Encara que la taxa d'abandonament a la carrera de Medicina sigui una de les més baixes de la universitat espanyola, el fenomen existeix. La manca d'una vocació sòlida, sumada a l'alta exigència del grau, acaba per erosionar la salut mental d'alguns alumnes, que decideixen renunciar a la idea de ser metges per explorar altres vies amb menys desgast i més realització personal. Ara bé, fins a quin punt els estudiants coneixen casos d'abandonament? La majoria dels consultats per aquest diari gairebé no coneix situacions properes. Només dos d'ells recorden haver vist un company fer les maletes, mentre que un altre coneix una companya que es planteja renunciar quan tot just porta un mes de curs.
A les portes de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, Victoria Taboada es refugia de la pluja juntament amb diversos alumnes a l'espera de la seva següent classe. Entre ells ja no hi ha una companya amb qui estudiava l'any passat i que aquest curs ha deixat el seu pupitre lliure. "Li agradava Medicina, sí, però no prou", explica a Redacción Médica. El seu cas respon a un canvi radical en la seva formació, ja que acaba de començar Física, que era una altra de les seves "inquietuds".
Abandonar Medicina i canviar de carrera universitària
Casos com el que explica Taboada són difícils de trobar, tot i que no impossibles. María Dolores Delgado, que cursa tercer, manté relació amb dues antigues companyes que van abandonar la Medicina. És conscient de la decisió tan difícil de renunciar a una carrera que requereix tant de sacrifici en l'accés. Tanmateix, és taxativa amb la seva opinió respecte a qui decideix renunciar a la formació: "Si ho fan, és perquè ho tenen molt clar".
A l'aula d'Esther Pérez, estudiant de primer, hi ha una companya que ja ha manifestat la seva intenció de canviar de carrera. Tampoc li ha sorprès. Tenia diverses opcions al davant, però va decidir entrar a Medicina i no ha complert amb les seves expectatives. Segons explica aquesta futura metgessa, la seva amiga pretén 'aguantar' tot l'any i canviar-se a una altra branca sanitària en què potser podrà convalidar alguna assignatura.
Ja sigui per manca de vocació, per la dificultat de la carrera o per qualsevol altre motiu, tots els entrevistats per aquest mitjà coincideixen: abandonar Medicina és respectable i no s'ha de considerar com un fracàs. "Si no t'agrada, no aconseguiràs els resultats que vols. I si els aconsegueixes, seràs un metge infeliç, i això no ajudarà ningú", han sentenciat.