Josep Maria Nicolàs és des de fa dos mesos el nou degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (UB), un dels càrrecs que entrellacen sanitat i universitat de l'àmbit nacional amb més exposició pel prestigi del grau en Medicina a nivell internacional. Nicolàs, que fins ara exercia com a vicedegà i compta amb una destacada trajectòria assistencial, docent i investigadora vinculada a l'Hospital Clínic Barcelona i a l'Idibaps, ofereix la seva primera entrevista en exclusiva a Redacció Mèdica, en què fa una anàlisi completa de la Facultat, els estudis de Medicina, el MIR, la manca de metges i projectes com el nou Hospital Clínic.
Nicolàs es mulla sobre un possible increment de places de Medicina, marcat pel Pla integral dels estudis de Medicina a Catalunya que pretén arribar fins a les 2.000. El degà de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut assegura que la UB té "voluntat de contribuir a l'augment de places", però també recalca que "ha de partir d'un acord sobre els recursos per a sostenir-ho". Així mateix, després del grau, els alumnes s'enfronten al MIR, que al seu parer "hauria d'alinear-se amb les competències que necessita un metge".
Quins reptes ha d'afrontar la Facultat?
El principal repte és preparar la Facultat per a les necessitats dels propers anys mantenint la qualitat de la formació, cosa que exigeix actuar sobre les persones, la docència i la relació amb el sistema sanitari. Una prioritat és anticipar el relleu del professorat: identificar les necessitats de cada àrea i acompanyar aquells que volen desenvolupar una carrera acadèmica, especialment quan combinen assistència, docència i recerca.
Volem revisar com ensenyem i avaluem Medicina. L'estudiant necessita coneixements científics sòlids i oportunitats per aplicar-los, amb pràctiques supervisades, simulació i una incorporació responsable de la intel·ligència artificial. Reforçar la formació docent del professorat és essencial perquè aquests canvis millorin l'aprenentatge. I hem de cuidar l'experiència universitària, el benestar de l'alumnat i el suport que reben els nostres equips tècnics i administratius.
Tots aquests aspectes requereixen una estratègia compartida entre el Campus Clínic i el Campus Bellvitge i amb el conjunt de la nostra xarxa de salut. També representem Odontologia, Podologia, Ciències Biomèdiques i Enginyeria Biomèdica, cadascuna amb necessitats i projectes propis. El compromís és concretar i executar el Pla Director amb responsables, recursos, terminis i seguiment, i explicar a la comunitat quins avenços aconseguim.
Fins ara era vicedegà. Què l'ha portat a presentar-se com a degà?
L'experiència com a vicedegà m'ha permès conèixer bé les capacitats de la Facultat i les dificultats que troben les persones que la sostenen. Des de 2016 he treballat en l'àmbit dels màsters i postgraus i, anteriorment, havia assumit responsabilitats en el doctorat. Aquesta trajectòria, juntament amb l'activitat clínica, investigadora i docent, m'ha donat una visió àmplia de la institució.
Em vaig presentar perquè vaig considerar que podia contribuir en una etapa que exigeix anticipació. Hem de preparar el relleu del professorat, renovar la docència i participar en projectes que condicionaran la Facultat durant dècades. M'acompanya un equip que reuneix l'experiència i les perspectives d'ambdós campus i de les diferents ensenyances. Partim del treball de moltes persones i del llegat dels equips anteriors, inclòs el del professor Antoni Trilla. Entenc el deganat com una responsabilitat de servei: escoltar, facilitar la feina de la comunitat i defensar les seves necessitats davant la Universitat i les institucions sanitàries. Em fa il·lusió poder dedicar a aquest propòsit l'experiència acumulada.
"Hem de preparar el relleu del professorat, renovar la docència i participar en projectes que condicionaran la Facultat durant dècades"
Més de 25 anys vinculat a la UB. Ha canviat la manera d'ensenyar i aprendre Medicina?
Sí, han canviat molt l'accés a la informació, els recursos disponibles i la manera en què els estudiants es relacionen amb el coneixement. La responsabilitat del professor inclou ajudar-los a seleccionar informació fiable, comprendre-la, relacionar-la i utilitzar-la per prendre decisions. Per desenvolupar aquest criteri segueix sent indispensable una bona base científica.
He viscut de prop la incorporació de la simulació clínica, en el desenvolupament de la qual a la Facultat vaig participar des de 2009. Permet treballar una entrevista, un procediment o una situació complexa, analitzar el que ha passat i tornar-ho a intentar. Aquesta experiència s'ha de connectar amb la pràctica clínica supervisada i amb l'aprenentatge al costat de pacients i professionals.
La humanització de l'atenció ha de formar part d'aquest aprenentatge: escoltar el pacient, comprendre les seves preocupacions, comunicar amb empatia i compartir les decisions, respectant la seva autonomia i dignitat. Són competències que hem d'ensenyar i avaluar, i que l'estudiant aprèn també de l'exemple dels seus professors.
Actualment, la intel·ligència artificial afegeix una exigència educativa: aprendre a comprovar les respostes, detectar errors i biaixos, protegir la confidencialitat i justificar les pròpies decisions. Per exemple, un estudiant pot contrastar una resposta generada per IA amb l'evidència i defensar la seva valoració davant el professor. Per ensenyar així necessitem formar el professorat i adaptar l'avaluació. M'interessa que la presencialitat permeti discutir, practicar i rebre orientació. Una bona classe segueix tenint valor; l'hem de combinar amb activitats que ajudin a utilitzar el que s'ha après.
Quina és la clau perquè la UB se situï entre les millors del món per estudiar Medicina?
La UB figura entre les cinquanta primeres universitats del món en Medicina i encapçala la classificació espanyola d'aquesta disciplina en QS 2026. És un reconeixement a la feina col·lectiva i a la nostra projecció científica i acadèmica. Els rànquings ofereixen informació rellevant, tot i que la qualitat de la formació també s'ha de valorar en les pràctiques, la supervisió i les competències que adquireix cada estudiant. La clau és la relació entre la universitat, la recerca i la pràctica clínica, construïda durant molts anys. El professorat aporta a les aules preguntes que sorgeixen als laboratoris i en l'atenció als pacients; els estudiants es formen en contacte amb aquest coneixement i amb professionals d'una xarxa sanitària molt potent.
El postgrau i el doctorat són també dues de les nostres grans fortaleses. Comptem amb una àmplia oferta de màsters universitaris i formació permanent, i amb una formació doctoral vinculada als nostres grups i a instituts com l'Idibaps, l'Idibell i l'ISGlobal. Aquesta connexió permet actualitzar els professionals, formar nous investigadors i portar les preguntes de la pràctica clínica a l'àmbit de la recerca. És també una via de projecció internacional i d'atracció de talent.
També vull destacar que la UB ha reforçat notablement la seva col·laboració amb institucions sanitàries, passant de tres hospitals universitaris el 2021 als vuit actuals. Aquesta xarxa es completa amb nou centres hospitalaris associats, la Fundació Josep Finestres —gestora de l'Hospital Odontològic, l'Hospital Podològic, a més del Centre de Serveis de Psicologia UB— i la col·laboració amb 167 centres d'Atenció Primària. En conjunt, aquesta extensa xarxa acull les pràctiques d'uns 4.400 estudiants, que reben formació de prop de 2.200 docents. Aquesta ràtio de dos estudiants per docent afavoreix una formació pràctica personalitzada i de qualitat, i es consolida com un dels grans actius estratègics de la UB en l'àmbit de les Ciències de la Salut.
La meva responsabilitat és contribuir a que aquesta fortalesa es mantingui: donar suport a qui ensenya i investiga, facilitar la incorporació de nous professors i connectar millor les capacitats dels nostres campus, hospitals i instituts. La reputació d'una facultat es sosté en la feina quotidiana i en la seva capacitat per seguir millorant.
El seu predecessor en el càrrec, Antoni Trilla, va assegurar fa un any que s'estava treballant en una adaptació del Pla d'Estudis de Medicina, amb un horitzó de quatre o cinc anys. Com avança aquesta iniciativa i quins canvis suposarà?
Estem donant continuïtat a la feina iniciada pel professor Trilla. El procés que es va posar en marxa distingia l'adaptació normativa del pla i una revisió acadèmica més profunda. Per a aquesta última es van organitzar comissions encarregades d'analitzar els continguts i les possibles duplicacions, estudiar altres facultats i revisar les metodologies docents i d'avaluació.
L'orientació que defensem és integrar millor les ciències fonamentals i la clínica, coordinar continguts entre assignatures i donar més continuïtat a les pràctiques i a la simulació. Volem que cada activitat tingui objectius clars i que l'avaluació comprovi també raonament, comunicació i habilitats clíniques. La salut digital i l'ús responsable de la IA s'han d'incorporar amb sentit formatiu, evitant sobrecarregar un currículum que ja és exigent.
La concreció i el calendari de la reforma s'hauran d'acordar amb els òrgans acadèmics i ajustar-se als procediments d'aprovació i verificació. Podem impulsar millores docents mentre es completa aquest procés, acompanyant el professorat i explicant a l'alumnat què canvia en cada etapa.
El pla d'estudis s'ha d'adaptar al MIR o el MIR s'ha d'adaptar als plans d'estudi?
El pla d'estudis ha de respondre a les competències que necessita un metge, i el MIR hauria d'alinear-se amb elles. El grau ha de proporcionar la base científica, clínica i humana que permeti iniciar la formació especialitzada i seguir aprenent durant tota la vida professional.
És comprensible que als estudiants els preocupi el MIR i hem d'ajudar-los a arribar-hi ben preparats. Però seria un error que la preparació d'una prova determinés completament sis anys de formació. Hi ha competències, com escoltar un pacient, explorar-lo, comunicar una decisió o treballar en equip, que necessiten aprenentatge pràctic i una avaluació específica.
"Seria un error que la preparació del MIR determinés completament sis anys de formació"
Per això defenso una avaluació diversificada durant el grau. I qualsevol evolució del MIR s'ha d'estudiar amb les facultats, els responsables de la formació especialitzada i les administracions, amb garanties d'equitat i rigor. Una formació sòlida ha de permetre afrontar bé la següent etapa i, sobretot, exercir amb coneixement i responsabilitat.
Falten metges a Catalunya?
Hi ha necessitats de metges especialistes que no estem cobrint. Per afrontar-les necessitem precisar quins perfils fan falta, on i amb quina dedicació. El balanç demogràfic de 2025 del Col·legi de Metges de Barcelona assenyala que la capacitat de formació, tant de grau com d'especialització, resulta insuficient per atendre les necessitats de demanda actuals. També posa de relleu la importància de disposar de professionals amb l'especialitat reconeguda que requereix el sistema.
La resposta exigeix planificar conjuntament la formació, el relleu i les condicions d'exercici. Augmentar les places de Medicina pot contribuir a mitjà i llarg termini, però els seus efectes triguen anys: el grau dura sis cursos i després s'ha de completar la formació especialitzada. Al mateix temps, cal oferir condicions que permetin als metges desenvolupar la seva carrera i mantenir-se en els àmbits i territoris que els necessiten.
Des de la Facultat podem formar, avaluar la nostra capacitat de creixement i oferir experiències docents de qualitat en hospitals i Atenció Primària. La planificació ha de coordinar aquestes aportacions amb les necessitats assistencials i amb la formació especialitzada. És una responsabilitat compartida entre universitat, sistema sanitari i administracions.
El Pla integral dels estudis de Medicina a Catalunya preveu augmentar un 50 per cent les places per cursar Medicina, passant de les 1.333 de 2025-2026 a les 2.000 en el curs 2031-2032. La UB té capacitat per créixer?
La UB disposa d'una base acadèmica i clínica molt sòlida per contribuir a aquest creixement. L'oferta actual per a Medicina és de 270 places entre els dos campus, Clínic i Bellvitge. Qualsevol ampliació ha de partir d'una avaluació de la capacitat formativa i d'un acord sobre els recursos necessaris per sostenir-la.
La capacitat s'ha de valorar durant els sis cursos: professors de ciències bàsiques, laboratoris, simulació i, a mesura que avança el grau, tutors i pràctiques clíniques amb suficient supervisió. També necessitem suport tècnic i administratiu. Una aula pot admetre més estudiants, però una consulta o una activitat pràctica tenen límits diferents.
"Tenim voluntat de contribuir a l'augment de places de Medicina"
El nostre programa planteja elaborar un mapa de capacitat docent i ampliar de manera ordenada la xarxa universitària de salut, en col·laboració amb els hospitals, l'Atenció Primària i les administracions. Aquesta és la base per concretar quant podem créixer i en quins terminis. El finançament ha d'acompanyar les noves cohortes durant tot el seu recorregut. Tenim voluntat de contribuir a l'augment de places. El compromís que hem d'assumir és que cada nou estudiant rebi una formació de qualitat, amb les mateixes oportunitats d'aprendre i practicar que els qui ja són a la Facultat.
Li preocupa que el 38 per cent dels alumnes de Medicina de Catalunya siguin de fora de la comunitat?
Em preocupa que l'accés sigui equitatiu i que el sistema sanitari de Catalunya pugui disposar dels professionals que necessita. La capacitat d'atreure estudiants d'altres territoris és una fortalesa universitària i tots han de sentir-se part de la nostra comunitat. Al mateix temps, hem d'analitzar si les condicions d'accés ofereixen oportunitats comparables a qui aspira a estudiar Medicina.
La Facultat ja ha participat, durant el deganat del professor Trilla, en el debat sobre les diferències entre les qualificacions de batxillerat i de les proves d'accés de les diferents comunitats. Propostes com contextualitzar les notes mitjançant percentils mereixen una anàlisi tècnica dels seus efectes sobre l'equitat i la mobilitat. Hem de valorar les solucions amb dades i amb garanties per al conjunt de l'alumnat.
D'altra banda, la procedència en iniciar el grau no permet concloure on exercirà cada persona. Per planificar necessitem conèixer la seva trajectòria posterior, l'elecció d'especialitat i les oportunitats laborals. Volem afavorir que qui es forma aquí trobi motius per desenvolupar la seva carrera en el nostre sistema sanitari. L'acollida, el suport per adquirir les competències lingüístiques necessàries, els bons referents professionals i unes condicions de treball atractives poden contribuir a aquest vincle.
Com a degà, com participa en el projecte del futur Campus de Salut Clínic – UB i la nova Facultat de Medicina?
La Facultat participa en la definició del futur Campus de Salut Clínic – UB, i com a degà la meva responsabilitat és defensar el seu projecte acadèmic i les seves necessitats. La Universitat i l'Hospital Clínic estan treballant en el pla funcional i d'espais. La nostra aportació està present des d'aquesta fase de disseny.
Estem explicant com volem que s'aprengui i s'investigui en les properes dècades: quines activitats necessitaran espais de treball en grup, com integrar la simulació, quines connexions requereixen els laboratoris i com facilitar la trobada entre estudiants, professors, investigadors i professionals assistencials. També hem de preveure serveis i espais que permetin una vida universitària completa. Ho entenc com una responsabilitat conjunta amb l'equip deganal i els òrgans de la Facultat, coordinada amb el Rectorat i la resta d'institucions del projecte. Hem de donar continuïtat a la nostra identitat acadèmica i aprofitar la relació amb l'hospital per millorar la formació i la recerca.
Al mateix temps, cal mantenir i millorar les condicions del campus actual. La transició durarà anys i s'haurà de planificar per assegurar la continuïtat de les classes, les pràctiques i l'activitat científica. Preparar el futur implica atendre també qui estudia i treballa avui a la Facultat.
Els dos campus de Medicina de la UB només estaran separats per poc més de 5 quilòmetres, a més del nou Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu. Com es podran aprofitar els estudiants d'aquesta confluència?
Aquesta proximitat pot ampliar les oportunitats de formació si l'acompanyem d'una bona coordinació acadèmica. Clínic, Bellvitge i Sant Joan de Déu aporten experiències assistencials i científiques complementàries. La proximitat al Parc Científic de la UB i la relació amb els instituts de recerca poden facilitar, a més, que l'alumnat conegui com una pregunta clínica es converteix en un projecte de recerca.
Volem avançar cap a activitats compartides, seminaris entre equips, un ús coordinat de recursos de simulació i més oportunitats per als treballs de fi de grau i la iniciació a la recerca. També es poden desenvolupar projectes en què estudiants de Medicina, Ciències Biomèdiques i Enginyeria Biomèdica aprenguin a abordar un problema des de perspectives diferents. Aquesta col·laboració s'estén als màsters i al doctorat, amb projectes conjunts i codirecció de tesis entre equips de diferents centres.
Perquè això sigui útil, haurem d'acordar horaris, objectius formatius, tutors, criteris d'accés i mobilitat entre centres. Cada campus té capacitats pròpies que hem de reconèixer i connectar. En aquesta xarxa és essencial seguir incloent l'Atenció Primària i els hospitals del territori, que ofereixen experiències essencials per a la formació. M'agradaria que un estudiant percebés aquesta major proximitat com la possibilitat real d'aprendre de més equips i accedir a experiències millor coordinades. Aquest serà el benefici acadèmic que haurem de construir i avaluar.
