Els metges residents notaran l’augment a la nòmina a partir de l’1 de gener de 2027. El Consell de Ministres va aprovar el passat 3 de novembre el nou Reial Decret MIR que modifica la norma que regula la seva relació laboral des de 2006 i eleva el complement en grau de formació. Aquesta nova norma comprèn una pujada del 0% al 18% del sou en el primer any i 20 punts més del segon al cinquè, fins al 58% en l’últim curs de residència.
Traduït en euros, i prenent com a base les retribucions de 2026 sense guàrdies, un resident de primer any passarà a cobrar de mitjana 1.696 euros bruts anuals, 249 més que ara. Del segon al cinquè any, la pujada mitjana ronda els 277 euros bruts mensuals, uns 176 euros nets. Com que l’augment és pràcticament igual a tot Espanya, en percentatge es nota més a les comunitats amb els sous més baixos, com Cantàbria, Galícia, Andalusia o Castella i Lleó, i menys a Balears, Canàries, la Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya.
Els càlculs presents en aquest article s’han elaborat amb les taules de l’estudi de retribucions MIR 2026 de la Fundació Centre d’Estudis del Sindicat Mèdic de Granada (Simeg), aplicant a cada comunitat i any de residència els nous percentatges mínims del complement.
Quant puja el sou MIR de mitjana?
El complement es calcula sobre el sou del resident, que equival al sou base del grup A1: 1.387,24 euros al mes el 2026, encara que Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó i la Comunitat Valenciana paguen uns 1.379,90 euros. Per això la pujada és gairebé idèntica a tot el país: uns 250 euros bruts al mes en primer any i uns 277 euros a partir del segon.
A més, la norma obliga a incloure el complement en les dues pagues extraordinàries, de manera que en còmput anual la millora serà d’uns 3.491 euros bruts en el primer any i d’uns 3.879 euros en cadascun dels següents. Al llarg d’una especialitat de cinc anys, el resident ingressarà uns 19.000 euros bruts més que amb el sistema actual, mentre que en una de quatre aquest increment serà d’uns 15.100 euros.
Tanmateix, el salt és més gran en termes relatius al principi de la residència, just quan el sou és més baix. Així, un R2 veurà créixer la seva nòmina bruta un 17,8%, i un R5 un 14%. Cal tenir en compte que aquestes xifres parteixen dels sous de 2026 i no inclouen la pujada general que fixin els Pressupostos per als empleats públics el 2027 ni les guàrdies, que són l’altra gran part del salari d’un resident.
On puja més i menys el sou MIR?
La veritat és que en euros gairebé no hi ha diferències entre comunitats, ja que la pujada bruta va de 248 a 250 euros al mes en el primer any i de 276 a 277 euros en la resta. On sí que canvia la radiografia és el percentatge, perquè la mateixa quantitat pesa més sobre una nòmina més baixa que sobre una de més alta.
És per això que les comunitats amb els sous MIR més baixos són les que més milloren en termes relatius. Cantàbria encapçala la llista en el conjunt de la residència, seguida molt de prop per Galícia, Castella i Lleó i Andalusia. Aragó, Astúries, Castella-la Manxa, Navarra i La Rioja empaten en el cinquè lloc: les diferències entre totes elles són de centèsimes.
Al costat contrari hi ha les comunitats que avui paguen els sous més alts sense guàrdies, en alguns casos gràcies al plus de residència, com passa a Balears i Canàries. De fet, a l’arxipèlag balear és on menys es nota la reforma: un 15,2% en primer any i un 12,7% en cinquè. La segueixen Canàries, la Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya.
Tot i així, la reforma MIR no altera el repartiment del podi salarial. Balears continuarà pagant la nòmina mensual sense guàrdies més alta, amb 1.888 euros bruts al mes en primer any i 2.470 en cinquè. Andalusia, Cantàbria i Castella i Lleó es quedaran amb els més baixos, amb 1.628 euros en el primer any. Galícia mantindrà el net més baix per als R1, amb uns 1.311 euros al mes. Per la seva banda, Ceuta i Melilla, que depenen de l’Ingesa i tenen un plus de residència de 1.102,54 euros mensuals, es mouen en una altra escala: un R1 passarà de 2.490 a uns 2.740 euros bruts.
Metges residents.
Què és el complement de grau de formació?
El complement de grau de formació és la part del sou MIR que premia l’avanç en la residència. El regula l’article 7 del Reial Decret 1146/2006, que estableix la relació laboral especial dels especialistes en formació en Ciències de la Salut: metges, però també farmacèutics, psicòlegs, biòlegs, químics o físics residents.
No és una quantitat fixa, sinó un percentatge del sou del resident. Fins ara no es cobrava en primer any i era del 8% en segon, del 18% en tercer, del 28% en quart i del 38% en cinquè. Amb el sou de 2026, això suposa uns 110 euros al mes per a un R2 i uns 524 euros per a un R5, segons l’estudi del SIMEG.
Igualment, la norma fixa mínims, de manera que cada servei de salut pot pagar més, i obliga a incloure el complement en les dues pagues extraordinàries de juny i desembre. Juntament amb ell, la nòmina del resident es compon del sou, del complement d’atenció continuada, que paga les guàrdies, i del plus de residència als territoris on existeix.
Què canvia amb el nou Reial Decret MIR?
El nou Reial Decret MIR no substitueix completament la norma de 2006, sinó que la modifica. Va rebre llum verda al Consell de Ministres el 3 de novembre i entrarà en vigor l’endemà de publicar-se al BOE, encara que els seus dos grans blocs arriben amb calendari propi.
El primer és el retributiu, que s’aplicarà des de l’1 de gener de 2027. A més de cobrar el complement de grau de formació des del primer any, els residents mantindran el 100% de les seves retribucions ordinàries fixes durant la incapacitat temporal, el naixement, l’adopció o l’acolliment i el risc durant l’embaràs o la lactància. El text final millora l’esborrany que Sanitat va sotmetre a audiència pública al juliol, que fixava el complement entre el 10% i el 50%.
El segon bloc afecta la jornada i arribarà l’1 de setembre de 2027. Aquestes són les principals novetats:
- Les guàrdies tindran un màxim de 17 hores seguides, cosa que posa fi a les guàrdies de 24 hores.
- La jornada ordinària serà de 35 hores setmanals de mitjana.
- Entre jornada ordinària i guàrdies no es podran superar les 45 hores setmanals de mitjana en còmput trimestral.
- Amb caràcter general, el límit serà de 68 hores de guàrdia al mes, l’equivalent a quatre guàrdies de 17 hores, amb excepcions per raons docents i amb consentiment exprés del resident.
- Hi haurà un descans mínim de 12 hores entre jornades i de 24 hores seguides a la setmana.
- El calendari de treball es coneixerà amb dos mesos d’antelació i hi haurà registre horari.
La norma també encarrega al Consell Interterritorial del SNS analitzar en els sis mesos següents criteris comuns per al plus de residència, i al Govern avaluar l’impacte de la reforma juntament amb les comunitats en un termini de dos anys.