La intel·ligència artificial (IA) ja és present en diferents àmbits de la sanitat, des de l'anàlisi d'imatges i electrocardiogrames fins a la gestió de processos i la monitorització de pacients. Tanmateix, el gran repte passa ara per traslladar les solucions innovadores desenvolupades per la indústria i els nombrosos projectes pilota una implantació real i coordinada, amb garanties de seguretat, bona governança, equitat i supervisió professional.

Aquesta ha estat una de les principals conclusions del debat organitzat per Redacción Médica, en col·laboració amb Fenin i protagonitzat per Conrado Domínguez, coordinador del Grup de Treball d'Intel·ligència Artificial en Gestió Sanitària de la Sociedad Española de Directivos de la Salud (Sedisa); Ignacio Fernández Lozano, president de la Sociedad Española de Cardiología (SEC); Ignacio López, president del Sector de Salut Digital de la Federación Española de Tecnología Sanitaria (Fenin); i Ángel Morales,membre de la Comissió d'Intel·ligència Artificial de la Sociedad Española de Radiología Médica (Seram).

Durant la trobada, els quatre experts han abordat el potencial de la IA per transformar l'assistència i la gestió sanitària, però també els obstacles que encara frenen el seu desplegament: la fragmentació dels projectes, les diferències entre territoris i centres, la regulació imminent, el coneixement de la importància del marcatge CE, la formació dels professionals, la governança de la dada i la necessitat de mantenir la supervisió humana.

Expectatives i potencial de la IA en sanitat

Ignacio López manifesta que la intel·ligència artificial fa dècades que es desenvolupa i que la indústria sanitària ja incorporava sistemes basats en aquesta tecnologia abans de l'actual auge de la IA generativa. Primer van ser els sistemes experts i, posteriorment, l'aprenentatge automàtic, l'aprenentatge profund i les xarxes neuronals, que van permetre desenvolupar aplicacions per analitzar imatges, electrocardiogrames o llenguatge.

L'evolució actual passa per sistemes amb més capacitat d'autonomia, com l'anomenada IA agèntica, que no es limita a respondre a una instrucció, sinó que pot prendre decisions per executar determinades tasques. López explica que aquest salt planteja nous interrogants sobre la responsabilitat i va subratllar la necessitat que el desenvolupament tecnològic preservi els drets de les persones i compleixi la legislació.

Conrado Domínguez situa la IA generativa com una possible palanca per transformar les organitzacions sanitàries i avançar cap a un model més preventiu. Al seu parer, també pot ajudar a identificar actuacions que no aporten valor i a replantejar com es presten els serveis. En aquest procés, considera fonamental incorporar la perspectiva del pacient per saber què té realment valor per a ell.

La supervisió humana continua sent necessària i, perquè aquestes solucions s'incorporin de manera efectiva, caldrà acompanyar-les de recursos humans, infraestructures i inversió.

En Radiologia, Ángel Morales distingeix entre dos grans àmbits d'aplicació. D'una banda, la IA interpretativa, centrada en l'anàlisi d'imatges i orientada a millorar la precisió diagnòstica i la qualitat de les proves. També pot contribuir a reduir la dosi de radiació.

D'altra banda, va situar la IA operacional, aplicada a la gestió dels processos radiològics, des de l'organització i priorització de pacients fins a la informació o el consentiment.

En Cardiologia, Ignacio Fernández Lozano assenyala que la implantació actual de la IA encara és reduïda, tot i que considera que el seu impacte creixerà de manera important. Entre els principals reptes apunta a evitar que les futures generacions de metges perdin capacitat per valorar críticament els resultats dels sistemes de IA.

També destaca el valor de les dades com a element estratègic i considera que Espanya disposa d'una oportunitat per la informació acumulada en el seu sistema sanitari.

Dels pilots a la pràctica clínica

Conrado Domínguez diferencia entre l'ús d'eines de IA i la seva implementació real a les organitzacions. Assenyala que hi ha nombrosos projectes pilot i possibilitats d'aplicació en àmbits amb baix risc clínic, com la logística, el redisseny de processos, les llistes d'espera o l'optimització de quiròfans i llits.

El principal repte, al seu parer, és passar dels pilots a l'escalat i aconseguir que les solucions transformin realment els processos assistencials i de gestió. També considera essencial que les primeres implantacions funcionin correctament per generar confiança.

Fernández Lozano explica que en Cardiologia la IA ja s'utilitza, entre altres àmbits, per generar alertes relacionades amb la prescripció i les interaccions entre medicaments, controlar factors de risc cardiovascular, analitzar imatges ecocardiogràfiques i radiològiques i millorar la monitorització remota de pacients mitjançant la reducció del soroll i els artefactes.

Tanmateix, adverteix que les iniciatives s'estan desenvolupant de manera fragmentada, amb diferents pilots i solucions, sense una coordinació comuna.

En Radiologia, Morales apunta que hi ha aplicacions ja desenvolupades i un catàleg de solucions certificades, però no un inventari públic que permeti saber quins sistemes de IA estan implantats al Sistema Nacional de Salut. També assenyala la manca de dades objectives sobre recerca i utilització d'aquestes eines.

Equitat i diferències entre centres

Els participants coincideixen que la descentralització del sistema sanitari genera diferències en la incorporació de tecnologia.

Domínguez adverteix que aquesta variabilitat pot traslladar-se també a la IA i convertir-se en un problema d'equitat si determinades solucions estan disponibles en uns territoris i no en altres. Per això, demana que el codi postal no sigui determinant en l'accés a eines tecnològiques.

Fernández Lozano, en canvi, assenyala que el moment actual encara requereix projectes pilot i validacions abans d'estendre les solucions de manera generalitzada. Posa com a exemple el potencial de la IA aplicada al cribratge de càncer de mama per detectar també risc cardiovascular en dones.

Ús, confiança i supervisió humana

Ignacio López destaca que la FDA estatunidenca ja té autoritzats més de 1.400 dispositius mèdics que incorporen IA, mentre que a Europa hi ha menys disponibilitat de dades sobre la seva implantació. A Espanya, una enquesta de Fenin va reflectir que, tot i que els professionals utilitzen àmpliament eines de IA a nivell personal, només el 22 per cent sabia si la IA utilitzada al seu centre estava certificada i comptava amb marcatge CE que certifica haver-se sotmès als procediments previs i avaluació de la seva qualitat i seguretat.

Al mateix temps, el 65 per cent associava el marcatge CE amb un elevat nivell de confiança i seguretat. Per a López, aquests resultats evidencien la necessitat de millorar la formació sobre l'ús regulat de la IA en l'àmbit sanitari.

Els participants també van abordar el risc que la creixent precisió d'aquests sistemes redueixi la capacitat dels professionals per qüestionar els seus resultats. López i Morales insisteixen que la IA s'ha d'utilitzar sempre sota supervisió humana i que el professional ha de mantenir la capacitat de valorar quan acceptar o qüestionar la recomanació de l'algoritme.

Regulació i marcatge CE

Àngel Morales descriu un marc regulador complex en què conflueixen la normativa de protecció de dades, el Reglament de Productes Sanitaris i la regulació europea d'intel·ligència artificial. Entre els principals reptes marca la governança de les dades, la classificació de riscos, el marcatge CE, la supervisió humana, la responsabilitat per danys i els drets dels pacients.

També subratlla la rellevància dels sistemes de IA que intervenen en la priorització o accés a serveis sanitaris, ja que poden afectar els pacients.

López defensa el valor del marcatge CE com a garant d'un procés d'avaluació de la seguretat i seguiment dels productes sanitaris que incorporen IA. Especialment, en aquells softwares, dispositius i algoritmes que incorporen IA que siguin emprats en el diagnòstic i tractament de patologies o com a ajuda al professional en la presa de decisions clíniques. Creu que els procediments reguladors s'haurien de simplificar i integrar per evitar duplicitats i facilitar l'arribada d'innovació al mercat sense rebaixar les garanties.

També assenyala la necessitat de reforçar els organismes notificats amb coneixement tant de tecnologia sanitària com d'intel·ligència artificial, ja que actualment hi ha capacitats limitades per abordar conjuntament ambdues àrees.

Formació i usos 'in house'

Els participants coincideixen que la formació ha d'acompanyar el desplegament de la IA. Fernández Lozano explica que les societats científiques estan impulsant activitats de difusió i espais per compartir experiències, mentre que López assenyala que Fenin treballa en iniciatives d'alfabetització en IA dirigides a professionals.

Domínguez afegeix que la formació ha d'arribar també als gestors sanitaris. Al seu parer, el marcatge CE aporta garanties, però no esgoten les necessitats de vigilància i seguiment posteriors a la implantació. Planteja fins i tot la necessitat de desenvolupar sistemes de vigilància específics per detectar possibles problemes derivats del funcionament dels algoritmes.

Sobre la figura del responsable del desplegament (introduïda en els nous reglaments de IA), Domínguez considera que pot millorar la traçabilitat i permetre un seguiment del cicle de vida dels algoritmes dins de les organitzacions. També suposa un canvi en la manera de relacionar-se amb la tecnologia, que ja no s'ha de limitar a la seva adquisició, sinó incorporar-ne la governança.

Quant a la fabricació in-house als hospitals, Morales explica que es pot realitzar sota determinades condicions i requisits. Adverteix especialment sobre l'ús d'eines de IA desenvolupades de manera interna o no regulada per prendre decisions clíniques. López coincideix que la facilitat actual per accedir a capacitat de computació i desenvolupar aplicacions pot afavorir usos que no tenen en compte les exigències legals.

Morales reclama a més més claredat sobre les solucions desenvolupades internament per a necessitats que no compten amb una alternativa comercial, mentre que López incideix que aquestes solucions s'han d'ajustar a la normativa vigent. Per exemple, la fabricació in house queda limitada a aquells casos en què no existeixi ja una solució comercial al mercat.

La governança de la dada i de la IA

En el darrer bloc, Fernández Lozano defensa una incorporació progressiva de la IA, començant per aplicacions concretes i d'utilitat clara. Posa com a exemple la possibilitat d'utilitzar la tecnologia per adaptar els informes mèdics als pacients sense obligar el professional a elaborar-los de nou.

Domínguez destaca l'oportunitat d'utilitzar la IA per reforçar la cultura de la dada dins de les organitzacions. Considera necessari millorar la qualitat de la informació i avançar des de la dada cap al coneixement, tenint en compte qüestions bàsiques com quina tecnologia s'utilitza, per a què, amb quines dades i qui la supervisa.

Al seu parer, la governança ha d'implicar tot l'ecosistema sanitari (professionals, gestors, indústria, pacients i decisors) i no limitar-se a la creació d'algoritmes.

Morales insisteix que la qualitat de la dada és la primera capa sobre la qual s'ha de construir qualsevol solució de IA. També assenyala el paper de les estructures de protecció de dades i dels responsables de dades de les comunitats autònomes en l'avaluació de projectes.

Per la seva banda, López situa el sistema sanitari espanyol davant una etapa de transició marcada per la regulació europea de IA i el desenvolupament de l'Espai Europeu de Dades Sanitàries. Considera que la coordinació entre comunitats autònomes pot ajudar a compartir experiències, identificar solucions contrastades i evitar la proliferació de projectes aïllats.

Conclusions del debat

El debat conclou amb una idea compartida: el desenvolupament de la IA sanitària exigeix avançar en paral·lel en implantació, formació, regulació, supervisió, qualitat de la dada i governança. Els participants assenyalen que la tecnologia ja és present en diferents àmbits assistencials, tot i que el seu grau d'implantació continua sent desigual i encara hi ha reptes per traslladar els projectes pilot a una utilització generalitzada.