Vanesa Pytel, neuróloga de Olympia Quirónsalud.
Sanitat privada

La intel·ligència artificial obre una nova oportunitat per potenciar les capacitats del cervell humà

Vanesa Pytel, neuròloga d'Olympia Quirónsalud, explica com la intel·ligència artificial està transformant la nostra manera de pensar i destaca la importància d'entrenar la memòria, l'atenció i el pensament crític

Llegir en Català
E. A. B.
Publicada

La intel·ligència artificial ja és capaç de redactar informes, analitzar grans quantitats d'informació, resumir documents i resoldre tasques que fins fa pocs anys requerien hores de feina. La seva incorporació a la vida quotidiana està transformant la manera com estudiem, treballem i prenem decisions. Tanmateix, mentre creix la preocupació pels llocs de treball que podrien desaparèixer, sorgeix una altra pregunta menys habitual: què passa amb el nostre cervell quan comencem a delegar a les màquines una part cada vegada més gran de l'esforç de pensar?

Per a Vanesa Pytel, neuròloga d'Olympia Quirónsalud i especialista en neurologia cognitiva i potenciació cerebral, el veritable repte no consisteix a competir amb la intel·ligència artificial, sinó a aprendre a utilitzar-la sense renunciar a les capacitats que ens fan humans.

"La IA pot substituir-nos en tasques, però no pot substituir-nos en el criteri. L'objectiu no és guanyar a la màquina, sinó combinar la seva potència amb les millors capacitats del cervell humà. I això exigeix entrenar el cervell", explica la especialista.

Segons dades de l'Organització Internacional del Treball (OIT) publicades el 2025, un de cada quatre llocs de treball al món està potencialment exposat a la intel·ligència artificial generativa. Tanmateix, l'organisme assenyala que l'escenari més probable no és la desaparició generalitzada de llocs de treball, sinó la transformació de les tasques que realitzen els professionals.

La neuròloga considera que habilitats com el pensament crític, la capacitat d'anàlisi, la creativitat, la presa de decisions i la comunicació interpersonal adquiriran una importància creixent.

Pot la intel·ligència artificial fer que pensem menys?

La facilitat amb què les eines de intel·ligència artificial ofereixen respostes planteja un canvi important en la nostra relació amb el coneixement. Avui podem obtenir en segons informació que abans requeria buscar, contrastar, analitzar i sintetitzar.

Aquesta comoditat té nombrosos avantatges, però també pot convertir-se en un problema quan deixem de participar activament en el procés de raonament. "Fer servir la intel·ligència artificial per pensar més lluny és intel·ligent. Utilitzar-la per no pensar és renunciar al nostre avantatge més gran", adverteix Pytel.

La especialista explica que el cervell necessita mantenir-se actiu per conservar i desenvolupar determinades habilitats cognitives. Quan una persona s'enfronta a un problema, compara alternatives, reté informació i pren decisions, posa en funcionament diferents xarxes neuronals relacionades amb l'atenció, la memòria i les funcions executives.

Aquestes últimes, vinculades especialment a la cortexa prefrontal, permeten planificar, organitzar tasques, controlar impulsos, adaptar-se a situacions noves i avaluar les conseqüències de les nostres decisions.

"El problema no és que una eina ens ajudi a resoldre una tasca. El risc apareix quan deixem de preguntar-nos si la resposta té sentit, si és correcta o si estem prenent la millor decisió. La intel·ligència artificial pot donar-nos informació, però continuem necessitant criteri per interpretar-la", assenyala la neuròloga.

Algunes investigacions preliminars han començat a estudiar aquesta qüestió. Un treball del MIT Media Lab difós el 2025 va analitzar l'activitat cerebral de participants que escrivien textos amb i sense ajuda de intel·ligència artificial i va observar diferències en determinats indicadors d'activitat i participació cognitiva.

No obstant això, aquests resultats s'han d'interpretar amb prudència. Encara no permeten concloure que utilitzar intel·ligència artificial provoqui per si mateix un deteriorament de la memòria o de les capacitats intel·lectuals a llarg termini.

El pensament crític, una de les habilitats més importants

La intel·ligència artificial destaca per la seva velocitat per processar dades, identificar patrons i generar respostes. Tanmateix, la utilitat d'aquestes respostes depèn en bona mesura de la capacitat de la persona per formular les preguntes adequades, valorar la informació rebuda i detectar possibles errors.

Per a la Dra. Pytel, aquesta és una de les grans diferències entre disposar d'informació i saber utilitzar-la.

"La IA respon, però no sap què val la pena preguntar. Una mala pregunta, feta a una eina brillant, pot produir una resposta brillant a la pregunta equivocada", explica.

Al seu parer, la capacitat de qüestionar una resposta, contrastar diferents fonts i valorar-ne les conseqüències serà fonamental tant en l'àmbit professional com en la vida quotidiana.

La medicina constitueix un exemple de com ambdues capacitats poden complementar-se. Les eines de intel·ligència artificial poden ajudar a analitzar imatges mèdiques, detectar patrons i facilitar el processament d'informació clínica, però la interpretació dels resultats i les decisions assistencials requereixen supervisió i responsabilitat professional.

"La tecnologia pot ajudar-nos a identificar on hem de prestar atenció, però el metge ha d'interpretar les troballes, valorar el pacient en el seu conjunt i explicar-li què signifiquen. La combinació de tecnologia i criteri clínic pot aportar molt més que qualsevol dels dos per separat", assenyala.

El cervell també s'entrena: quatre hàbits per mantenir-lo actiu

Davant la preocupació per l'impacte de les noves tecnologies, la Dra. Vanesa Pytel recorda que el cervell conserva durant tota la vida una important capacitat d'adaptació, coneguda com a neuroplasticitat.

Aquesta propietat permet que les connexions neuronals es modifiquin en resposta a l'aprenentatge, l'experiència i determinats estímuls.

"El cervell no és una estructura fixa. Pot adaptar-se, aprendre i millorar determinades capacitats quan rep els estímuls adequats. Per això és tan important no deixar d'exercitar-lo", destaca la especialista.

La neuròloga proposa prestar especial atenció a quatre aspectes relacionats amb el manteniment de la salut cognitiva:

1. Entrenar la memòria, l'atenció i el raonament. Aprendre noves habilitats, resoldre problemes, llegir de manera activa, analitzar informació i realitzar activitats que exigeixin concentració ajuden a mantenir el cervell estimulat. Els programes d'entrenament cognitiu estructurat poden resultar útils per a objectius específics, tot i que els seus beneficis depenen del tipus d'exercici i de cada persona.

2. Practicar exercici físic amb regularitat. L'activitat física afavoreix la salut cardiovascular i cerebral. L'evidència científica relaciona l'exercici habitual amb millores en diferents funcions cognitives, especialment quan es manté de manera continuada.

3. Cuidar el son i controlar l'estrès. Dormir adequadament resulta fonamental per consolidar records, mantenir l'atenció i afavorir una correcta regulació emocional. La manca de son pot afectar la concentració, la memòria de treball i la capacitat per prendre decisions.

4. Buscar una estimulació cognitiva adaptada a cada persona. En determinats contextos clínics es poden valorar intervencions específiques, inclosos programes de rehabilitació cognitiva i tècniques de neuromodulació no invasiva. Aquestes últimes requereixen una indicació individualitzada i no substitueixen els hàbits saludables ni s'han de considerar una solució general per millorar el rendiment cerebral.

"No es tracta de fer exercicis de memòria de tant en tant, sinó d'incorporar hàbits que obliguin el cervell a mantenir-se actiu. L'exercici físic, el descans, l'aprenentatge i l'estimulació intel·lectual són fonamentals per cuidar la nostra salut cognitiva", explica Pytel.

La importància de les relacions humanes en l'era digital

La especialista d'Olympia Quirónsalud destaca un altre aspecte que considera essencial: la interacció amb altres persones.

Conversar, debatre, escoltar, treballar en equip i mantenir relacions socials significatives implica posar en funcionament capacitats cognitives i emocionals que van més enllà del processament d'informació.

L'aïllament social, a més, es troba entre els factors de risc modificables associats al deteriorament cognitiu identificats per la Comissió Lancet sobre demència el 2024.

Segons la especialista, com més intel·ligència artificial hi hagi en el nostre dia a dia, més valor tindrà saber mirar una altra persona, escoltar-la, convèncer-la i treballar amb ella. “El cervell humà és també un òrgan social", afirma la neuròloga.

En aquest sentit, considera important que la incorporació d'eines digitals no redueixi les oportunitats d'interacció, aprenentatge compartit i col·laboració.

Aprendre a utilitzar la IA sense renunciar a pensar

La intel·ligència artificial continuarà evolucionant i assumirà previsiblement un nombre creixent de tasques. Per a Pytel, intentar competir amb la seva velocitat de processament no té sentit. La veritable oportunitat consisteix a aprofitar les seves capacitats per alliberar temps i dedicar més esforç a activitats que requereixen reflexió, creativitat i judici crític.

Això implica aprendre a utilitzar aquestes eines com a suport, no com a substitut automàtic de les nostres decisions.

La especialista recomana mantenir una actitud activa davant la informació generada per la intel·ligència artificial: formular preguntes pròpies, revisar les respostes, contrastar les dades rellevants i evitar acceptar conclusions sense comprendre com s'hi ha arribat.

"La pregunta no és si la intel·ligència artificial canviarà la nostra feina; ja ho està fent. La pregunta és si hi arribarem amb un cervell preparat per aprofitar-la", assenyala.

I conclou: "El futur no serà de la intel·ligència artificial ni dels humans per separat, sinó dels cervells entrenats que sàpiguen treballar amb ella".