Imagen de recurso de un quirófano
Sanitat privada

La sanitat privada accelera la seva aposta per l'anestèsia verda: la sostenibilitat com a palanca per revisar 'antics' processos

Sanitas, HM Hospitales i el Grup Ribera revelen les seves estratègies per reduir l'ús de gasos contaminants als quiròfans

I a més: La sanitat privada impulsa el seu múscul investigador amb més assaigs, pacients i noves estructures

Llegir en Català
Publicada

Les estratègies de sostenibilitat a la sanitat privada es fan un lloc als quiròfans. El sector impulsa els seus propis plans de descarbonització blindant la seguretat del pacient i mantenint l'eficàcia de l'assistència sanitària. Aquests són els eixos que ja són presents en els enfocaments dels grups hospitalaris per impulsar una anestèsia que redueixi la petjada de carboni, i que ja comença a aplicar-se als centres. I és que les empreses sanitàries coincideixen en diferents converses amb Redacción Médica que aquests dos factors, el de la sostenibilitat i el de la seguretat clínica, són el seu principal objectiu.

Sanitas, HM Hospitales i el Grup Ribera són alguns dels grups de la sanitat privada espanyola que ja apliquen aquesta estratègia d'anestèsia verda a les seves àrees quirúrgiques. La dimensió ecològica compta, fins i tot, amb un càlcul molt determinat. “Si la sanitat fos un país, seria el cinquè més contaminant del planeta”.

Aquesta és la idea que exposa Emilio Matute, cap del Servei d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Sanitas La Zarzuela, i que resumeix el punt de partida dels grups que conformen el sector. Així, cal recordar la realitat del sistema sanitari. Un hospital funciona ininterrompudament les 24 hores del dia, demanda grans quantitats d'energia, produeix residus i recorre a procediments diaris amb una petjada de carboni considerable.

Dins de tota aquesta estructura, els gasos anestèsics inhalatoris han passat a situar-se al punt de mira, i els grups ja promouen les seves fórmules per mitigar els danys al medi ambient amb un equilibri de sostenibilitat i seguretat.

L’‘adéu’ als gasos a Sanitas i la seva unió amb el Ministeri

L'Hospital Sanitas La Zarzuela compta amb una trajectòria assistencial consolidada amb més de quatre dècades, tot i que la descarbonització ha obligat a sotmetre a examen les rutines que s'aplicaven fins fa un temps al centre.

És Matute qui explica a Redacción Médica el canvi d'enfocament. “Durant molt de temps hem pensat en l'activitat sanitària únicament des del punt de vista de la seva capacitat per millorar la salut de les persones, però avui sabem que també hem d'analitzar l'impacte ambiental que genera aquesta activitat”, sentencia.

"Si la sanitat fos un país, seria el cinquè més contaminant del planeta"

En aquesta mateixa línia, el cap del Servei d'Anestesiologia i Reanimació del centre de Sanitas puntualitza: “En un hospital amb una trajectòria com La Zarzuela, això ens ha portat a revisar processos que fèiem durant anys i preguntar-nos si podíem mantenir la mateixa qualitat assistencial reduint el seu impacte”.

És aquí on revela la clau. “L'anestèsia és un bon exemple. Hem comprovat que petits canvis en una pràctica que repetim milers de vegades poden tenir un efecte molt rellevant quan s'observen en conjunt”, afegeix a la seva conversa amb aquest diari.

L'especialista recorda que el punt d'inflexió a Sanitas va arribar amb l'eliminació directa de dos fàrmacs clàssics: l'òxid nitrós (protòxid) i el desflurà. Junts sumaven aproximadament un terç de les emissions directes dels seus hospitals, cosa que representava prop de 1.000 tones de diòxid de carboni a l'any. Aquest procés d'eradicació, com recorda en les declaracions concedides a Redacción Médica, es va posar en marxa el juny de 2022 i va culminar definitivament al llarg de 2023.

Matute recalca que la transformació tècnica va anar molt més enllà. “L'important és que no va consistir simplement a retirar un producte i substituir-lo per un altre”, afegeix. Així, l'especialista aprofundeix en com va ser el procés: “En el cas del protòxid vam comprovar que podíem fer anestèsia sense utilitzar-lo modificant la tècnica i la manera de balancejar-la”.

“El desflurà tenia unes indicacions clíniques molt concretes que també hem pogut cobrir mitjançant altres alternatives”, afegeix. Això, en les seves paraules, “demostra que la sostenibilitat pot ser a més una oportunitat per revisar procediments que porten anys establerts i preguntar-nos si continuen sent la millor manera de treballar”.

El cap del Servei d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Sanitas La Zarzuela insisteix que qualsevol modificació ha de superar un filtre clínic. “El desflurà tenia determinades indicacions clíniques específiques i, per tant, abans de retirar-lo calia garantir que aquests pacients podien rebre una altra alternativa amb les mateixes condicions de seguretat”, recalca.

"La sostenibilitat pot ser a més una oportunitat per revisar procediments que porten anys establerts"

Matute posa sobre la taula que “aquesta anàlisi clínica és imprescindible”, i resumeix que “una decisió ambiental mai pot situar-se per sobre de les necessitats del pacient”.

“Prefereixo parlar d'evolució de la nostra pràctica i no simplement de substitució de gasos. La tecnologia, els fàrmacs i la monitorització han avançat molt i ens permeten personalitzar cada vegada més l'anestèsia. Aquest desenvolupament és precisament el que ha fet possible reduir de forma tan important la petjada ambiental sense rebaixar els nostres estàndards assistencials”, conclou al llarg de la conversa amb Redacción Médica.

La retirada d'aquests agents ha vingut acompanyada d'una renovació tecnològica als quiròfans. “El canvi més important ha estat entendre que no es tractava únicament de passar d'un gas a un altre. El sevoflurà presenta un impacte ambiental menor que el desflurà, però això no vol dir que puguem oblidar-nos de quant n'utilitzem”, inclou.

“La sostenibilitat també consisteix a reduir el consum, treballar amb fluxos adequats i ajustar la dosi a les necessitats de cada pacient. Els nous equips d'anestèsia ens ajuden precisament en aquest sentit perquè permeten administrar els gasos d'una manera més eficient”, destaca sobre les polítiques que ja aplica Sanitas. De fet, aquesta estratègia va néixer com un projecte corporatiu global que es va estendre des de 2022 a La Moraleja i Virgen del Mar (Madrid), a CIMA (Barcelona) i als centres de cirurgia ambulatòria.

El pes d'aquest treball ha situat l'Hospital Sanitas La Zarzuela com l'únic centre privat espanyol present al Grup de Treball d'Anestèsia Verda del Ministeri de Sanitat. Segons Matute, aquest protagonisme “permet traslladar l'experiència que hem acumulat en aquests anys i, alhora, aprendre d'altres professionals i organitzacions que estan treballant en la mateixa direcció”. I afirma que “la descarbonització de la sanitat no pot abordar-se de manera aïllada”.

L'estratègia verda d'HM Hospitales en les anestèsies

A HM Hospitales, la contenció de l'impacte dels gasos anestèsics s'integra plenament dins del pla de descarbonització que la companyia va iniciar el 2019. “No tenim una estratègia d'Anestèsia Verda com a tal, sinó que abordem l'anestèsia sostenible com a part de la nostra estratègia general de reducció d'emissions”, aclareixen fonts del grup a Redacción Médica.

La línia central d'actuació ha estat l'abandó continuat del desflurà pel seu elevat potencial d'escalfament global, tal com evidencien aquestes veus. Així mateix, expliquen que les xifres registrades mostren la magnitud de la retallada: entre 2019 i 2025, HM Hospitales va reduir en més d'un 91 per cent les emissions vinculades al desflurà. A més, si es pren el còmput conjunt de gasos medicinals i anestèsics -incloent-hi el CO₂ d'ús clínic-, el descens global se situa entorn del 51 per cent en aquests sis anys, passant de 7.216 a 3.515 tones de CO₂ equivalent.

“Aquests resultats reflecteixen com les decisions adoptades en la pràctica assistencial poden contribuir significativament a reduir la petjada ambiental de l'activitat hospitalària, mantenint sempre com a prioritat la seguretat del pacient”, apunten des d'HM Hospitales a aquest diari.

El desplegament d'aquesta mesura ha tingut fites significatives en centres assistencials concrets. Així ho explica el grup, que fa referència a que un cas representatiu és l'Hospital HM Modelo, a la Corunya, que durant 2026 va retallar dràsticament l'ús de desflurà passant de 185 unitats consumides en tot 2025 a només 11 unitats en el que portem d'aquest exercici.

"Les decisions adoptades en la pràctica assistencial poden contribuir significativament a reduir la petjada ambiental de l'activitat hospitalària"

Juntament amb el canvi farmacològic, HM Hospitales ha introduït la innovació tècnica activa. Al març de 2026, l'Hospital HM Rivas va començar una experiència pilot mitjançant sistemes mecànics de captació de gasos anestèsics amb l'objectiu de retenir els gasos residuals per evitar que surtin a l'atmosfera.

Segons fonts d'HM Hospitales, “es tracta d'una iniciativa l'eficàcia i possibilitats d'aplicació a altres centres de la qual s'hauran de valorar a partir dels resultats de l'experiència”.

La mesura està integrada en el seu Pla de Reducció d'Emissions 2026-2030. Precisament, les veus consultades per aquest diari detallen que “experiències com la iniciada a HM Rivas permetran disposar d'informació per valorar la conveniència d'estendre determinades tecnologies a altres hospitals, tenint en compte la seva eficàcia ambiental, viabilitat tècnica i adequació a les necessitats assistencials de cada centre”.

Aquest mateix pla plurianual incorporarà programes formatius corporatius per als professionals. En aquest sentit, el grup afegeix els detalls de la seva filosofia. “A HM Hospitales entenem que la sostenibilitat ha de ser compatible amb la qualitat i la seguretat assistencial”.

“L'elecció de la tècnica i dels agents anestèsics ha de respondre sempre a les necessitats clíniques de cada pacient”, conclouen. Amb això, detallen que “l'objectiu és reduir l'impacte ambiental de l'assistència allà on sigui possible, sense comprometre en cap moment la seva eficàcia ni la seva seguretat”.

Ribera mira a comitès multidisciplinaris

Al Grup Ribera, els gasos medicinals representaven en els darrers anys al voltant del 20 per cent del total de les seves emissions directes. Aquesta és la idea que trasllada Lola Server, responsable de Qualitat Tècnica Corporativa de l'entitat, que comparteix que aquesta va ser la casella de sortida perquè la contenció d'aquest indicador s'inclogués com a pilar prioritari del Pla Estratègic de Medi Ambient del grup.

Aquesta estratègia fixa com a meta corporativa reduir en un 25 per cent les emissions de gasos d'efecte hivernacle per unitat de producció hospitalària amb vista a 2030.

"Una de les línies de treball és eliminar l'ús del desflurà, reservant-lo exclusivament per a aquelles situacions en què existeixi una justificació clínica"

La representant detalla l'estructura del projecte. “La nostra estratègia és global tot i que s'aterrissa de manera local atenent les particularitats de cada centre”, apunta. És aquí on revela que “una de les línies de treball és eliminar l'ús del desflurà, reservant-lo exclusivament per a aquelles situacions en què existeixi una justificació clínica”. No obstant això, la representant del Grup Ribera afegeix que també es treballa en la reducció d'altres gasos “sempre prioritzant el criteri clínic”.

Per articular aquest canvi al quiròfan sense generar discrepàncies operatives, Ribera ha establert una metodologia transversal. “Es treballa de manera multidisciplinària amb la direcció mèdica, Anestèsia, Qualitat, Sostenibilitat i Comunicació per incorporar els canvis als àmbits necessaris de l'organització".

La fulla de ruta contempla consolidar la que Server defineix com “una pràctica comuna de reducció de gasos amb més potencial contaminant mantenint únicament les excepcions justificades clínicament i realitzant seguiment de consums i indicadors per centre”.

Aquesta decisió de marginar el desflurà correspon, segons explica la portaveu del Grup Ribera a Redacción Médica, a la literatura científica acumulada. “L'objectiu és compatibilitzar sostenibilitat i seguretat clínica”, avança.

"L'objectiu és compatibilitzar sostenibilitat i seguretat clínica"

“L'estratègia prioritza alternatives anestèsiques de menor impacte ambiental, però manté la possibilitat d'utilitzar el gas que es consideri més adequat quan existeixi una indicació clínica que ho justifiqui”, matisa al respecte. Així, i en el cas del desflurà, “els estudis mostren que no es va trobar una millora terapèutica significativa davant d'altres agents en els escenaris analitzats, donant suport que la seva retirada rutinària es pugui fer sense comprometre els resultats clínics”. Amb això, Ribera dona suport a aquest salt en eines de difusió interna i sensibilització formativa orientades a consolidar les millors pràctiques clíniques.

Protegir la salut col·lectiva des del quiròfan

La redefinició dels gasos anestèsics coincideix amb una visió global que ja s'imposa a la sanitat privada: tenir cura de la salut individual dins de l'hospital no es pot deslligar del dany mediambiental que es trasllada a l'entorn.

“El principal benefici d'una anestèsia més sostenible és la reducció de l'impacte ambiental associat a l'assistència sanitària, especialment de les emissions de gasos d'efecte hivernacle que contribueixen al canvi climàtic”, puntualitza HM Hospitales.

En aquest sentit, el grup explica que “es tracta d'una qüestió estretament vinculada amb la protecció de la salut, perquè el canvi climàtic constitueix també un risc creixent per a la salut pública. Reduir les emissions de l'activitat hospitalària és, per tant, una manera de contribuir a la prevenció de les seves conseqüències a llarg termini”.

El cap del Servei d'Anestesiologia i Reanimació de l'Hospital Sanitas La Zarzuela, Emilio Matute, és qui posa el punt final a l'aplicació d'estratègies d'anestèsia verda a la sanitat privada. “La contaminació i el canvi climàtic tenen conseqüències sobre la salut de les persones. Els professionals sanitaris tenim, per tant, una responsabilitat afegida. Si podem cuidar un pacient generant un menor impacte sobre l'entorn i sense comprometre la seva seguretat, tenim raons suficients per fer-ho”, resumeix.