Publicada

Els professionals d'infermeria que treballen a urgències, UCI i emergències fa anys que demanen que la seva feina es reconegui amb una especialitat pròpia, i aquesta petició acaba de fer el seu primer pas. La Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut ha aprovat ampliar la formació EIR amb una nova especialitat: Infermeria de Crítics, Urgències i Emergències. Arriba gairebé dos anys després que la Medicina d'Urgències i Emergències es convertís en especialitat MIR. Tanmateix, que la Comissió hagi donat llum verda no vol dir que l'especialitat ja existeixi. Fins que surtin les primeres places EIR queden diversos tràmits, i gairebé mai és ràpid.

El calendari, a més, s'ha complicat, ja que l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre frenarà el procés. El reial decret que ha de crear l'especialitat no tirarà endavant amb el Govern actual, així que serà el proper equip del Ministeri de Sanitat qui haurà de reprendre'l. La previsió és que la primera promoció de residents es formi a partir del 2028.

Què s'ha aprovat i què falta?

La proposta va partir de la Societat Espanyola d'Infermeria Intensiva i Unitats Coronàries (Seeiuc) i de la Societat Espanyola d'Infermeria d'Urgències i Emergències (Seeue). Les dues van consultar els seus socis i van acabar unint les seves propostes en una sola especialitat. Segons la Seeue, ambdós àmbits comparteixen “competències similars en més d'un 80%”, tot i que un cop aprovada l'especialitat, cadascun tindrà el seu propi itinerari formatiu.

La formació durarà dos anys, com la resta d'especialitats d'Infermeria, i inclourà rotacions per urgències, unitats de cures intensives, unitats mòbils i centres coordinadors. A més, entre les competències dels futurs especialistes hi ha el triatge, la valoració clínica, la detecció de signes de risc vital, el suport vital, les cures en ventilació, la coordinació del transport sanitari i la resposta davant d'incidents amb múltiples víctimes.

L'aprovació de la Comissió, però, és només el punt de partida. Perquè l'especialitat existeixi legalment, cal un reial decret aprovat pel Consell de Ministres que l'incorpori al catàleg d'especialitats d'Infermeria. Aquest reial decret haurà de fixar també els requisits de formació, d'acreditació de les unitats docents i d'accés al títol.

Els passos fins a les primeres places EIR

El camí que té per davant la nova especialitat infermera ja el va recórrer fa poc la Medicina d'Urgències i Emergències, i aquest precedent dona una idea dels terminis:

  1. Consulta pública del projecte de reial decret. Sanitat haurà d'obrir un període de consulta pública prèvia perquè professionals, societats científiques i ciutadans puguin aportar les seves propostes. En el cas d'Urgències, aquest tràmit va arribar tres mesos després del vistiplau de la Comissió i va durar 15 dies naturals.
  2. Esborrany, al·legacions i Consell d'Estat. Després s'elaborarà l'esborrany del reial decret, que se sotmetrà a audiència pública per rebre al·legacions i passarà pel Consell d'Estat, que disposa de fins a dos mesos per emetre el seu dictamen. Amb l'especialitat mèdica, aquesta fase va ocupar des de finals de 2023 fins a la primavera de 2024 i va coincidir, com ara, amb un canvi de Govern després d'unes eleccions generals.
  3. Aprovació al Consell de Ministres i publicació al BOE. Amb el dictamen emès, el text s'elevarà al Consell de Ministres, que l'aprovarà com a reial decret, i entrarà en vigor amb la seva publicació al BOE. Aquest moment serà la creació oficial de l'especialitat i ja correspondrà al Govern que surti de les urnes del 29 de novembre. El reial decret d'Urgències es va aprovar uns 15 mesos després del vistiplau inicial de la Comissió.
  4. Comissió Nacional de l'especialitat i programa formatiu. Després de la publicació del reial decret, caldrà constituir la Comissió Nacional de l'especialitat i elaborar el programa formatiu oficial, que s'haurà de publicar al BOE. En Urgències, el reial decret va fixar un màxim de tres mesos per constituir la Comissió i de sis mesos més per elaborar el programa. Tot i així, el programa no es va publicar fins al març de 2026, gairebé dos anys després, i Sanitat va arribar a condicionar l'adjudicació de les primeres places a que estigués al BOE.
  5. Acreditació de les unitats docents. Les comunitats autònomes hauran d'acreditar les unitats docents que formaran les residents, segons els criteris que fixi la norma. D'aquesta capacitat dependrà el nombre de places.
  6. Primera oferta de places EIR. Amb les unitats acreditades, Sanitat podrà incloure l'especialitat en l'oferta anual de Formació Sanitària Especialitzada. En Urgències, les primeres 82 places van arribar a la convocatòria de 2026, un any després d'aprovar-se el reial decret, i en la següent oferta van pujar a 279.

Si l'especialitat d'infermeria segueix aquests mateixos terminis, des del primer vistiplau de la Comissió fins a la primera oferta de places passaran més de dos anys. La nova especialitat surt ara del mateix punt i, a més, té unes eleccions generals per davant.

Igualment, quan es publiqui el reial decret, les comunitats autònomes hauran d'acreditar les seves unitats docents segons els criteris que fixi la norma. D'aquestes unitats dependrà quantes places es poden oferir a cada convocatòria. Al seu torn, i com va passar amb Urgències, també es preveu una via perquè els infermers i infermeres que ja acreditin experiència en aquests serveis puguin obtenir el títol sense fer residència.

2028, l'horitzó de la primera promoció

Si es compleixen les previsions, les primeres places EIR d'Infermeria de Crítics, Urgències i Emergències arribaran el 2028. La primera promoció serà petita, d'unes 40 places, i la seva mida dependrà de la capacitat docent que vagin acreditant les comunitats.

En la professió, el repte de fons va més enllà de la data. Florentino Pérez Raya, president del Consell General d'Infermeria, considera que les especialitats són necessàries per a la qualitat assistencial i la seguretat del pacient, però adverteix que “no cal crear-les per crear-les”. Al seu parer, els serveis de salut autonòmics han de desenvolupar i reconèixer aquestes noves categories perquè l'especialitat tingui sentit.