La carrera de Medicina és una de les més exigents i complicades de tot el catàleg de graus universitaris. Cursar-la és gairebé una cursa de resistència, amb classes cada matí, pràctiques a la tarda, temaris densos i exàmens que s'acumulen al final. Per a la majoria d'estudiants, un sol quatrimestre és un repte, però fer-ne dos alhora és quelcom gairebé impensable, menys per a Jimena Ruiz.
Durant un quatrimestre, aquesta sevillana de 20 anys va cursar a la Universitat de Sevilla el segon quatrimestre de primer i el de segon al mateix temps: vuit assignatures, tres d'un curs i cinc de l'altre, amb les classes solapades i les pràctiques encadenades. Fins i tot la seva mare ho veia com "una barbaritat". A més, com la majoria de les classes dels dos cursos coincidien, gairebé no va trepitjar l'aula.
"Són tres hores de classe al dia i em coincidien totes", explica a Redacción Médica. Estudiava a la biblioteca, canviava pràctiques amb companys i aprofitava cada cap de setmana. Avui està a tercer i té clar que no ho tornaria a fer.
D'Odontologia a Medicina
Però la seva història com a estudiant de Medicina comença en una altra facultat. Com que la Jimena no volia abandonar Sevilla, va començar Odontologia i, després de finalitzar el primer curs, va tornar a sol·licitar la plaça a Medicina. Aquesta vegada sí que va aconseguir vacant i li van convalidar bona part de les assignatures que ja havia aprovat en l'anterior grau.
D'aquesta manera, el primer quatrimestre li va quedar gairebé buit, amb només tres assignatures. Al segon, en canvi, no li van convalidar res, així que tenia dues opcions: repartir les assignatures pendents al llarg dels cursos següents o fer-ho tot de cop. "Vaig decidir fer-ho tot d'una tirada per aprofitar i gaudir més de les assignatures en els anys següents", explica. El contrari hauria suposat anar arrossegant assignatures de segon fins a tercer o quart.
A més, la normativa de la Universitat de Sevilla li deixava marge, ja que permet "matricular-te de 90 crèdits". La Jimena es va matricular primer complet, perquè és obligatori, i mentre la universitat "va tramitant les convalidacions, tu vas fent les assignatures que saps que no et convalidaran. En el meu cas van ser tres, tot i que em vaig matricular de totes, només feia aquestes tres", explica l'estudiant.
La Jimena, a més, al gener va aprofitar el termini d'ampliació de matrícula per afegir les assignatures del segon quatrimestre de segon curs fins a completar aquests 90 crèdits.
Jimena Ruiz, en una pràctica a la Universitat de Sevilla
Una organització minuciosa
Des que va decidir cursar dos quatrimestres en un, el que va primar va ser l'organització, de fet, amb les classes solapades, la Jimena va prendre una decisió pràctica. "Com que després de classe sempre tenia pràctiques, vaig decidir no anar-hi i aprofitava aquestes tres hores per estudiar a la biblioteca". Després encadenava una o dues sessions de pràctiques, segons el dia, i aprofitava els caps de setmana i qualsevol estona lliure.
És en les classes pràctiques on es trobava un dels problemes, ja que també li coincidien i havia de canviar-les amb companys, cosa que la facultat permet sempre que es facin. Quan no trobava amb qui canviar, acudia al professor. "M'ho facilitaven tot", assegura. D'aquesta manera, organitzar-se era el gran repte, però admet que no va ser el que més li va costar. "Sé organitzar-me molt bé i em conec: sé quantes hores puc estudiar", explica.
El més dur va arribar al final. "Les pràctiques van per ordre alfabètic, i com que jo sóc la R, sempre se m'acumulaven al final. Era l'última empenta i tenia menys temps que ningú", detalla la Jimena. A més, amb els exàmens a tocar, el cansament pesava. "Jo deia: 'Els vull fer ja, me'ls vull treure ja'", recorda. "Al cap i a la fi, portes quatre mesos estudiant una barbaritat".
Les regles d'or
Si va aguantar el ritme, explica, va ser en part perquè no s'ho va plantejar com una obligació. "Això dels dos quatrimestres no m'ho vaig posar com un objectiu de 'm'ho he de treure'. Era més aviat: si no ho aconsegueixo, no passa res".
Es va imposar algunes regles. Els caps de setmana no posava alarma: "Si aquell dia havia de dormir més, dormia". Quedava amb amics per estudiar a la biblioteca i prendre alguna cosa després. I quan la pressió apretava, parava. Una dutxa, una passejada, una cursa si hi havia temps o una estona de xerrada amb la seva mare. "Aquells eren els moments en què em desconnectava, i després tornava amb més ganes".
A més, tot el seu entorn la va recolzar en la decisió, encara que a la seva mare li semblava "una barbaritat" agafar vuit assignatures i li repetia que no passava res si no les aprovava totes, que tenia moltes convocatòries. Els seus amics opinaven el mateix, però insistien que sortís a desconnectar."Jo era molt de 'no, no sortiré perquè vull aprofitar una estoneta més'", reconeix.
Tanmateix, admet que no ho tornaria a fer, però ho recomana a altres estudiants. "Jo ho intentaria, perquè no perds res", afirma. Però adverteix que no és per a tothom. "Si no saps portar bé la pressió, potser no t'hi fiquis amb vuit assignatures. Crec que cadascú s'ha de conèixer", conclou.