L'evolució de la mort sobtada a Espanya i la necessitat de millorar-ne la prevenció han centrat el XI Congrés Nacional contra la Mort Sobtada, celebrat aquest divendres al Congrés dels Diputats i organitzat per la Fundació QUAES i l'Associació Espanyola contra la Mort Sobtada José Durán #7. Durant la trobada, els especialistes han presentat noves dades que apunten a una estabilitat de la mortalitat per determinades causes cardíaques entre 2021 i 2024, enfront de l'increment registrat en un estudi europeu durant la dècada anterior.
El Congrés s'ha celebrat en un context de creixent preocupació per aquestes defuncions. Un estudi publicat a The Lancet Regional Health – Europe va revelar que la mortalitat atribuïda a mort sobtada va augmentar un 2,9 per cent anual a Europa entre 2010 i 2020, percentatge que va arribar al 3,3 per cent a Espanya. Unes xifres que han obert interrogants sobre les causes d'aquest increment i la necessitat de millorar tant la detecció precoç com les estratègies de prevenció.
Les noves dades sobre mort sobtada a Espanya
La primera taula científica, titulada 'El cor, actor protagonista de la mort sobtada', ha abordat les dificultats per conèixer amb precisió la incidència d'aquestes defuncions. Durant la seva intervenció, Ana Monzó ha explicat que les estadístiques oficials de mortalitat no compten amb una codificació específica i homogènia per a la mort sobtada cardíaca, cosa que obliga els investigadors a recórrer a determinats codis diagnòstics per estimar-ne la incidència.
Aquesta limitació pot introduir biaixos i dificultar la interpretació de les tendències. En aquest sentit, Monzó ha presentat els resultats d'una anàlisi de registres mèdic-forenses nacionals incorporats al sistema estadístic de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que mostren una evolució globalment estable de la mortalitat per les causes cardíaques estudiades entre 2021 i 2024, sense un increment sostingut.
"Les dades d'un estudi europeu apunten a un augment de la mortalitat atribuïda a mort sobtada a Espanya durant el període 2010–2020, però la interpretació d'aquests resultats està condicionada per les diferències en les definicions, els codis diagnòstics i les fonts d'informació utilitzades", ha assenyalat Monzó.
L'especialista ha insistit en la necessitat d'interpretar aquestes xifres amb prudència, ja que encara no existeix un sistema homogeni que permeti conèixer amb exactitud la seva evolució a Espanya. Així mateix, ha recordat que els registres mèdic-forenses analitzats corresponen a un període posterior al de l'estudi europeu i contemplen un conjunt diferent de causes de defunció, de manera que ambdós resultats no són directament contradictoris.
Un registre nacional per millorar la prevenció
Davant aquestes limitacions, els especialistes han plantejat la creació d'un registre nacional de mort sobtada cardíaca que integri informació clínica, epidemiològica i mèdic-forense sota criteris homogenis.
Monzó ha destacat el paper de les autòpsies mèdic-forenses per identificar malalties cardíaques que no havien estat diagnosticades en vida. Tot i que la incorporació d'aquesta informació a les estadístiques oficials ha millorat en els darrers anys, encara persisteixen dificultats relacionades amb els criteris de codificació, la disponibilitat de proves complementàries i l'homogeneïtat dels procediments.
"Això no contradiu l'estudi europeu, però demostra la importància de comptar amb un registre nacional de mort sobtada cardíaca que ens permeti conèixer millor la magnitud del problema i avançar en la seva prevenció", ha afirmat.
La posada en marxa d'aquesta eina permetria identificar millor les persones amb més risc, conèixer la veritable dimensió d'aquestes defuncions i orientar les estratègies preventives a partir d'informació més precisa.
Feliciano López adverteix del risc cardiovascular en esportistes
La prevenció cardiovascular en l'àmbit esportiu ha estat un altre dels temes destacats del Congrés. La taula 'Jo, esportista, què puc fer?' ha comptat amb la participació de l'extenista professional i actual director de les Finals de la Copa Davis, Feliciano López; la campiona d'Espanya i d'Europa de surf adaptat, Mireia Cabañes, i el divulgador esportiu Toni Pérez, conegut a les xarxes socials com @fisioteduca.
Durant la sessió, els participants han reflexionat sobre la importància d'incorporar la prevenció cardiovascular tant a l'esport professional com a l'amateur i de combatre la percepció que una bona condició física elimina el risc de patir problemes cardíaques.
"Pots estar en la millor forma física de la teva vida i tenir un problema cardíac sense saber-ho. Crec que és una cosa que costa assumir, especialment quan portes tota la vida dedicat a l'esport", ha advertit López.
L'extenista ha recordat que la seva experiència en l'esport professional li va ensenyar que la cura de la salut va més enllà de l'entrenament i de l'estat físic. "En el tennis professional vaig aprendre que no n'hi ha prou amb entrenar i sentir-se bé: cuidar la salut també significa envoltar-te de bons especialistes i donar importància a la prevenció. I això val tant per a un esportista d'elit com per a qualsevol persona", ha explicat.
En aquest sentit, ha resumit el seu missatge en una advertència: "Estar en forma no ens fa invulnerables".
Nous factors que influeixen en la salut cardiovascular
La tercera taula del Congrés, 'Factors quotidians que influeixen en les cardiopaties', ha ampliat l'anàlisi de la prevenció cardiovascular a qüestions com els bioritmes, el consum de suplements i ajudes ergogèniques i l'epigenètica.
Els especialistes han abordat la necessitat d'aprofundir en el coneixement d'aquests factors i de traslladar els avenços científics a la població per afavorir decisions informades sobre la salut cardiovascular.
En aquesta línia, Araceli Boraita, cardiòloga especialitzada en cardiologia de l'esport i presidenta de la Fundació QUAES, ha defensat que la prevenció ha de transcendir l'àmbit estrictament sanitari.
"La prevenció cardiovascular no consisteix únicament a identificar malalties o factors de risc coneguts. També hem d'investigar com influeixen en la nostra salut aspectes de la vida quotidiana, com els nostres ritmes biològics o determinats hàbits, i, sobretot, aconseguir que aquest coneixement arribi a la població de manera rigorosa i comprensible", ha assenyalat.
Boraita ha vinculat aquest objectiu amb la tasca divulgativa de la Fundació QUAES i amb el propòsit del Congrés d'apropar els avenços científics a la societat.
"Aquest és precisament un dels objectius d'aquest Congrés i de la Fundació QUAES: apropar la ciència a la societat perquè cada avenç en el coneixement pugui convertir-se en una oportunitat de prevenció i, en darrera instància, de salvar vides", ha conclòs.