Un any a Dret i dos més a Fisioteràpia no van ser suficients per apagar la vocació de Maria José Delgado per la Medicina. Després de quedar-se a les portes d'entrar-hi amb un 13,1 a Selectivitat i abandonar ambdós graus, va seguir el consell d'un professor i va apostar per la universitat privada per iniciar la seva carrera en el sector sanitari. Tres anys després de prendre aquesta decisió, ha aconseguit traslladar el seu expedient a la pública per acabar la seva formació on sempre havia volgut: la Universitat Complutense de Madrid.
El canvi, però, semblava impossible: les places són molt limitades i cal ser un estudiant brillant per optar al contingent. Quan parlava amb els seus companys, sempre sentia les mateixes paraules: "és impossible". A això s'hi sumava el desgast tant econòmic com mental que suposava cada curs a la privada. "Recordo anar als exàmens pensant que, si suspenia, haurien de pagar més de 300 euros en una nova matrícula", ha afirmat a Redacción Médica.
Compaginar els exàmens de la privada amb el trasllat a la pública
La pressió financera i l'afany per arribar a la pública van portar Delgado a endinsar-se en els procediments per traslladar el seu expedient. "El més complicat va ser compaginar els exàmens amb la pressió de tot el tema burocràtic", ha explicat. No obstant això, el seu esforç va tenir recompensa, i de les 25 places disponibles, ella va ser una de les escollides.
Malgrat l'èxit, la por inicial era quedar enrere davant els seus nous companys. "Creia que el nivell seria increïblement alt i que jo no podria assolir-lo", ha incidit. La realitat va ser diferent: la base adquirida a la privada li ha permès seguir el ritme sense problemes i confirmar una certesa: el metge en què un es converteix no depèn del centre educatiu, sinó del tipus d'estudiant que siguis.