Un estudi recent publicat a la revista científica BMC Medical Education aporta llum sobre les veritables causes que porten els estudiants de Medicina a desenvolupar una alta dependència de la Intel·ligència Artificial per a les seves tasques acadèmiques, sent la mala gestió del temps el gran motiu per dependre d'aquestes eines.
L'anàlisi, realitzat mitjançant un model d'equacions estructurals de mínims quadrats parcials (PLS-SEM) sobre una mostra de 310 estudiants de la carrera de Medicina (MBBS) de tots els cursos, va revelar que la procrastinació és el factor amb més impacte estadísticament significatiu en la dependència de la IA. Les troballes suggereixen que els alumnes que posposen sistemàticament el compliment de les seves obligacions recorren a la IA com una solució ràpida per lliurar treballs i complir amb els terminis sense invertir l'esforç o el temps necessari per a un aprenentatge profund.
Per contra, l'estrès acadèmic no va mostrar cap associació significativa amb la dependència de la IA. Segons els investigadors de la Universitat Mèdica Jinnah Sindh (JSMU) a Karachi, Pakistan, això indica que l'ús intensiu de la tecnologia està més vinculat a patrons d'autoregulació i conducta que a una resposta directa davant la sobrecàrrega de feina o la pressió del pla d'estudis.
Les dades descriptives de l'informe mostren una adopció pràcticament universal d'aquestes tecnologies entre l'alumnat analitzat. ChatGPT es posiciona com l'eina més utilitzada, emprada pel 94,19 per cent dels enquestats, seguida per Meta AI (62,26 per cent) i Gemini (38,06 per cent). El 90,97 per cent dels participants va declarar utilitzar la IA fonamentalment per a assistència acadèmica, mentre que un 65,81 per cent la fa servir com a suport en la redacció.
El model analític també va avaluar la influència de les expectatives de rendiment i l'autoeficàcia. Ambdós factors van mostrar petites associacions positives i significatives amb la dependència de la IA, la qual cosa suggereix que els estudiants amb més confiança en les seves capacitats no necessàriament eviten la IA, sinó que poden sentir-se més inclinats a experimentar-hi com una extensió de les seves competències.
Recomanacions per a les escoles de Medicina
Davant d'aquests resultats, els autors de l'estudi —encapçalats per Kiran Abdul Sattar i Shafaque Fatima— assenyalen que les estratègies institucionals no s'han de centrar únicament en restringir l'ús de la tecnologia, sinó en “fomentar habilitats de gestió del temps i autoregulació personal”. Per això, conviden els estudiants a participar en tallers de gestió del temps. La seva indicació per a les universitats és que avaluïn la capacitat de raonament i regulin expressament l'ús de la IA.
“La Intel·ligència Artificial s'ha d'entendre com una eina de suport al desenvolupament acadèmic dins d'un marc d'orientació institucional, i mai com un substitut de l'aprenentatge independent ni del pensament crític imprescindible en la pràctica mèdica”, conclou l'informe.