L'actualització dels contractes públics, el finançament de la innovació i les diferències territorials en l'accés a la tecnologia sanitària estan en el focus del debat polític sobre el futur del Sistema Nacional de Salut (SNS). En un context marcat per l'increment dels costos i la necessitat de modernitzar els recursos assistencials, la indexació dels contractes públics emergeix com una de les principals qüestions per garantir la viabilitat dels acords plurianuals amb les empreses proveïdores i mantenir la qualitat dels serveis.

Aquestes qüestions han reunit representants de Podem, Partit Popular i Vox en una trobada organitzada per Redacció Mèdica en col·laboració amb la Federació Espanyola d'Empreses de Tecnologia Sanitària (Fenin). Tot i que les formacions han mostrat diferents plantejaments sobre el model d'organització del SNS i el paper de les administracions, han coincidit en la importància de millorar la incorporació de la innovació, garantir la qualitat dels equips i optimitzar els recursos públics. La interoperabilitat, la digitalització i el reforç de la inversió han completat una agenda de prioritats per a la propera legislatura.

Contractació pública: la indexació, sobre la taula

La possibilitat de recuperar mecanismes d'indexació dels contractes públics ha estat un dels temes centrals de la trobada. El Partit Popular (PP) s'ha mostrat favorable a introduir fórmules que permetin actualitzar els preus en funció de l'evolució dels costos i evitar que la inflació comprometi la viabilitat dels serveis. Julio García Comesaña, coordinador de Gestió de la Innovació de la Vicesecretaria de Sanitat i Política Social del PP, ha advertit que la rigidesa dels contractes pot acabar provocant interrupcions en les prestacions.

"Cal ser flexibles i introduir elements d'actualització del preu del contracte al cost de la vida", ha assenyalat. Al seu parer, aquesta revisió ha d'anar acompanyada de compromisos per part dels proveïdors en matèria de disponibilitat, manteniment i actualització tecnològica dels equips.

Des de Vox, María García Fuster, portaveu nacional de Sanitat, ha posat l'accent en la transparència i la supervisió d'aquests mecanismes. La formació considera prioritari garantir la continuïtat del servei mitjançant fórmules "clares i auditables", especialment en el cas de productes essencials. En aquest sentit, ha reclamat un control exhaustiu de la contractació pública per evitar irregularitats i situacions de manca de subministrament.

Per la seva banda, Amparo Botejara, responsable de l'Àrea de Política Sanitària del Consell Ciutadà Estatal de Podem, ha defensat que la inversió en tecnologia sanitària ha de ser una prioritat i no quedar supeditada a la conjuntura econòmica. També ha insistit en la necessitat de valorar conjuntament el cost i la qualitat dels equips abans d'incorporar-los al sistema sanitari.

Accés a la innovació i qualitat tecnològica

On sí que s'han mostrat d'acord és en l'aposta per la qualitat. Les tres formacions han coincidit que el preu no pot ser l'únic factor determinant. Vox ha reclamat criteris objectius, mesurables i publicats; el PP ha defensat valorar aspectes com la disponibilitat dels equips, el seu manteniment i les seves possibilitats d'actualització; mentre que Podem ha insistit en la necessitat de conèixer prèviament el seu cost i vida útil.

L'accés equitatiu a les noves tecnologies ha estat un altre dels grans temes tractats. Vox ha defensat una avaluació única a nivell nacional, terminis màxims per incorporar les innovacions als hospitals i una cartera comuna de serveis. Per a García Fuster, la fragmentació territorial provoca desigualtats entre pacients i dificulta que tots puguin beneficiar-se dels mateixos avenços.

El PP, en canvi, aposta per mantenir les competències sanitàries autonòmiques, reforçant la coordinació entre administracions. García Comesaña ha proposat impulsar fórmules com la compra pública innovadora i el diàleg competitiu amb les empreses per facilitar la incorporació de tecnologies que aportin valor. També ha defensat reforçar la xarxa d'agències d'avaluació tecnològica per identificar aquelles solucions que milloren els resultats i l'eficiència assistencial.

Podem coincideix en la necessitat de millorar la cohesió, tot i que distingeix aquest objectiu de la centralització. Botejara ha reclamat avançar en el desenvolupament de la Llei de Cohesió i Qualitat del Sistema Nacional de Salut i ha considerat insuficient el marc actual d'avaluació de tecnologies. Així mateix, ha demanat que les innovacions arribin prioritàriament al sistema públic i que la seva incorporació tingui en compte tant el cost com la seva vida útil i obsolescència.

Finançament i transformació digital

El finançament ha aparegut com una condició imprescindible per avançar en la modernització tecnològica del SNS. Botejara ha defensat elevar la despesa sanitària fins als 2.900 euros per habitant i any, davant dels 2.240 euros de mitjana que ha assenyalat per a les comunitats autònomes. Al seu parer, sense un increment dels recursos serà difícil reforçar el sistema públic i incorporar noves solucions tecnològiques.

En aquesta línia, ha situat la digitalització de l'Atenció Primària entre les prioritats de la propera legislatura, juntament amb l'impuls de la telemedicina per millorar l'assistència en el medi rural i la connexió d'aquest nivell assistencial amb la resta d'estructures sanitàries.

El PP també ha reclamat garantir un finançament específic per a la innovació tecnològica, així com una cartera comuna bàsica que permeti assegurar l'accés a determinats recursos a totes les comunitats autònomes. Vox, per la seva banda, ha defensat prioritzar la inversió en tecnologia essencial i afavorir la producció nacional per impulsar la indústria i la recerca espanyoles.

Les propostes per a la propera legislatura

En el torn final, els representants han concretat les seves principals propostes per incorporar als programes electorals. El PP ha apostat per reformar la Llei de Contractes del Sector Públic per adaptar-la a les particularitats sanitàries, reforçar les agències d'avaluació tecnològica i garantir un finançament específic per a la innovació. També ha defensat facilitar l'accés dels pacients a tecnologies disponibles en altres comunitats quan no estiguin implantades al seu territori.

Vox ha situat entre les seves prioritats la targeta sanitària única i la història clínica compartida, la compra centralitzada i estratègica de tecnologia essencial (amb preferència per la producció nacional) i la simplificació dels contractes públics per reduir la burocràcia i reforçar la transparència.

Finalment, Podem ha plantejat tres línies d'actuació: digitalitzar l'Atenció Primària i estendre la telemedicina, millorar la informació sobre les llistes d'espera perquè pacients i professionals coneguin els terminis previstos d'atenció i reforçar la ciberseguretat per protegir les dades sanitàries.

El debat ha deixat sobre la taula una conclusió compartida. No és altra que la transformació tecnològica del SNS no depèn únicament d'incorporar nous equips, sinó de garantir que aquests arribin a temps, estiguin disponibles i es puguin mantenir en condicions òptimes. El finançament, la contractació pública i la coordinació territorial es perfilen així com algunes de les grans decisions que haurà d'abordar la propera legislatura perquè la innovació no es quedi en el paper i es tradueixi en millors diagnòstics, tractaments i resultats per als pacients.