Publicada

L'Intel·ligència Artificial (IA) s'ha convertit en l'enemic número u de l'equitat acadèmica. Tot i que el seu ús pot ser positiu en determinats aspectes formatius, aquesta tecnologia també ofereix noves possibilitats per actuar de manera fraudulenta durant els exàmens. Així, en els darrers anys no han deixat d'augmentar els casos d'aspirants expulsats d'una prova per l'ús de dispositius que incorporen aquesta innovació. Un escenari que obliga els organitzadors dels exercicis a aplicar mesures de seguretat per evitar la utilització d'aquest tipus d'estris. A Espanya ja es van implementar estratègies en l'última edició de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU) i es preveu que també arribin al procés d'accés a Formació Sanitària Especialitzada (FSE). Algunes d'aquestes iniciatives serveixen d'inspiració per a altres països.

Un exemple és Corea del Sud, on l'ús de la IA als exàmens ha generat un important debat nacional. Cal no oblidar que el país asiàtic és altament rigorós en relació amb la garantia de la legalitat i la seguretat dels seus exàmens, especialment el conegut com a 'Suneung', la prova que determina l'ingrés a la universitat. Cal destacar que la seva realització retarda l'inici de la jornada laboral i l'obertura de la Borsa de Seül, a més de pausar el trànsit aeri en pro del rendiment dels estudiants durant la secció de comprensió auditiva de l'examen d'anglès.

L'alerta va sorgir després que la millor nota d'un altre examen públic reconegués que va copiar a través d'unes ulleres intel·ligents que va introduir en el seu exercici. A més, la confessió ha portat alguns parlamentaris a plantejar l'ajornament de la prova 'Suneung'. Tanmateix, el ministre d'Educació sud-coreà, Choi Kyo-jin, aposta per reforçar la vigilància.

En concret, el departament governamental desplegarà almenys un supervisor capacitat en cadascun dels 1.300 centres d'examinació per identificar aquest tipus d'instruments. També es considera l'obligatorietat d'entrega d'aquests dispositius, el tall de la xarxa wifi als llocs de realització de l'exercici o l'ús d'aparells de detecció, ja siguin detectors de metalls o de ràdio. Això sí, no utilitzaran inhibidors de freqüència ni càmeres tèrmiques.

La proposta coincideix amb la de la PAU a Espanya, en què es van incrementar els processos de detecció d'aparells intel·ligents o pinganillos, sense arribar a bloquejar les senyals electròniques. Una estratègia que es tornarà a repetir en la seva pròxima edició.

Copiar al MIR

Aquests plans antifrau també arribaran al MIR. El Ministeri de Sanitat va assenyalar que "es podran utilitzar equips passius de detecció de radiofreqüència, camps electromagnètics, materials ferromagnètics o altres tecnologies de detecció no intrusiva" al MIR, EIR, FIR, PIR, RFIR, QIR i BIR. L'objectiu és garantir "els principis d'igualtat, mèrit i capacitat", a més de "la integritat, l'objectivitat i la seguretat" del procés d'avaluació.

A més, el departament encapçalat per Mónica García va puntualitzar que "la tinença, ocultació o activació de materials prohibits, així com qualsevol actuació dirigida a eludir les mesures de control establertes" es considerarà conducta fraudulenta. Això comportarà la nul·litat de l'exercici i l'exclusió del procés. Una amenaça per sostenir l'equitat en l'avaluació.