Publicada

Prescindir del tabac abans d'una cirurgia del tendó d'Aquil·les pot millorar la recuperació i reduir el risc de complicacions. Beatriz García Fernández, infermera, professora i investigadora del Grau en Infermeria de la Universitat Europea de Madrid i directora del Diploma d'Especialització en Infermeria de Quiròfan, Anestèsia i Reanimació, subratlla que “deixar de fumar millora el pronòstic i mai no és tard per fer-ho”.

El tendó d'Aquil·les suporta una elevada exigència mecànica i té una zona amb un aport sanguini especialment pobre. A més, la pell de la cara posterior del turmell és fina i amb poca cobertura de parts toves, per la qual cosa la ferida quirúrgica és especialment vulnerable. “Tot això fa que qualsevol factor que redueixi l'aport d'oxigen, com el tabac, tingui més impacte aquí que en altres teixits”, explica García Fernández. El fum del tabac redueix l'oxigenació i estreny els petits vasos sanguinis, mentre que la reparació del tendó requereix sintetitzar i organitzar col·lagen.

L'evidència més sòlida sobre l'impacte del tabac en el tendó d'Aquil·les es refereix a les complicacions després de la cirurgia. Un estudi publicat a Foot & Ankle International el 2024 (DeShazo et al.), que va comparar més de 2.000 pacients amb dependència de nicotina amb tants altres sense, va trobar durant els primers 90 dies més problemes de ferida (4,1 % enfront de 2,6 %) i infeccions (2,8 % enfront de 1,7 %) en el primer grup. Un altre estudi, amb més de 4.200 pacients de la base de dades quirúrgica estatunidenca NSQIP (Ifarraguerri et al., 2024), va observar que els fumadors tenien més del triple de probabilitat de patir dehiscència de la ferida durant el primer mes. La professora de la Universitat Europea adverteix que “aquests estudis són, en la seva majoria, observacionals i retrospectius, per la qual cosa no proven la causalitat per si sols”.

García Fernández explica que “no disposem d'estudis de qualitat que hagin mesurat directament quant més triga un fumador a tornar a caminar amb normalitat o a fer esport després d'una lesió d'Aquil·les”. El que sí que se sap, afegeix, és que “fumar augmenta les complicacions, i cada complicació allarga la recuperació”. “Una infecció o l'obertura de la ferida poden requerir setmanes de cures, antibiòtics o una nova intervenció, i endarrerir la càrrega del peu i la rehabilitació. El retorn complet a l'activitat esportiva després d'una ruptura d'Aquil·les sol portar, de per si, entre diversos mesos i un any”, afegeix.

L'experta de la Universitat Europea assenyala que el vapeig tampoc no s'ha de considerar una alternativa segura. Encara que elimina la combustió i redueix alguns tòxics del fum, “manté la nicotina, que és vasoconstrictora, i els aerosols contenen altres substàncies amb capacitat oxidant”. Un estudi recent amb pacients operats de l'Aquil·les va observar que aquells que presentaven dependència de nicotina no procedent del tabac —inclòs el vapeig— van tenir aproximadament el doble de dehiscències i infeccions durant els primers 90 dies, a més de més re-ruptures als dos anys. La professora reconeix que falten assaigs clínics i que algun estudi pilot petit no ha trobat diferències, però adverteix que “amb el que sabem avui no es pot recomanar el vapeig com a alternativa segura de cara a una cirurgia o a una lesió tendinosa”.

Un metaanàlisi d'assaigs clínics va mostrar que cada setmana sense fumar augmentava el benefici al voltant d'un 19 %, amb un efecte clarament més gran a partir de les quatre setmanes. Per a una cirurgia programada, la recomanació “és prescindir del tabac idealment almenys quatre a vuit setmanes abans i amb ajuda professional, que pot incloure teràpia substitutiva amb nicotina sota supervisió”. Si es tracta d'una ruptura aguda, la docent indica que l'objectiu “és no fumar durant la cicatrització i la rehabilitació perquè el tendó es continua remodelant durant molts mesos després de la lesió o de la cirurgia, així que cada dia sense tabac suma”.

“Una lesió o una cirurgia són un moment d'oportunitat”, conclou García Fernández. “No es tracta de retreure, sinó d'explicar que deixar de fumar és probablement una de les mesures més eficaces i accessibles que el mateix pacient pot prendre per millorar la seva recuperació, i oferir-li ajuda real per aconseguir-ho”.