A les aules de Ciències de la Salut les estudiants dones són, a més de majoria, qui obtenen millors resultats. Així ho confirmen les últimes dades del Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), que revelen que elles obtenen sistemàticament millors resultats que els seus companys homes. Tanmateix, aquestes mateixes dades apunten que la històrica bretxa de gènere en el rendiment acadèmic s'ha anat escurçant fins a assolir el seu punt més baix de l'última dècada el 2025.
L'evolució mostra com, mentre les dones s'han mantingut estables en la seva posició de lideratge, els estudiants masculins han anat progressivament millorant el seu rendiment. Després d'una dècada mantenint aquesta tendència, la diferència en la taxa de rendiment —l'indicador que mesura el percentatge de crèdits ordinaris superats respecte al total de matriculats— ha descendit en el curs 2024-2025 als nivells més baixos de la sèrie històrica. Encara que les alumnes continuen aprovant una proporció més gran d'assignatures en totes les titulacions de la branca, l'avanç notable dels estudiants masculins ha escurçat les distàncies fins a situar-se prop de la convergència entre ambdós sexes en algunes titulacions.
El màxim exponent d'aquest canvi de paradigma és la carrera de Veterinària. En el curs 2016-2017, l'avantatge de les estudiants va tocar sostre amb una bretxa de 4,40 punts percentuals: elles aprovaven el 81,06% dels crèdits matriculats davant el 76,66% dels seus companys. En el curs 2024-2025, aquesta diferència pràcticament s'ha dissolt fins a situar-se en només 0,71 punts. En aquest temps, els alumnes de Veterinària han elevat la seva taxa de rendiment en 4,09 punts al llarg de la dècada (passant del 77,03% el 2015-2016 al 81,12% actual), davant d'un avanç femení més moderat de 1,08 punts (del 80,75% al 81,83%).
Per contra, la carrera de Medicina es manté com la que mostra un rendiment més paritari en el període analitzat. Tant ells com elles se situen per sobre del 90% en el percentatge de crèdits superats, amb una diferència per sota d'un punt en el curs 2024-25. Els resultats en ambdós sexes s'han mantingut per sobre d'aquesta marca en tota la sèrie històrica, amb la mateixa lleu diferència entre ambdós perfils d'estudiant.
Al grau d'Infermeria, per la seva banda, també s'ha produït una aproximació entre els resultats d'homes i dones. El 2015-2016, la bretxa a favor de les estudiants fregava els quatre punts (93,54% davant 89,84%, una distància de 3,70 punts). Deu anys després, la bretxa s'ha reduït a menys de la meitat: el 2024-2025 se situa en 1,63 punts, amb les universitàries assolint un 94,06% i els homes escalant fins a un 92,43% després d'una progressió continuada. En ambdós sexes es constata una millora en els resultats acadèmics en l'última dècada, tot i que aquest augment s'ha produït a un ritme més gran en el cas dels homes.
En el bloc que engloba Altres Ciències de la Salut —àrea que reuneix graus com Farmàcia, Fisioteràpia, Odontologia o Nutrició— la tendència es reprodueix. Si en l'exercici 2017-2018 la distància favorable a les dones va arribar als 4,19 punts percentuals (85,96% davant 81,77%), en l'últim curs registrat ha descendit a 1,37 punts (86,52% davant 85,15%), marcant el mínim de la dècada.
En l'evolució dels resultats acadèmics, fins i tot el pic de rendiment en el curs 2019-20 a causa de la pandèmia, no ha aturat aquesta progressió cap a l'acostament. Encara que aquell any es van registrar els rècords històrics de rendiment —amb pics del 95,62% en Infermeria i del 95,59% en Medicina per a les alumnes—, ambdós grups van augmentar els seus aprovats de manera proporcional. Després del retorn a la normalitat presencial a les universitats, es va mantenir la tendència cap a l'estrenyiment de la bretxa.
La tendència d'uns millors resultats entre les estudiants no és exclusiva de la branca de les Ciències de la Salut i té implicacions compartides amb la resta de l'àmbit universitari. El millor rendiment acadèmic de les universitàries xoca amb la realitat del mercat, que continua deixant palesa una bretxa de gènere en què elles surten pitjor parades. Una investigació publicada a la European Public & Social Innovation Review conclou que, encara que les dones obtenen un rendiment més alt, millors notes i menors taxes d'abandonament a les aules, persisteix una acusada segregació per titulacions i cicles que llastra el seu posterior accés a l'ocupació. Aquesta disparitat es prolonga en la pròpia carrera professional, on les dones afronten una estabilització laboral més tardana i pitjors condicions salarials, cosa que evidencia que l'èxit acadèmic femení no garanteix per si sol la fi de la bretxa professional.