La Intel·ligència Artificial pot transformar la pràctica mèdica, però no hauria de convertir-se en qui prengui les decisions sobre els pacients. És la posició que defensa a Redacción Médica José Antonio Trujillo, metge expert en IA aplicada a la salut, després que el secretari de Salut i Serveis Humans dels Estats Units, Robert F. Kennedy Jr., assegurés que una IA pot proporcionar una segona opinió "molt millor informada que la de qualsevol metge". Per a l'especialista, aquest plantejament "s'allunya" dels principis que haurien de guiar "una bona governança" i confon la capacitat de processar informació amb la responsabilitat de prendre decisions clíniques.
Les declaracions de Kennedy es van produir aquesta setmana durant la cimera Make America Healthy Again (MAHA), celebrada a Washington, on va defensar el potencial de la IA per analitzar historials mèdics extensos i qüestionar recomanacions fetes per professionals sanitaris. El secretari estatunidenc va arribar a traslladar la idea que la Intel·ligència Artificial podria oferir al pacient una segona opinió superior a la d'un metge. No obstant això, per a Trujillo, la discussió hauria de centrar-se en un altre escenari: com utilitzar-la per augmentar les capacitats dels professionals sense desplaçar el judici clínic.
La IA com a suport al diagnòstic
L'expert reconeix el potencial d'aquestes tecnologies per millorar nombrosos aspectes de la pràctica mèdica. La capacitat dels sistemes d'Intel·ligència Artificial per processar grans quantitats d'informació fa que pugui convertir-se en "una extraordinària eina de suport per al metge, millorar el seu accés a la informació, ajudar el metge a construir diagnòstics diferencials i fins i tot advertir-lo d'aspectes que potser no hauria considerat", explica.
Aquesta capacitat pot adquirir especial rellevància quan el pacient acumula una història clínica extensa, amb informes, proves diagnòstiques, tractaments i antecedents procedents de diferents especialistes. Una eina capaç de sintetitzar aquesta informació pot ajudar el professional a disposar d'una visió més completa del cas. Però processar més informació no significa necessàriament prendre millors decisions.
"Un copilot, no el pilot"
Trujillo estableix una diferència fonamental entre utilitzar la Intel·ligència Artificial com a eina de suport i convertir-la en l'autoritat que decideix sobre el pacient. "Ha de ser un copilot, no el pilot de la decisió mèdica", sosté.
Al seu parer, hi ha elements de la pràctica clínica que no es poden reduir a la capacitat d'analitzar informació. Així, assenyala que la IA "no coneix el pacient de la mateixa manera que el seu metge, no realitza per si mateixa una exploració clínica i pot cometre errors i generar informació aparentment convincent que no necessàriament és correcta".
El problema, per tant, no estaria únicament en què aquesta eina pugui equivocar-se, sinó també en què un error pugui presentar-se d'una manera prou convincent com perquè el pacient no detecti que es tracta d'una resposta incorrecta.
El límit que marca la responsabilitat clínica
Existeix a més una diferència entre generar una recomanació i assumir les conseqüències d'aplicar-la. Per a l'especialista, aquest aspecte hauria d'ocupar un lloc central en qualsevol model de governança de la IA sanitària. "La IA no assumeix la responsabilitat clínica, ètica i professional de les decisions que es prenen sobre una persona", apunta.
Aquesta responsabilitat, explica, "continua corresponent al metge, que ha de valorar críticament qualsevol recomanació proporcionada per un sistema de IA i decidir finalment què és el millor per al seu pacient". Per això, qualsevol recomanació generada per un sistema d'Intel·ligència Artificial s'ha de sotmetre al criteri del metge abans de convertir-se en una decisió sobre el pacient.
La qüestió introdueix així una distinció rellevant en el debat sobre la IA sanitària: una eina pot aportar informació útil sense convertir-se per això en el responsable de la decisió clínica.
El risc de presentar la IA com una segona opinió mèdica
Per a Trujillo, un dels principals problemes del discurs de Kennedy està precisament en equiparar la capacitat d'una IA per analitzar informació amb una segona opinió d'un professional sanitari: "Avançar cap a aquest discurs seria un greu error".
L'especialista considera que una formulació d'aquest tipus simplifica "una qüestió molt més complexa". A més, "pot transmetre a la població un missatge contradictori i potencialment perillós: que consultar una màquina equival a rebre una segona opinió mèdica", adverteix.
La diferència no és únicament semàntica. Una segona opinió mèdica implica la valoració d'un cas per un altre professional sanitari, dins d'un marc de coneixement i responsabilitat clínica. Una resposta generada per una IA pertany a una categoria diferent, encara que pugui resultar útil per formular preguntes, organitzar informació o plantejar hipòtesis que posteriorment hagin de ser avaluades per un professional.
Una medicina amb IA, no sense metges
Davant una concepció de la Intel·ligència Artificial com a possible substituta del professional, l'expert defensa una integració progressiva d'aquestes eines en la pràctica clínica, però acompanyada de límits i mecanismes de supervisió. "Hem d'impulsar la IA en Medicina, sense por i amb ambició, però també amb límits clars", sosté.
El debat, per tant, no s'hauria de plantejar necessàriament com una elecció entre metges i Intel·ligència Artificial. La qüestió central serà determinar quines tasques pot realitzar millor una màquina, quines requereixen necessàriament intervenció humana i com garantir que les decisions que afecten directament el pacient romanguin sota una adequada supervisió clínica.
"La Medicina del futur serà una medicina amb IA, no una Medicina sense metges", conclou Trujillo.