El grau en Medicina està en procés de transformació constant. Així, res no té a veure la formació universitària dels professionals titulats fa dues dècades amb l'actual. Tampoc s'assemblaran la instrucció dels alumnes matriculats en aquest moment i la d'aquells que encara no saben que ingressaran als estudis facultatius. L'avenç de la tecnologia i la tècnica assistencial o les necessitats del pacient modifiquen els plans d'estudis al llarg dels anys. L'opinió de l'estudiant també impulsa la seva renovació. En ple 2026, els metges del demà tenen clar cap a on ha d'anar la reforma de la carrera. Pràctica, salut mental i reorganització de les assignatures són els pilars que sostenen la remodelació de la titulació.
Elisa Murillo cursa sisè de Medicina a la Universitat de Sevilla. A punt d'aconseguir el títol, la jove reflexiona sobre la importància de "involucrar més l'alumne en l'atenció de pacients", amb l'objectiu de millorar la qualitat de la formació pràctica. "Estaria bé que poguéssim veure més persones i que ens integrassin més als equips sanitaris", indica a Redacción Médica en el marc de l'Assemblea General del Consell Estatal d'Estudiants de Medicina (CEEM), celebrada a la Universitat Miguel Hernández (Sant Joan d'Alacant).
El reforç de la instrucció als centres del Sistema Nacional de Salut (SNS) és la petició més repetida entre l'alumnat del grau. "Tant de bo hi hagués més oportunitats per fer pràctiques", destaca Uriel Martí, estudiant de quart de la Universitat d'Alacant. Aquesta demanda també és present a l'inici de la carrera universitària, on reclamen un major acostament a l'usuari de la xarxa sanitària. "Crec que és positiu que puguem establir contacte amb els pacients al principi del grau", comparteix Carla Cerdá, matriculada de primer any a la Universitat Miguel Hernández. Precisament, aquesta visió coincideix amb la de múltiples degans de Facultats de Medicina.
No obstant això, per avançar cap a un grau més pràctic cal garantir les places de l'alumnat als hospitals i centres d'Atenció Primària. Tanmateix, la rotació clínica pot veure's afectada pel creixement exponencial d'institucions acadèmiques que imparteixen estudis facultatius. "Em preocupa que hi hagi un excés d'universitats i no tinguem places i docents suficients per a la nostra instrucció al SNS", assevera Nicole García, estudiant de quart a la Universitat Miguel Hernández.
Tot i que la legislació blinda el conveni entre un hospital i una universitat i li aporta caràcter d'exclusivitat, a poc a poc apareixen casos que aprofiten les excepcions normatives per obrir els centres assistencials a més d'una entitat formativa. Aquest escenari no gaudeix de l'aprovació de la Conferència Nacional de Degans de Facultats de Medicina i els estudiants. "La infraestructura és la que hi ha i tenir el doble d'alumnes en un hospital genera moltíssims problemes", afegeix García.
Un grau més dinàmic
Tanmateix, els alumnes exigeixen també pràctica a la pròpia facultat. En aquest sentit, Gabriel Baloría, a quart any de Medicina a la Universitat de Santiago de Compostel·la, reivindica un grau més viu. "No cal que tot es faci a l'hospital. Podem aprendre amb maquetes i fer les classes més pràctiques", afirma. Murillo hi coincideix i reivindica el rol de la simulació clínica, mètode que a poc a poc arriba a un major nombre d'institucions acadèmiques.
Així mateix, l'alumna de la Universitat de Sevilla sosté que cal plantejar certs canvis en el coneixement impartit per dotar de més dinamisme i adequació la titulació. Des del seu punt de vista, l'actualització dels plans d'estudis passa per "unes assignatures més fraccionades". "No pot ser que hi hagi matèries amb quatre o cinc especialitats", apunta. "Cadascuna ha de tenir el seu espai", continua.
En referència als continguts de la titulació, Fátima El Guechati, alumna de tercer curs de la Universitat Miguel Hernández, manifesta la importància d'incorporar la recerca biomèdica i la indústria farmacèutica en la formació del metge. Precisament, aquests dos àmbits protagonitzen el darrer posicionament del CEEM. Per la seva banda, Víctor Llopis, a quart de carrera a la Universitat d'Alacant, ressalta "la urgència de modernitzar les tècniques docents" en algunes facultats. Per exemple, la inclusió de les noves tecnologies a les aules.
Autoconsciència i relació amb el pacient
L'alumnat tampoc s'oblida de les competències que superen els marges de les matèries. Una d'elles és la comunicació amb el pacient. En aquest sentit, Irene Pastor, matriculada en segon de Medicina a la Universitat de Barcelona, incideix que la instrucció en aquest aspecte és encara insuficient. És més, considera que la capacitació de l'alumne per parlar amb una persona afectada per la patologia o amb els seus familiars no hauria de dependre únicament de la transversalitat, com passa actualment. "Hauria d'haver-hi una assignatura centrada en ensenyar-nos a estar en contacte amb el pacient", incideix.
A més, la jove recalca que les facultats haurien d'ensenyar als alumnes a afrontar a nivell mental les dificultats unides a la professió. "No se'ns prepara per al que ve després de la universitat", lamenta Pastor. Una realitat marcada per la sobrecàrrega laboral o la pèrdua de la vida humana. Un món per al qual els estudiants de Medicina s'han de mentalitzar. El seu procés d'adaptació comença al grau. La capacitat de les universitats per modelar-lo determinarà el demà de la pròpia assistència sanitària.