El debat sobre l'ús de la Intel·ligència Artificial s'obre pas en la formació sanitària. Els models acadèmics, especialment els que s'implementen en l'àmbit del MIR, s'han d'adaptar a la nova realitat. Aquesta és una de les conclusions que s'extreu d'un estudi que posa el focus en l'impacte d'aquest tipus de tecnologies en el dia a dia dels residents, i que deixa una idea per als docents: “Els MIR s'han de formar sobre IA per evitar perdre competències”.
L'anàlisi reflexiona sobre l'arribada d'aquest tipus d'eines a l'atenció clínica, si bé el seu discurs principal se centra en la inclusió de la Intel·ligència Artificial en la formació especialitzada. El mateix títol de la publicació, disponible a PubMed, anticipa la seva naturalesa. Així, Formació per a feines que potser no existeixin: la intel·ligència artificial i el futur de la residència mèdica, un text escrit pels investigadors Madelyn Reilly, Jamal Hasoon i Alaa Abd-Elsayed, planteja la necessitat de remodelar l'ensenyament dels metges.
La tecnologia forma part del dia a dia de la societat. Tant és així que els diversos sectors ja integren les diferents eines en la seva activitat, i la IA n'és una. En el cas dels hospitals, la sanitat privada espanyola ja la utilitza per als triajes o per reduir burocràcia, entre altres aspectes.
La IA en la formació MIR
Més enllà d'aquests exemples que ja s'obren pas als centres hospitalaris, els investigadors assenyalen que la major part del temps formatiu dels MIR no inclou l'ús d'aquesta tecnologia. És per això que apunten una idea clau: “Tot i que el nombre ideal de places de residència continua sent incert, la resposta educativa és més immediata: els residents necessiten una preparació formal per a la pràctica integrada amb IA”.
És així com els científics apunten en una única direcció: la d'integrar el model educatiu dels MIR amb l'ús freqüent de la Intel·ligència Artificial. De fet, la mateixa publicació aprofundeix en la qüestió. “La literatura sobre educació mèdica argumenta cada vegada més que els metges han de rebre formació no només per utilitzar eines d'IA, sinó també per comprendre'n les limitacions, reconèixer-ne els biaixos i al·lucinacions, avaluar-ne el rendiment, protegir la privacitat del pacient i saber quan el judici humà ha de prevaldre sobre les recomanacions automatitzades”, assenyala el text.
"La IA ja és present en la pràctica clínica"
La Intel·ligència Artificial és clau per evitar perdre competències. Aquesta és la idea central de l'anàlisi, i és que els autors deixen dues idees. D'una banda, que “els programes de residència haurien de redissenyar la formació abans de reduir les places”; i, de l'altra, que “l'alfabetització en IA hauria de convertir-se en una competència pràctica en lloc d'un interès electiu”.
Així mateix, l'estudi descarta la idea de retallar l'oferta de places MIR davant una suposada reducció massiva de metges per la IA. En aquest sentit, els investigadors recorden l'exemple de Radiologia, una especialitat on es va vaticinar el declivi per l'arribada de la Intel·ligència Artificial i on, malgrat aquests presagis, lluny de desaparèixer, ha crescut la demanda d'especialistes.
La recerca posa en valor la IA com un suport per als radiòlegs, especialment a l'hora d'interpretar imatges mèdiques. I és que la Intel·ligència Artificial, lluny de ser un amic per a aquesta especialitat, és una oportunitat per convertir-se en un aliat.
Amb tot això, l'estudi publicat a PubMed planteja que els canvis curriculars de la formació mèdica han de començar perquè “la IA ja és present en la pràctica clínica”.
“La IA pot transformar una residència en Radiologia de manera diferent a una residència en Cirurgia, i un centre acadèmic terciari de manera diferent a un sistema de salut rural”, apunten els científics. En aquesta línia, matisen que “les organitzacions especialitzades, els organismes d'acreditació i les institucions de formació podrien beneficiar-se de revisions periòdiques de la seva plantilla que incloguin explícitament l'adopció de la IA com una de les variables a considerar”.
Així mateix, afegeixen que “aquestes revisions permetrien que els programes s'ampliessin, es mantinguessin estables o es reduïssin segons les necessitats observades, conservant al mateix temps la capacitat de resposta davant canvis tecnològics o en la demanda dels pacients”.
El text finalitza amb una conclusió: “Els programes de residència s'han d'adaptar en dues etapes”. Així ho detalla l'estudi mèdic, que aborda que, en primer lloc, s'han de “redissenyar els plans d'estudi perquè els residents es converteixin en supervisors experts i usuaris de la IA, en lloc de receptors passius dels seus resultats”.
Quant a la següent via, els investigadors apunten al deure de “reavaluar el nombre de places de residència utilitzant dades fiables i específiques de cada especialitat sobre la força laboral, a mesura que l'adopció de la IA es consolida”.
“La qüestió central no és si els metges competiran amb la IA, sinó com la formació mèdica pot garantir que els futurs metges continuïn essent indispensables en àmbits on el judici humà, la responsabilitat, la comunicació i l'habilitat procedimental aporten valor”, sentencien els investigadors.