El MIR 2027 suma 400 places i torna a marcar un màxim històric, però aquest creixement no arriba a tot arreu. De les 182 ciutats que ofereixen places de Formació Sanitària Especialitzada, 71 repeteixen exactament la mateixa xifra que el 2026 i 14 acaben amb menys places que l'any anterior. En un sistema que creix, són les excepcions, i gairebé totes tenen una explicació concreta al darrere.
El cas més cridaner és el de Torrejón de Ardoz, que perd 15 de les seves 23 places, un 65,2% menys. No és una retallada gradual: el seu hospital deixa de figurar a l'oferta després que l'empresa que el gestiona demanés deixar de rebre nous residents. Al darrere, la llista la completen sobretot ciutats que redueixen les seves places de Medicina de Família, com Eivissa, Maó o Manresa, i un grup d'hospitals que perden una plaça aquí o allà. Aquestes són les ciutats que menys creixen.
Torrejón de Ardoz: l'hospital que surt de l'oferta
L'Hospital Universitari de Torrejón oferia 15 places MIR el 2026 entre el mateix centre i les seves unitats docents de Pediatria i d'Obstetrícia i Ginecologia. El 2027 no n'ofereix cap. Desapareixen de la ciutat places de dotze especialitats: Medicina Interna, Pediatria i Obstetrícia i Ginecologia, amb dues cadascuna, i Anestesiologia, Cirurgia General, Traumatologia, Dermatologia, Medicina Intensiva, Neurologia, Oftalmologia, Otorrinolaringologia i Radiodiagnòstic, amb una.
L'origen està en una petició de Ribera Salut, l'empresa que gestiona l'hospital en règim de concessió. Al juny va sol·licitar a la Comunitat de Madrid deixar d'incorporar residents de primer any a partir del 2027. Va al·legar reptes organitzatius i la necessitat d'ajustar costos; segons l'empresa, els salaris dels residents suposen entre cinc i sis milions d'euros a l'any.
La Conselleria de Salut s'hi va oposar i li va instar a complir el contracte de gestió, que inclou l'activitat docent. Tanmateix, a l'oferta del 2027 l'hospital no figura amb cap plaça, encara que els residents que ja es formen al centre no es veuen afectats per la mesura. Malgrat la sortida de l'hospital, Torrejón conserva enguany les seves vuit places de Medicina Interna, que depenen de la unitat docent d'Atenció Primària de Madrid Est.
Eivissa i Menorca retallen Medicina de Família
Les Balears aporten dues de les ciutats que més retrocedeixen. Eivissa passa de 16 a 11 places, un 31,2% menys. La unitat docent d'Atenció Familiar i Comunitària d'Eivissa i Formentera baixa de deu a sis places, i l'Hospital Can Misses en perd una de Medicina Interna. Per la seva banda, Maó cau un 25%, de vuit a sis, per la retallada de la unitat de Medicina de Família de Menorca. En ambdós casos, la pèrdua afecta l'especialitat que forma els futurs metges d'Atenció Primària de les illes.
D'altra banda, Manresa és un cas de doble direcció. El seu hospital, Sant Joan de Déu-Althaia, guanya tres places, dues d'elles d'Urgències i Emergències i una d'Urologia. Però la unitat docent de Medicina de Família de Catalunya Central passa de 32 a 23 places, nou menys. El balanç és negatiu: la ciutat baixa de 51 a 45 places, un 11,8% menys. A més, les nou places no es traslladen a cap altra unitat catalana.
Cornellà: una pèrdua que no ho és
En les dades en brut, Cornellà de Llobregat apareix amb sis places menys (de 61 a 55), però no és una retallada. L'antiga unitat docent de Medicina de Família Costa Ponent, amb seu a Cornellà, s'ha dividit en tres. Dues segueixen a la ciutat (Baix Llobregat, amb 29 places, i Delta, amb 26) i la tercera, la del Penedès, amb 17, es registra ara a Vilanova i la Geltrú. En el conjunt de la zona, les places passen de 61 a 72. Per això Cornellà no figura al rànquing.
A l'altre extrem de la cua, 71 ciutats repeteixen exactament la mateixa oferta que el 2026. Entre elles hi ha capitals amb grans hospitals de referència, com Sant Sebastià i Santander, amb 115 places cadascuna, Jaén (85) i Burgos (74), a més de Fuenlabrada (40). D'altres creixen molt poc: Màlaga, la cinquena ciutat amb més places del país, suma només dues (+0,8%), i Barcelona avança un 1,7%, molt per sota de la mitjana nacional.
Les 10 ciutats que menys creixen (2027)
- Torrejón de Ardoz (Madrid): −65,2% (de 23 a 8 places)
- Almansa (Albacete): −33,3% (de 3 a 2)
- Eivissa (Balears): −31,2% (de 16 a 11)
- Maó (Balears): −25% (de 8 a 6)
- Manresa (Barcelona): −11,8% (de 51 a 45)
- Collado Villalba (Madrid): −9,1% (de 11 a 10)
- Linares (Jaén): −8,3% (de 12 a 11)
- Plasència (Càceres): −6,2% (de 16 a 15)
- Manises (València): −5% (de 20 a 19)
- Sòria: −4,8% (de 21 a 20)
Variació entre les convocatòries de 2026 i 2027. També perden places Esplugues de Llobregat (−4,3%), Osca (−3,8%), Càceres (−3,1%) i Barakaldo (−1,1%). S'exclou Cornellà de Llobregat, la baixada del qual es deu a la reorganització d'una unitat docent.