El rècord de places MIR de 2027, un 4% més que l'any anterior, deixa un repartiment molt desigual pel mapa autonòmic. Davant de comunitats que acceleren amb força, com Galícia o la Comunitat Valenciana, a l'altre extrem hi ha un grup que gairebé no es mou. La bona notícia, a diferència del que passa a nivell provincial, és que cap comunitat perd places: les de la cua, simplement, mantenen la seva oferta intacta o l'amplien amb comptagotes.
Mesurat en percentatge, aquest estancament té dues cares. D'una banda, quatre territoris que congelen completament la seva oferta i es queden amb el mateix nombre de places que el 2026. De l'altra, un grapat de comunitats que creixen, però molt per sota de la mitjana nacional, entre les quals destaquen pel seu pes dues de les més grans del país. Aquestes són les que menys creixen de tota la convocatòria.
Quatre comunitats que no sumen ni una plaça
Al fons de la taula figuren quatre territoris amb un creixement del 0%. Dos són comunitats autònomes de ple dret: Cantàbria, que manté les seves 138 places, i Extremadura, ancorada en 235. Les altres dues són les ciutats autònomes de Ceuta (9 places) i Melilla (6), l'estancament de les quals resulta més lògic donada la seva reduïda estructura sanitària.
El cas de Cantàbria i Extremadura és el més cridaner, perquè es tracta de comunitats amb hospitals de referència que, tot i això, no amplien la seva oferta formativa en un any de rècord nacional. Repeteixen exactament les mateixes xifres que en la convocatòria anterior, quedant-se al marge del creixement generalitzat.
Balears i Castella i Lleó, a la cua de les que sí creixen
D'entre les comunitats que sí augmenten la seva oferta, la que menys ho fa és Balears, que creix un 1,6% en passar de 186 a 189 places, només tres més. La segueix Castella i Lleó, que suma setze places (de 573 a 589), però es queda en un modest 2,8%, molt per sota de la mitjana i en línia amb l'estancament que arrosseguen diverses de les seves províncies. Completen la part baixa de la taula el País Basc (+3,0%) i La Rioja (+3,3%), comunitats que creixen, però a un ritme que les manté lluny del grup capdavanter. En totes elles, l'augment de places és real, però tan contingut que amb prou feines altera el seu pes dins del conjunt del sistema.
Igualment, la dada més reveladora de la lectura percentual afecta dos dels grans pols del MIR. Catalunya creix un 3,3% i la Comunitat de Madrid un 3,9%, ambdues lleugerament per sota de la mitjana nacional, tot i ser la segona i la primera comunitat amb més places del país. En nombres absoluts, la seva aportació és enorme —Madrid suma 63 places i Catalunya 48—, però sobre les seves grans bases de partida, aquest reforç es tradueix en un percentatge discret.
És l'altra cara del creixement del MIR: mentre comunitats mitjanes com Galícia o la Comunitat Valenciana disparen el seu ritme, els dos grans gegants avancen amb pas més lent, cosa que els fa perdre una mica de pes relatiu davant de les que més acceleren.
Les 10 comunitats que menys creixen al MIR 2027
- Cantàbria — 0,0% (138 places)
- Extremadura — 0,0% (235)
- Ceuta — 0,0% (9)
- Melilla — 0,0% (6)
- Balears — +1,6% (de 186 a 189)
- Castella i Lleó — +2,8% (de 573 a 589)
- País Basc — +3,0% (de 429 a 442)
- La Rioja — +3,3% (de 61 a 63)
- Catalunya — +3,3% (de 1.445 a 1.493)
- Castella-la Manxa — +3,7% (de 376 a 390)