Els propis metges són el col·lectiu més assenyalat pels estudiants de Medicina com a responsables de comportaments de maltractament durant la seva formació. Així ho revela un estudi publicat a la revista científica BMC Medical Education, que situa els facultatius per davant dels pacients, els professionals d'Infermeria i els docents universitaris com a autors de conductes irrespectuoses, comentaris ofensius i altres situacions negatives experimentades pels futurs metges.
La investigació, desenvolupada per investigadors de la Universitat de Copenhaguen, es basa en una enquesta realitzada a 557 estudiants de Medicina de les quatre universitats daneses que imparteixen aquesta titulació. Segons els resultats, el 55,5 per cent dels participants va identificar metges com a responsables d'almenys un episodi de maltractament, davant del 45,2 per cent que va assenyalar pacients i el 32,9 per cent que va esmentar professionals d'Infermeria o altres treballadors sanitaris. Els professors universitaris van ser identificats pel 24,8 per cent dels enquestats, mentre que el 23,2 per cent va assenyalar altres estudiants i el 22,6 per cent familiars de pacients.
L'estudi també identifica les formes de maltractament més habituals. El 71,6 per cent dels participants va assegurar haver rebut comentaris estereotipats almenys una vegada durant la seva formació, mentre que el 65,5 per cent va manifestar haver experimentat un tracte irrespectuós. Així mateix, el 51,9 per cent va declarar haver estat exposat a bromes ofensives, el 48,7 per cent va afirmar que se li havia negat ajuda o serveis als quals tenia dret i el 47 per cent va assenyalar haver rebut comentaris condescendents. A això s'hi suma un 37 per cent que va assegurar haver estat ridiculitzat i un 26 per cent que va rebre comentaris no desitjats sobre la seva aparença física.
Les pràctiques clíniques apareixen com l'escenari principal d'aquestes experiències negatives. Els investigadors expliquen que els entorns hospitalaris es caracteritzen per relacions jeràrquiques i una supervisió estreta dels estudiants, circumstàncies que poden afavorir la seva exposició a comportaments irrespectuosos. De fet, els alumnes dels semestres desè a dotzè van presentar més probabilitats relatives de comunicar maltractament per part de metges que aquells que cursaven els semestres setè a novè, amb una odds ratio de 2,22.
La investigació també revela diferències per sexe i origen ètnic. Les dones van declarar més experiències negatives que els homes, mentre que els estudiants d'orígens africans, d'Orient Mitjà, sud-americans o asiàtics van presentar més probabilitats relatives de patir determinats comportaments, com ser ignorats o rebre comentaris estereotipats. En particular, aquests últims van mostrar més probabilitats d'assenyalar episodis de maltractament protagonitzats per altres estudiants.
139 incidents amb estudiants de Medicina
L'anàlisi de les respostes obertes va permetre identificar 139 incidents, entre ells situacions d'humiliació, abús de poder, comentaris sexistes, discriminació i exclusió d'activitats formatives. Els investigadors adverteixen que aquestes experiències poden perjudicar l'aprenentatge i el desenvolupament professional dels futurs facultatius, a més de contribuir a generar entorns educatius poc inclusius.
No obstant això, els autors reconeixen una limitació important: només va respondre el 12 per cent dels 4.729 estudiants convidats a participar, la qual cosa introdueix un possible biaix de selecció i impedeix considerar necessàriament representatives les xifres obtingudes per a tot l'alumnat danès. A més, els resultats reflecteixen les experiències declarades pels estudiants i no permeten determinar quina proporció de metges exerceix aquestes conductes.
Tot i això, l'estudi identifica els metges com el col·lectiu més freqüentment assenyalat pels enquestats i reclama una major implicació d'universitats i hospitals per prevenir aquests comportaments, reforçar els mecanismes de denúncia i millorar la supervisió de les pràctiques clíniques.
