La sanitat del futur no pot limitar-se a reaccionar quan alguna cosa falla. Necessita organitzacions capaces d'identificar els riscos, aprendre'n i anticipar-se a les seves conseqüències abans que comprometin la seguretat del pacient o la sostenibilitat del sistema. Aquesta és una de les principals reflexions que ha deixat la jornada 'Construint la sanitat del futur', organitzada per Relyens, que ha reunit representants de l'àmbit sanitari, assegurador i jurídic per abordar els desafiaments que marcaran la transformació del sector.

La trobada ha posat sobre la taula un canvi de perspectiva: gestionar el risc no consisteix únicament a evitar problemes, sinó a convertir la prevenció en una oportunitat de millora. Per això, la innovació no passa només per incorporar noves tecnologies, sinó també per transformar la cultura de les organitzacions, reforçar la confiança i compartir coneixement. Una aposta per la col·laboració entre actors diferents que permeti anticipar amenaces, prendre millors decisions i construir un sistema sanitari més resilient.

I és que la prevenció dels riscos sanitaris necessita organitzacions preparades per anticipar-se, compartir coneixement i transformar la informació en decisions. Aquesta ha estat precisament una de les principals conclusions de les taules ‘Anticipar per protegir: el Risk Manager com a soci estratègic’ i ‘El futur legal de la responsabilitat sanitària: entre la jurisprudència i la sostenibilitat del sistema’ de la trobada. La intel·ligència artificial (IA) ha completat el debat com una eina amb capacitat per transformar l'atenció, però també amb nous riscos que s'han de gestionar.

A la segona taula de la jornada, Jennifer Knäpper, Medical Risk Management Lead Spain, ha defensat la necessitat de passar d'una gestió centrada en la sinistralitat a una altra amb una visió estratègica, capaç de respondre a un entorn d'incertesa i crisis interconnectades.

Conrado Domínguez, responsable del Grup de Treball d'Intel·ligència Artificial per a la Gestió Sanitària de la Societat Espanyola de Directius de la Salut (Sedisa), ha posat el focus en la transformació de les organitzacions per respondre a les necessitats d'una població envellida i apropar l'atenció al pacient. Per això, ha reclamat indicadors fiables i una cultura de gestió que permeti aprofitar les dades sense confondre quantitat amb qualitat. “Tenir més dades no significa gestionar millor”, ha advertit.

En aquest sentit, Domínguez ha reivindicat el paper dels gestors de riscos per detectar amenaces abans que es materialitzin. “El que tu triguis a respondre també té risc”, ha assenyalat, alhora que ha defensat la formació contínua i la participació de professionals i pacients. La IA, ha afegit, pot ajudar a identificar patrons que abans passaven desapercebuts i reforçar la relació metge-pacient si s'utilitza per optimitzar el temps, no per substituir el criteri humà.

Responsabilitat civil i sostenibilitat del sistema

La tercera taula, moderada per Mª Jesús Hernando, responsable de l'Equip “Defensa Interna” de Relyens, ha abordat l'impacte de l'augment de l'activitat assistencial, les reclamacions, els costos i l'evolució de la jurisprudència sobre l'assegurança de responsabilitat sanitària.

Hernando ha recordat que darrere de cada acte assistencial existeix una cobertura que compleix una funció social. El repte, ha apuntat, és garantir que aquesta protecció pugui mantenir-se en un escenari de costos creixents.

Ignacio Boj, de MBE Advocats, ha assenyalat l'increment de les reclamacions i la complexitat normativa, inclosa la regulació de la IA, entre els desafiaments jurídics. També ha advertit de les diferències entre comunitats autònomes en l'aplicació dels barems i dels efectes econòmics dels canvis jurisprudencials. “Hem d'intentar garantir la sostenibilitat del sistema”, ha defensat, reclamant una reflexió sectorial sobre l'adequació de les cobertures i les fórmules per assumir els riscos.

Per la seva banda, Bernardo Ybarra, de Muñoz Arribas Advocats, ha alertat de les conseqüències de determinades interpretacions sobre la responsabilitat de l'administració. Ha analitzat recents sentències dictades en l'àmbit de l'Acció Directa regulada a l'article 76 de la Llei de Contracte d'Assegurança, i si les conseqüències dels seus Fonaments i Fallos podrien suposar un eventual desplaçament estratègic de les reclamacions i, amb això, afectar els professionals. Al seu parer, “les administracions han d'assegurar el servei públic d'assistència sanitària que presten”.

Miguel Roig Serrano, de Ienelaw Advocats, ha incidit en la necessitat d'explicar als tribunals la funció social de les asseguradores i analitzar amb rigor els fets per mitigar el cost de les indemnitzacions. Així mateix, ha vinculat la protecció del pacient amb la possibilitat que els professionals exerceixin sense veure's abocats a una medicina defensiva.

La IA, una oportunitat que requereix prevenció

La jornada ha conclòs amb la intervenció de Julián Isla, CEO de Fundació 29, titulada ‘Construir sobre terreny segur: Intel·ligència artificial en medicina. Oportunitats que transformen, riscos que s'anticipen’. Isla ha explicat com la fundació porta vuit anys investigant el potencial de la IA per millorar la qualitat de vida dels pacients, especialment d'aquells que conviuen amb malalties rares.

Com a exemple, ha exposat el desenvolupament de DxGPT, una eina d'ajuda al diagnòstic el projecte inicial de la qual va requerir tres anys de feina i una inversió de 200.000 euros. L'arribada dels models de llenguatge va permetre donar un nou impuls al seu desenvolupament i ampliar el seu abast mitjançant la col·laboració amb la sanitat pública de Madrid i Aragó. Isla ha descrit la IA com una eina capaç d'aportar context, velocitat i precisió, tot i que ha advertit d'amenaces com els ciberatacs que comprometin la connectivitat. “La nostra feina es basa en anticipar, prevenir i gestionar”, ha resumit.

La cloenda, a càrrec de Graziella Almendral, periodista de Ciència i Salut i conductora de la jornada, ha reforçat aquesta idea a través de la història d'una comunitat peruana que va reduir la seva vulnerabilitat mitjançant una iniciativa col·lectiva de reforestació. La seva conclusió ha traslladat la prevenció a l'àmbit sanitari que necessita "confiança, memòria i col·laboració".