posa el focus en la protecció dels residents més que en la qüestió salarial que suposa el fi de les guàrdies de 24 hores: "Els residents no poden treballar tantes hores, primer perquè és perjudicial per a ells i, segon, perquè, ens agradi acceptar-ho o no, és un risc per al pacient".

Reorganització i reforç de les plantilles

Per a Carrasco, el debat sobre la conveniència d'aquesta reforma es tanca en tant que suposa una adaptació a la normativa europea: "Si hi ha comunitats autònomes que dubten de com s'hi podran adaptar, en el fons el que estan admetent és que estaven incomplint la normativa". Per això, ressalta que serà qüestió d'implantar els reforços i adoptar una reforma estructural per fer front al nou model que estableix aquesta normativa. "Caldrà reforçar aquells serveis que depenien dels residents, això no pot continuar passant", expressa el facultatiu.

D'aquesta manera, subratlla que la norma preveu mecanismes legals per adaptar les necessitats formatives al nou marc. "Si el problema és que els serveis no tenen personal per fer guàrdies, hauran de contractar més personal. Si el problema és que alguns residents perdran molt rotatori, en les mateixes guàrdies podrien fer consulta o quiròfan a les tardes", argumenta.

El representant dels metges joves al·ludeix en aquest sentit a la "complexitat política" de l'Estat, més en l'actual context electoral, per la qual cosa emplaça les comunitats autònomes a avançar en aquesta línia. "Tot no ho pot solucionar el Ministeri de Sanitat. Les comunitats són les que paguen i caldrà demanar-los que apugin el sou per guàrdia", sosté a propòsit de la discussió sobre la qüestió salarial.