Quan un pacient es planta a consulta davant d'un metge, el coneixement clínic es dona per descomptat. Per això, un dels aspectes que més valora és la proximitat del professional, la seva empatia a l'hora de resoldre dubtes i el tacte a l'hora de comunicar males notícies. Aquestes habilitats relacionals dels facultatius són per al degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Cadis (UCA), Manuel Rosety, una part “inherent” de la formació mèdica, per la qual cosa considera imprescindible la seva presència als plans d'estudi.
Compaginar la millora en la formació en aquestes competències en un escenari de revolució tecnològica i transformació del sistema sanitari és un dels reptes prioritaris en l'ensenyament de la Medicina, segons va destacar en el marc de la darrera assemblea de la Conferència Nacional de Degans de Medicina. En conversa amb Redacción Médica, Rosety desgrana l'aposta de la seva universitat per aquest camp i com es pot vehicular la seva ensenyança.
Formació transversal i assignatures específiques
La capacitat de fer una entrevista clínica centrada en el pacient i el domini de la comunicació assistencial i la transmissió de males notícies són competències obligatòries fixades per l'Ordre ECI/332/2008, que regula els plans d'estudi universitaris.
El degà de Medicina de la UCA apunta que aquestes habilitats impregnen de manera “transversal” els plans d'estudi de les facultats de Medicina espanyoles, com un àmbit que afecta totes les especialitats mèdiques. Tanmateix, planteja la conveniència de ser més ambiciosos i impartir-les en assignatures específiques, com passa a la seva universitat. Per al degà és important “tenir almenys una assignatura durant la titulació”.
El seu cas no és l'únic, ja que altres tantes facultats públiques imparteixen assignatures específiques o optatives enfocades en la relació metge-pacient i les estratègies de comunicació que implica. No debades, l'estandardització de la seva ensenyança a nivell estatal reconeix que pot ser un dels grans punts de millora. Es tracta d'una matèria que, no debades, ressalta que s'aborda amb freqüència a la Conferència de Degans, com a espai per posar en comú experiències i homogeneïtzar criteris.
Més enllà de la seva inclusió a través de matèries específiques, la seva ensenyança planteja un altre debat: el millor moment per impartir-les. En el cas de la UCA, s'imparteix al primer curs: “La meva experiència és que l'alumnat ha de conèixer això des del principi, perquè de seguida estarà entrant en un hospital o centre de salut i per tant ja ha de tenir aquest coneixement previ”.
ECOE, qüestionari Jefferson i altres vies per avaluar aquestes competències
Encara que la humanització i l'empatia en el tracte al pacient són qüestions no tan fàcils d'ensenyar i avaluar com els coneixements del vademècum, Rosety subratlla que són igualment transmissibles. Tot i que no són ciències exactes, apunta que “són competències que tenen rigor científic” i, com a tals, es treballen, s'estudien i s'aprenen.
Al seu parer, no es poden circumscriure únicament al caràcter individual, sinó que poden i han de ser impartides treballant en tècniques comunicatives i maneig de situacions clíniques complexes. La simulació de casos clínics i l'entrenament d'aquests escenaris és una de les vies habituals per fer-ho i tenen presència a l'ECOE (Avaluació Clínica Objectiva Estructurada) de darrer curs de Medicina.
Des de la Universitat de Salamanca, el professor Carlos Montilla, assenyala una altra de les tècniques amb què es pot avaluar de manera objectiva el grau d'assimilació dels alumnes: el qüestionari Jefferson. Es tracta d'un test psicomètric de 20 preguntes que avalua l'empatia clínica en professionals sanitaris. Mitjançant puntuacions de 20 a 140 punts, mesura la presa de perspectiva, la cura compassiva i la capacitat de comprendre el pacient preservant la distància terapèutica objectiva.
Simulació clínica de la relació metge-pacient amb IA
Montilla va ser un dels artífexs d'un projecte pilot de la seva universitat en col·laboració amb la de Vigo per entrenar aquestes facultats entre els estudiants de medicina gràcies a la IA. Fruit d'aquesta col·laboració, els docents van desenvolupar un chatbot interactiu que recrea pacients virtuals en escenaris assistencials complexos, com ara el tracte amb persones agressives, l'explicació de patologies cròniques o la comunicació de diagnòstics greus i terminals.
La plataforma ofereix als alumnes retroalimentació immediata a través d'una rúbrica personalitzada, avaluant l'escolta activa, la validació emocional i la claredat verbal. Per mesurar el rendiment comunicatiu de manera rigorosa, el sistema integra estàndards docents predefinits, incloent-hi l'esmentada escala de Jefferson. Encara que pugui semblar paradoxal, el docent ressalta com l'ús de la IA es prova com una eina eficaç per ajudar els estudiants a desenvolupar un tracte més humà cap als pacients.
Montilla subratlla els bons resultats obtinguts d'aquesta experiència, sorgida de l'experiència prèvia en seminaris pràctics on posaven a prova els alumnes i els orientaven sobre com millorar aquestes habilitats de la mà d'especialistes en psicologia. Basant-se en aquesta experiència, el doctor i professor apunta l'objectiu d'extrapolar aquest model a la pràctica clínica per integrar-lo en la formació continuada dels facultatius. Juntament amb aquest projecte pilot amb IA, el professor universitari assenyala com a exemple formatiu el concepte de "aprenentatge servei", pel qual emplacen els alumnes a posar a prova aquestes destreses comunicatives directament en escenaris reals, portant-los a residències geriàtriques i centres sociosanitaris a practicar aquestes dots socials.
Per a Montilla, si bé els coneixements tècnics són imprescindibles, de la mateixa manera "l'empatia és una qüestió fonamental en la formació mèdica". “Com a professor un s'adona que els estudiants tenen molt bons coneixements tècnics, però en comunicació metge-pacient a vegades els falten nocions”, comenta Montilla en aquest sentit. Per la seva banda, per a Rosety, tot i que considera que els alumnes arriben a la universitat amb “una bona base”, és important formar-los en aquestes habilitats. El cert és que la seva presència.