Cap especialitat del MIR 2027 ha canviat tant en un sol any com Medicina d'Urgències i Emergències. La disciplina, reconeguda de manera oficial fa tot just dos anys i estrenada en la convocatòria anterior amb una oferta encara simbòlica, es dispara el 2027 fins a les 279 places de Formació Sanitària Especialitzada, davant les 83 del 2026. És un salt de 196 places, un creixement del 236,1%, que no té comparació possible amb cap altra especialitat, ni en nombres absoluts ni en percentatge.
El seu desplegament transcendeix, a més, la pròpia especialitat. En una convocatòria que torna a batre rècords, amb 9.676 places en total, l'empenta d'Urgències és el principal motor d'aquest màxim històric: ella sola aporta gairebé la meitat de totes les places noves del sistema. El MIR de 2027 és, en bona mesura, l'any de la consolidació de la Medicina d'Urgències com a especialitat de ple dret. Aquestes són les dades de la seva expansió.
Gairebé la meitat del creixement de tot el MIR 2027
El creixement d'Urgències el 2027 és, senzillament, d'una altra magnitud. Mentre la segona especialitat que més places guanya —Medicina de Família o Oftalmologia— suma 14, Urgències n'afegeix 196. Dit d'una altra manera: per cada plaça nova que incorpora la següent especialitat de la llista, la d'urgències en suma catorze.
Aquest ritme respon a la seva situació de partida. Tractant-se d'una disciplina de creació molt recent, la seva oferta encara està lluny d'haver assolit el sostre que li correspondria pel volum assistencial, de manera que cada convocatòria suposa un avenç desproporcionat respecte a les especialitats ja consolidades. El 2026 va ser el seu debut amb una oferta de prova; el 2027 marca el seu veritable enlairament.
És per això que l'impacte d'Urgències sobre el conjunt del sistema és difícil d'exagerar. De les 400 places que separen l'oferta de 2027 de la de l'any anterior en el còmput per especialitats, 196 corresponen únicament a aquesta disciplina. És a dir, el 49% de tot el creixement del MIR s'explica pel desplegament d'una sola especialitat.
Sense aquesta empenta, l'augment de la convocatòria tot just hauria superat el 2%, en lloc del 4% que finalment es registra. D'aquesta manera, la Medicina d'Urgències no només creix, sinó que sosté bona part del rècord de places del qual presumeix el sistema el 2027.
Examen MIR.
Madrid multiplica la seva oferta i lidera el repartiment
Territorialment, l'expansió es nota a gairebé tot Espanya, però amb un clar lideratge. La Comunitat de Madrid encapçala l'oferta amb 60 places d'Urgències, molt per davant de la Comunitat Valenciana (38), Andalusia (36) i Catalunya (30), seguides de Galícia (24) i el País Basc (20).
El cas madrileny és especialment cridaner: el 2026, Madrid, Andalusia i Catalunya oferien tot just 11 places cadascuna, de manera que el salt de la capital fins a les 60 il·lustra la velocitat del desplegament. L'especialitat, que l'any passat es repartia amb comptagotes, s'estén ara per 17 comunitats i en 113 hospitals diferents, una implantació gairebé universal al territori.
Una especialitat repartida, sense grans concentracions
Tot i el seu creixement, Urgències manté un repartiment molt homogeni entre centres: cap hospital supera les quatre places. En aquest màxim figuren centres com el Gregorio Marañón de Madrid, els de la Corunya, Vigo i Santiago de Compostel·la a Galícia, el de Toledo, el General d'Alacant i el Clínic de València, entre d'altres repartits per diferents comunitats.
Aquesta distribució, sense un gran centre dominant, encaixa amb la naturalesa d'una especialitat lligada als serveis d'urgències de pràcticament tots els hospitals, i no a uns pocs centres de referència. El resultat és una oferta àmplia i accessible a bona part del país, quelcom poc habitual en una disciplina tan nova.