El procés de Formació Sanitària Especialitzada (FSE) torna al present. El Consell de Ministres ha aprovat la reforma del Reial Decret 1146/2006, pel qual es regula la relació laboral dels residents del Sistema Nacional de Salut (SNS). L'actualització arriba després de nombroses sessions de diàleg entre el Ministeri de Sanitat, l'Organització Mèdica Col·legial (OMC) i l'Associació MIR Espanya (AME), on s'abordava la jornada laboral dels sanitaris en formació o les retribucions d'aquest col·lectiu. Tanmateix, l'actualització de l'esmentada normativa no és percebuda de la mateixa manera per tots els actors implicats en la seva elaboració.
"És un progrés històric", comenta el vocal de Metges Joves i Ocupació de l'OMC, Juan Pablo Carrasco, a aquest diari. Des del seu punt de vista, el text validat pel Govern recull bona part de les peticions dels MIR. En concret, el representant de l'entitat col·legial fixa la seva atenció en l'aplicació de la normativa laboral europea en l'horari de treball dels sanitaris amb un contracte de FSE. Així, la seva jornada ordinària setmanal no superarà les 35 hores i les seves guàrdies no sobrepassaran les 17. Cal recordar que els residents espanyols es trobaven entre els que més temps passaven a l'hospital o centre d'Atenció Primària. "Ajudarà que la gent no emmalalteixi per treballar", afegeix.
Així mateix, Carrasco incideix en la millora dels salaris dels residents, gràcies a l'actualització del complet de formació. Precisament, aquesta pujada començarà a percebre's al gener de 2027, quan s'apliqui el nou règim retributiu. Per la seva banda, la modificació unida a la jornada laboral es materialitzarà a partir de l'1 de setembre de l'any vinent.
Tot i que la valoració per part de l'OMC és "molt positiva", Carrasco incideix que caldrà vigilar-ne la implementació per part de les comunitats autònomes. "Del paper a la realitat sempre hi ha una distància important", assevera. A més, planteja que s'ha d'avançar en altres mesures que afavoreixin els futurs especialistes, com l'aplicació de mesures que elevin el poder adquisitiu dels residents en llocs on s'ha disparat el cost de la vida -Madrid, Barcelona, Balears...- o el blindatge de la supervisió i la qualitat docent. "Cal continuar treballant perquè aquest text no resol tots els problemes", conclou.
Decepció a AME
Des d'AME ja venien expressant la seva disconformitat amb el text plantejat per Sanitat i la seva aprovació, anuncien que no farà que cessin la seva ofensiva contra la norma. Segons avança a Redacción Médica el president d'AME, Jesús Arzúa, l'entitat manté el seu ferm rebuig al Reial Decret i en demanarà la retirada al proper Govern que surti de les urnes: "Contactarem amb tots els partits polítics perquè, si hi ha canvi de Govern o es manté l'actual, deroguin la norma immediatament i que redactin una norma amb aquells aspectes positius que sí que incorpora aquest reial decret".
En el focus de la discòrdia, per a l'AME se situa la minva retributiva que afectarà els residents com a conseqüència de la limitació de les guàrdies que estableix la norma. El Reial Decret fixa noves limitacions per acabar amb les jornades de 24 hores i limitar-les a un màxim de 17, així com garantir els descansos entre torns. Tanmateix, Arzúa afirma que aquesta reducció horària hauria d'anar acompanyada d'un augment retributiu que no veuen reflectit, per la qual cosa consideren la regulació com "totalment insuficient". En aquest sentit, veu escàs l'increment retributiu contemplat del 2 per cent, tot i que es reserva la cautela de no conèixer la versió final del text aprovat pel Consell de Ministres. El president d'AME sustenta aquesta postura de rebuig en les enquestes internes que manegen des d'AME, on assenyala que han trobat un 80 per cent de residents enquestats en contra de la norma.
Al parer d'Arzúa, aquesta reforma de les condicions laborals dels MIR fomentarà, en primer lloc, la fuga de talent mèdic fora d'Espanya. Al mateix temps, apunta que la reducció de l'aportació salarial de les guàrdies farà que l'elecció de les places es vegi més condicionada per les possibilitats econòmiques dels residents. Per això, retreu a Sanitat que no hagi comptat amb els ministeris d'Hisenda i Funció Pública per "dignificar les condicions laborals dels residents", tal com venien reclamant des de la seva entitat. Així, considera "incoherent" la decisió del Ministeri de tirar endavant amb una norma d'aquest calat, ja que "tindrà unes conseqüències que no assumirà".
Felicitat EIR
A diferència d'AME, l'Associació EIR (AEIR) es mostra satisfeta per l'aprovació del nou text del Reial Decret. "Tot el que sigui un avanç per a nosaltres és percebut de forma positiva", manifesta la seva presidenta, Elena Sacristán a Redacción Médica. Cal recordar que aquesta normativa també regula les condicions laborals de les infermeres, farmacèutics, psicòlegs, químics, biòlegs i físics en formació, més enllà dels metges.
La responsable de l'organització apunta que la reforma era fonamental, atès que l'anterior text datava de 2006. En total, dues dècades el separaven de l'estat actual del procés d'especialització. "Hi havia diversos aspectes que quedaven en l'aire", remarca Sacristán. Això sí, també ha remarcat que cal continuar amb els treballs relatius a la qualitat de la formació rebuda des de les unitats docents.