En la cursa contrarellotge per tirar endavant el Reial decret 1146/2006 abans del 29N, com a reforma de les condicions laborals dels residents del Sistema Nacional de Salut, entre les mesures que podrien decaure en cas de no prosperar es troben diverses orientades a vetllar per la salut mental dels residents.
En un context d'alts índexs de problemes psicològics entre la professió mèdica, els MIR no perden de vista aquesta qüestió com una de les grans novetats d'aquesta norma. En concret, el projecte de RD introdueix una sèrie de mesures per a la valoració de riscos psicosocials entre els residents, com la creació d'auditories i grups de suport entre professionals –els anomenats grups Balint–, on s'analitzen en comú els impactes emocionals de la tasca assistencial.
Unes mesures que van ser plantejades com a resposta a la creixent preocupació entre els MIR pels problemes de salut mental, després de la defunció de tres residents per suïcidi en la primera meitat de 2026. Des de l'Associació MIR Espanya (AME) es mantenen expectants davant el devenir d'aquesta norma i la implantació d'aquestes mesures, a les quals van donar el seu aval en reunió amb el Comissionat de Salut Mental. No obstant això, el seu vicepresident, David Montes, assenyala en conversa amb Redacción Médica, que l'abordatge de la salut mental del col·lectiu requereix mesures estructurals que comencen, al seu parer, per revisar les condicions de treball. “La prevenció primària comença per millorar les condicions laborals”, assenyala en aquest sentit com una demanda no només per als residents, sinó per als facultatius en general. En aquest aspecte, al·ludeix a l'impacte de la penositat de les guàrdies, com un element que genera un important esgotament psicològic i té una repercussió directa sobre la qualitat de vida.
A propòsit de la tràgica pèrdua d'aquests tres companys, recalca que "no es pot establir una relació directa amb les condicions laborals", atès que el suïcidi és un fenomen complex i multicausal. No obstant això, apunta a factors estructurals del col·lectiu que deixen en una situació de vulnerabilitat la salut mental del col·lectiu, com "l'elevada càrrega assistencial, el repte d'assumir ràpidament un elevat grau de responsabilitat o l'abandonament dels seus llocs d'origen".
El vicepresident de l'AME compara la situació psicològica entre els MIR amb “una canonada que perd una fuita”: “Podem posar pedaços, però si el problema d'arrel no se soluciona, al final la canonada segueix perdent”. En matèria preventiva, Montes subratlla la importància d'abordar els determinants socials de cada cas i aposta per implantar protocols de seguretat on identificar senyals d'alarma i establir protocols de derivació per fer accessibles els recursos.
“Cada vegada tenim menys esperança”
Des del Ministeri de Sanitat mantenen la confiança que el vistiplau al RD MIR pugui arribar en algun dels cinc Consells de Ministres pendents abans de la pròxima convocatòria d'eleccions, segons traslladen fonts d'aquest departament a aquest mitjà. Les mesures previstes en matèria de prevenció psicosocial, això sí, preveuen que es mantinguin sense modificació.
Tanmateix, des de l'AME no comparteixen aquest optimisme. El seu vicepresident, David Montes, es mostra caut davant el futur d'aquesta norma i veu “difícil” que tiri endavant abans d'esgotar la legislatura. “Ens mantenim expectants, però cada vegada amb menys esperances”, afirma.
El decret, al parer de l'AME, es queda curt d'ambicions en la regulació laboral proposada, especialment per plantejar una minva retributiva per als MIR com a conseqüència de la reducció de les guàrdies plantejada. Malgrat aquest i altres punts de desacord amb la norma, Montes reconeix l'esforç del Ministeri per tirar-la endavant i agraeix la intenció de reformar aquest marc legal després de dues dècades de vigència de l'actual. No debades, el representant dels MIR subratlla que en el projecte encara quedaven “qüestions per polir”.
Reivindicacions com el reconeixement de la Medicina com a professió de risc o l'activació de protocols estrictes de derivació no es treuen de la taula de residents i facultatius, amb el repte compartit de fer front a un creixent desànim i incidència de problemes psicològics.