La marea verda en defensa de l'ensenyament públic s'ha expandit des d'aquest dijous per totes les facultats de Ciències de la Salut madrilenyes. Estudiants i professors de Medicina, Infermeria i altres graus de l'àmbit sanitari estan cridats aquest dimecres i dijous a la vaga en protesta per l'“ofec econòmic” al qual denuncien que està sotmetent el Govern de la Comunitat de Madrid a l'ensenyament superior.
La jornada d'aquest dimecres ha estat marcada per una mobilització que ha deixat les aules buides. D'Alcalá de Henares a Alcorcón, els campus sanitaris de les sis universitats públiques han secundat aquesta protesta per denunciar la manca de recursos i la insuficient dotació pressupostària. La mobilització ha arribat als carrers de la capital per fer visible el malestar de la comunitat universitària amb les polítiques de l'Executiu autonòmic. Des de la universitat madrilenya adverteixen de la situació crítica que afronten les facultats i el pronòstic desesperançador que dibuixa, no només per a la formació en Ciències de la Salut, sinó per al futur del sistema sanitari.
Pel campus d'Alcorcón de la Universitat Rey Juan Carlos han passat poc més d'un centenar d'alumnes en els primers compassos del matí, segons relata a aquest mitjà Víctor Solas, estudiant de fisioteràpia a la citada universitat. Com a participant en un dels piquets informatius organitzats aquest matí, l'alumne descriu l'estampa de tranquil·litat al centre que reflecteix el bon grau de seguiment de la vaga. A excepció d'un parell de classes a Medicina, on apunta que hi hauria entre una i dues desenes d'alumnes, assenyala el bon grau de conscienciació i seguiment: "A la gent que hem estat preguntant estaven informats més o menys en un 80% dels casos".
A la Universitat d'Alcalá, la professora María Sandín descriu un ambient reivindicatiu en la mobilització convocada davant del vicerectorat, tot i que reconeix que "m'hauria agradat una major mobilització". En aquest sentit, apunta que en el camp de les Ciències de la Salut, l'estudiantat és tradicionalment menys propens a la mobilització. No en va, subratlla que les mancances afecten aquestes facultats igual: "Es nota moltíssim la manera de cobrir les places, estem infradotats i hem de donar moltíssimes hores a grups d'estudiants cada cop més grans". Una cosa que ressalta que té un impacte directe sobre la qualitat assistencial. Al seu parer, la principal motivació d'aquesta mobilització és revertir la tendència a la "privatització" de l'ensenyament superior per garantir que continuï sent un recurs accessible per a les classes mitjanes i treballadores en el futur.
Precarietat laboral i endeutament
Des del punt de vista dels docents, el professor a la Facultat de Ciències de la Salut de la URJC Jesús Esteban vaticina un futur complicat des del punt de vista pressupostari per a la seva universitat i el conjunt dels centres públics. A la URJC, apunta que els comptes han permès tirar de romanents per sobreviure, tot i que pronostica una tendència a l'endeutament com ja està passant en altres centres: "A la Complutense han arribat a haver de demanar un préstec per pagar l'ús corrent i a la URJC anem pel mateix camí".
"Tenim més despeses que ingressos perquè la Comunitat no inverteix el que hauria. Vam fer una anàlisi i en els últims cinc anys les transferències corrents del Govern autonòmic ni tan sols cobreixen les nòmines", assegura el professor de Bioestadística al departament de Medicina Preventiva i Salut Pública.
Com a conseqüència d'aquesta manca de finançament, Esteban apunta que a la Comunitat tenen les matrícules més cares de tot el país, darrere de Navarra, amb l'excepció que la inversió per alumne allà és fins a cinc vegades superior, assegura. "Quan la Comunitat de Madrid posa només el 80% del cost de transferències corrents, la resta ho paguen les famílies", lamenta el docent. Després d'anys d'infrafinançament, assenyala que l'acord assolit amb els rectorats a nivell autonòmic no basta per fer front a les mancances estructurals del sector. "O canvia la política de finançament per part de la Comunitat de Madrid o la universitat pública està en greu perill"
Una altra conseqüència d'aquesta manca de mitjans econòmics i materials és la precarietat de la carrera acadèmica. Aquesta és una realitat que coneix bé Sarai Pazos, com a doctoranda en Psicologia. En el dia a dia de la comunitat universitària, Pazos assenyala que les mancances es tradueixen en "aules atapeïdes", limitacions d'espais per a pràctiques docents i manca de mitjans per dur a terme projectes i investigacions. En el cas de perfils com el seu, la manca d'ofertes de contractes predoctorals és la principal barrera que es troben a l'hora de desenvolupar la seva carrera acadèmica. "No hi ha diners per comprar equipaments, ni per intentar publicar en revistes científiques. Si no t'ho finança la universitat, ho has de treure de la teva butxaca", lamenta en aquest sentit.