Entrar a estudiar Medicina s'ha convertit en un repte per a molts estudiants que, malgrat els esforços, no ho aconsegueixen a la primera. Un desafiament que els porta a buscar camins alternatius per arribar al seu objectiu, com per exemple entrar a una universitat privada per després passar-se a una pública. És la via que ha explicat l'estudiant de Medicina Andrea Marino, incidint en la importància de no deixar-se arrossegar pels tràmits burocràtics que aquest canvi comporta i conèixer quines són les assignatures que seran reconegudes al nou centre, evitant així repetir un curs.
"Com he aconseguit canviar-me d'una universitat privada a una universitat pública en Medicina?", comença preguntant-se l'estudiant en un vídeo publicat al seu perfil de TikTok. Segons relata, existeixen dues vies que poden permetre aquest canvi: sol·licitar un trasllat d'expedient o tornar a accedir a través de la nota de la PAU. Ella va optar per aquesta segona alternativa, tot i que sense necessitat de repetir la prova. "En el meu cas, vaig concursar amb la meva nota PAU", explica. Aconseguir plaça, però, no era l'única qüestió que havia de resoldre. Un cop admesa, necessitava saber quantes de les matèries que ja havia superat serien reconegudes per la seva nova universitat.
Convalidar assignatures en canviar d'universitat en Medicina
"El problema quan et canvies d'universitat és que no saps quantes assignatures et convalidaran", assenyala Marino. Això pot provocar, segons explica, que un alumne que pretén passar de segon a tercer acabi havent de cursar de nou determinades matèries i fins i tot vegi alterat el curs al qual esperava incorporar-se. Per reduir aquesta incertesa, l'estudiant recomana consultar prèviament les taules de convalidacions automàtiques publicades per la universitat de destinació. En el seu cas, assegura que la resolució que finalment ha rebut coincideix amb la informació que havia consultat abans de fer el canvi.
"M'han convalidat exactament el mateix que posava a la pàgina web", celebra. Concretament, afirma que li han reconegut totes les assignatures de primer excepte Biologia Cel·lular, i totes les de segon excepte Introducció a la Recerca Biomèdica. El vídeo de Marino també ha generat preguntes sobre per què va decidir utilitzar la seva nota d'accés en lloc d'optar pel trasllat d'expedient. Davant una d'elles, l'estudiant assenyala que les places reservades per aquesta darrera via són molt reduïdes: "Hi ha molt poques places reservades. Normalment, necessites una mitjana de 9 o així per optar".
Trasllat d'expedient per estudiar Medicina en una pública
El trasllat d'expedient de Medicina d'una universitat privada a una pública és una possibilitat que contemplen diferents facultats, tot i que aconseguir una plaça depèn tant de la disponibilitat com de l'expedient del sol·licitant. Tal com va explicar a Redacción Médica Javier Arias, aleshores degà de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid, la seva facultat havia ofertat vuit places per accedir a tercer, mentre que segon estava completament saturat. Per seleccionar els candidats s'aplicava una fórmula que combinava la nota d'accés a la universitat, la mitjana de l'expedient acadèmic i els crèdits superats, establint una classificació entre tots els sol·licitants.
El reconeixement d'assignatures també juga un paper determinant. Arias advertia que les taules de convalidacions no sempre són vinculants, especialment quan es produeixen modificacions en els plans d'estudi. A més, explicava que els alumnes que decidien accedir novament mitjançant la EvAU competien per una plaça a través del procediment ordinari, al marge del contingent de trasllats. Un cop admesos, podien sol·licitar el reconeixement de les matèries superades i fins i tot incorporar-se directament a tercer si se'ls reconeixien els crèdits corresponents als dos primers cursos. Per la seva banda, Antoni Trilla, aleshores degà de Medicina de la Universitat de Barcelona, va detallar que les places destinades a aquests canvis mai superaven les sis per curs acadèmic i depenien de les vacants existents a cada curs. La comissió acadèmica valorava, entre altres aspectes, la nota d'accés, l'expedient universitari, els crèdits superats i les convalidacions, així com determinades circumstàncies personals degudament acreditades. En aquesta universitat, a més, el nombre de crèdits reconeguts condicionava les vies d'accés disponibles per a cada estudiant.
Així, l'experiència de Marino no és un cas aïllat. Fa uns mesos, aquest mitjà també va recollir el testimoni d'un estudiant que havia aconseguit passar d'una universitat privada a la pública després de trobar-se amb diferents obstacles per traslladar el seu expedient. Finalment, va optar per repetir la prova d'accés i va aconseguir plaça a la Universitat Rovira i Virgili. El principal motiu de la seva decisió va ser econòmic: "Em costava 15.000 euros a l'any la facultat de Medicina. És una despesa que els meus pares no es podien permetre perquè la carrera completa eren 90.000 euros", va explicar aleshores.
Davant les dificultats que poden sorgir en ambdós procediments, Marino recomana no apostar per una única alternativa. En resposta a un altre estudiant que li pregunta si és preferible repetir la PAU o sol·licitar el trasllat d'expedient, aclareix que en el seu cas va utilitzar la qualificació que ja tenia: "Jo no he repetit la PAU". El seu consell és presentar la sol·licitud per ambdues vies per augmentar les opcions d'aconseguir plaça: "Recomano aplicar a les dues coses alhora, així tens més possibilitats que alguna cosa surti".