El món no cessa en la seva transformació. Les estructures laborals, els fluxos comercials, les relacions socials o la cultura estan sotmesos a la conversió constant, especialment per l'avenç tecnològic i científic. En aquest sentit, la Intel·ligència Artificial (IA) és el principal motor de canvi. La incidència d'aquest instrument en la realitat moderna serveix de premissa al Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats per plantejar modificacions en els graus, també afectats per l'impacte de l'esmentada eina. Per exemple, l'obligatorietat del Treball de Fi de Grau (TFG) en totes les branques de l'ensenyament, inclosa Ciències de la Salut.
El departament governamental encapçalat per Diana Morant pretén actualitzar el Reial decret 822/2021, pel qual s'estableix l'organització de les ensenyances universitàries i del procediment d'assegurament de la seva qualitat. L'objectiu és dotar les institucions acadèmiques de més flexibilitat per definir la seva oferta formativa i adaptar les seves titulacions al panorama tecnològic actual en pro del manteniment de la qualitat dels graus.
En aquest sentit, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats obre la porta a "la redefinició del caràcter obligatori del TFG". Així, cada centre podria escollir si vol mantenir aquest projecte com a part necessària per a l'obtenció de la titulació o, per contra, reforçar altres matèries. Cal recordar que aquest element tradicional de la formació universitària està en entredit des de l'aparició de la IA, en detectar-se l'ús d'aquesta tecnologia per a la seva realització.
Més enllà del TFG, la reforma normativa plantejada pretén establir uns principis generals per a l'ús acadèmic de la IA. Així, l'organisme advoca per acotar-ne l'ús entre l'estudiantat i el professorat.
Qualitat i presencialitat
La iniciativa ministerial assenyala també la necessitat de fixar noves delimitacions en relació a les modificacions de les memòries de verificació de les titulacions universitàries. D'aquesta manera, els centres podrien gaudir de més llibertat a l'hora d'organitzar la seva activitat docent.
Malgrat la flexibilització proposada, la reforma no deixa d'insistir en el manteniment de la qualitat de les titulacions. En aquest sentit, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats incideix en la necessitat d'establir nous requisits en relació amb els percentatges mínims de professorat doctor i permanent i d'altres categories, amb la intenció d'assegurar el desenvolupament de la docència i la recerca. Un aspecte que connecta amb les últimes accions de l'entitat estatal, com l'actualització dels criteris per a la creació de centres formatius, entre els quals destaca la demanda d'un nombre determinat de professors de diferents nivells per aprovar-ne l'obertura.
Així mateix, la normativa avança cap a la regulació de la qualitat docent dels centres adscrits i l'establiment del caràcter presencial de les titulacions sanitàries. El departament governamental remarca que aquest tipus de formacions requereixen "la utilització d'equipaments i instal·lacions específiques", per la qual cosa assistir a les aules es veu fonamental. Així, es busca reforçar el control respecte a l'aparició de nous graus de Ciències de la Salut, disciplina en efervescència en el pla instructiu privat a causa de la seva elevada demanda entre l'alumnat.
Participació ciutadana
De moment, la remodelació de la norma és una proposta. Ara, el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats convoca la ciutadania perquè enviï les seves aportacions a la modificació. En concret, podrà fer-ho entre el 22 d'octubre i el 13 de novembre.
Aquest és un dels últims projectes que afronta l'entitat abans de les eleccions. A aquest s'hi suma la normativa respecte a l'obertura d'universitats o la reforma de les Ordres CIN de Farmàcia i Odontologia.