El present curs universitari ha vingut a constatar una tendència entre les facultats de Medicina espanyoles: la presència d'alumnes estrangers és cada cop més gran i el 2026 ha experimentat un marcat repunt.
Segons les darreres dades del Sistema Integrat d'Informació Universitària (SIIU), el nombre d'estudiants estrangers de nou ingrés al Grau de Medicina ha assolit un màxim històric de 601 matriculats en el curs 2025-2026. Aquesta xifra suposa un increment respecte als 346 alumnes que van entrar a les facultats de Medicina fa una dècada. Al mateix temps, marca distàncies amb la tendència registrada en els darrers anys que, si bé no ha deixat de mantenir-se a l'alça, ho feia a un ritme més moderat.
D'un total de 10.342 alumnes que han entrat a la universitat aquesta tardor per començar a cursar Medicina, els estudiants procedents d'altres països s'acosten a representar el 6% de l'alumnat. Mentre que les places totals de nou ingrés van augmentar en el mateix període —passant de 7.839 a 10.342 matriculats—, el ritme d'incorporació d'estudiants procedents de l'estranger va duplicar aquesta taxa.
En l'anàlisi dels darrers anys, la presència internacional d'estudiants no ha deixat de créixer, tot i que ho ha fet de manera més notòria després de la pandèmia. Si entre 2015 i 2022 van augmentar en un centenar els nous inscrits, en els darrers quatre anys han crescut el doble que en aquest període, amb un repunt sense precedents en el present exercici acadèmic.
Llatinoamèrica impulsa el creixement fora de la UE
Per llocs de procedència, els principals responsables d'aquest augment són els llatinoamericans i els procedents d'Àsia i Oceania. Si bé els països europeus són el principal lloc d'origen dels alumnes estrangers a les facultats mèdiques, el seu creixement no ha estat tan notori i ha experimentat alts i baixos en els darrers anys.
Respecte a fa deu anys, els nous alumnes d'origen llatí s'han multiplicat per quatre, passant de 57 a 200 nous estudiants aquest any. També és destacable el creixement en els alumnes que venen d'Àsia i Oceania. En el mateix període de temps, s'han multiplicat per tres, passant de 25 a 74. També han crescut les matriculacions procedents de Nord-amèrica (EUA i Canadà), que s'han quintuplicat en passar de 4 a 20 estudiants. Els països del Nord d'Àfrica van experimentar una pujada, comptabilitzant 48 alumnes en la darrera convocatòria.
La seva presència creixent també deixa empremta a les aules i suposen un volum creixent entre el total d'alumnes. Així, han passat d'aglutinar un 3,98 a un 4,75% sobre el total d'aspirants a metge. Si aterrem aquest percentatge en la composició de les aules, vindria a significar que en una promoció de 200 alumnes, 10 serien estrangers. D'aquests 10 alumnes internacionals, cinc serien europeus, dos llatins i els tres restants procedirien, respectivament, d'Àsia, Àfrica i Nord-amèrica.
Amb aquesta fotografia, el que sembla clar és que les properes generacions de metges tindran una cada cop més marcada multiculturalitat, com ja es reflecteix en els propis centres sanitaris. La robustesa del model formatiu i, en el cas dels estudiants sud-americans, l'idioma; són algunes de les principals bases que fan d'Espanya un focus per a l'atracció de talent mèdic estranger.