A les cinc de la tarda, Daniel Nieto ja està sortint de casa. Fins a les deu no torna i entremig hi ha crossfit, entrenament de judo o una sessió al Centre d'Alt Rendiment (CAR), on, explica, hi ha "els millors". Al matí toca classe o pràctiques d'Infermeria, i quan aconsegueix una tarda lliure, s'en tanca a la seva habitació a gravar vídeos d'humor sobre la professió que està a punt d'exercir. Té 25 anys, és de Madrid i fa quart, el seu últim any de carrera.
Mentrestant, a xarxes s'ha fet un lloc amb un humor que no deixa ningú indiferent, començant per ell mateix: "El meu contingut o t'agrada o ets molt crític amb ell", reconeix a la seva entrevista amb Redacción Médica. El cert és que el seu camí cap a Infermeria va ser totalment de cop. El 2020 acabava de finalitzar el primer curs d'Enginyeria de Programari quan va arribar la pandèmia. Amb el país en estat d'alarma, va decidir posar-se a treballar com a celador a l'Hospital Gregorio Marañón, on va sentir que estava ajudant mentre tothom seguia tancat a casa. "Allà realment vaig descobrir que l'hospital m'agrada", recorda.
Tot i així, es va matricular a segon d'Enginyeria, que va ser un curs difícil, "pensant que el meu lloc era en un altre lloc, més que assegut i enganxat a un ordinador". Encara que el més complicat, admet, va ser explicar-ho als seus pares, però va fer el pas. Tanmateix, no el va fer directament, ja que abans va estudiar un grau superior d'Audiologia Protètica. En l'últim mig any, mentre feia les pràctiques i el treball de fi de grau, va començar a preparar pel seu compte Matemàtiques i Física per a la selectivitat, dues assignatures que tenia "bastant oblidades". "Això també va ser una bogeria", resumeix.
Un vídeo que va arribar fins als professors
La seva trajectòria a les xarxes socials va començar a primer de carrera. Va començar amb un petit vlog del seu dia a dia: els matins a la universitat, el que feien a classe i les tardes d'entrenament. Aquell vídeo "va tenir un boom" a la seva facultat; de fet, l'endemà, explica, li havia sortit a tothom. "Fins i tot als meus professors, no et vull dir més".
Amb el temps, el seu contingut va girar cap a l'humor, on no pretén fer divulgació, cosa que deixa per altres companys de xarxes. El seu és ensenyar "un costat de la Infermeria que no es veu" i que, segons diu, només coneixen els que hi treballen. I ho porta a l'extrem. "Ric de situacions exagerades que podem viure, però que si no hi estàs ficat no ho entens", explica. Aquesta exageració és, alhora, el que el connecta amb molta gent i el que fa que a altres no els agradi.
"En una tarda em trec contingut per mig mes o un mes".
Entre els que sí el segueixen hi ha professionals. El Dani ha tornat tots els estius a treballar de celador al Marañón, i allà s'ha trobat amb infermeres i metges als quals els havien aparegut els seus vídeos i els agradaven. "No em pensava jo que s'arribava tan lluny". Però no tothom ho veu igual. Un professor de la seva universitat li va preguntar directament per què feia aquest tipus de contingut i li va retreure una broma sobre administrar dos grams de morfina a un pacient. El Dani no li treu la raó en el clínic: "Això és una cosa impensable, te'l carregues". Però insisteix que allò era humor: "El contingut d'aquell vídeo està exagerat".
Sap que es mou en un terreny delicat, un nínxol en què "és difícil fer humor", i tot i així no pensa rebaixar el to. "No poso límits als meus vídeos perquè jo crec que això és el que m'ha fet arribar a molta gent", defensa. La seva única línia vermella és el pacient: respectar-lo i "que no es mostri ni es vulneri la intimitat de ningú". A més, en tots els seus vídeos avisa que es tracta d'humor, que "res és real" i que les situacions estan magnificades. Més enllà d'això, creu que el problema està en el clima de les xarxes, on qualsevol opina sense donar la cara. "Abans hi havia menys cristalets a xarxes i ara a la mínima salta", lamenta.
Vint anys sobre el tatami
Daniel Nieto, estudiant d'Infermeria
Però més enllà de les xarxes socials, si hi ha alguna cosa que ordena la seva vida, és el judo. Va començar amb cinc anys, porta vint practicant-lo i competeix a nivell nacional. "Per ser bo has de sacrificar molt, i ni així, sacrificant molt, tinc un nivell europeu ni d'Olimpíades". Alhora, del tatami s'emporta dues coses que creu que li serviran amb els pacients. La primera és saber reaccionar quan "ho tens tot en contra": "Mantenir la calma, pensar". La segona, la que més repeteix, és la disciplina, que ja aplica als estudis.
És precisament per això que, per arribar als seus estudis, els seus entrenaments de judo i el seu perfil a xarxes socials, necessita una gran planificació. Al principi de cada curs, el primer que fa és esbrinar quines assignatures són més difícils per repartir el poc temps que té. "Soc molt estratègic en aquest sentit", assegura. El seu truc és aprofitar les classes al màxim per no haver de rellegir a casa tot el del matí. "Que quan ho vegi em soni, que no em soni nou".
Tanmateix, l'estudi intens arriba l'últim mes i mig abans dels exàmens. És llavors quan baixa la càrrega d'entrenaments perquè "òbviament, el judo no em donarà de menjar". També té un mètode per a les xarxes. S'en tanca a la seva habitació, a vegades amb algun amic a qui convenç per gravar, i grava d'una tirada. "En una tarda em trec contingut per mig mes o un mes".
D'altra banda, la vida social, diu, no se'n ressent tant com es podria esperar, perquè el seu cercle d'amics és, en bona part, el seu club de judo, i a ells els veu cada dia. El que sí se'n ressent és el propi judo, al qual ha de renunciar "més del que m'agradaria". Ho viu com un somni, però té clares les prioritats: la Infermeria va primer.
Quiròfan abans que EIR
A pocs mesos d'acabar la carrera, no té en ment l'EIR. No li convenç cap de les especialitats d'Infermeria actuals. L'única que li atrau és Infermeria Familiar i Comunitària, i "més per qualitat de vida" que per vocació. El que vol és treballar a quiròfan, un àmbit sense especialitat EIR pròpia. Creu que aquest és el camí de la professió: "Al final tot s'especialitza".
El Ministeri de Sanitat acaba de fer un pas en aquesta direcció. El 26 d'octubre, la Comissió de Recursos Humans del Sistema Nacional de Salut va acordar iniciar la tramitació de l'especialitat d'Infermeria de Crítics, Urgències i Emergències. Per ara, el seu pla és tornar al lloc on va començar tot, l'hospital on va descobrir la seva vocació en plena pandèmia. "Haver treballat allà, d'aquest costat, és el que més m'ha agradat".