La possibilitat de predir la resposta al tractament del càncer de pròstata abans d'administrar-lo és l'objectiu de PRELUDE-PSMA, el projecte guanyador del I Premi Nacional de Recerca en Teragnosi, impulsat per la Càtedra UB-Cetir/QUAES de Diagnòstic i Teràpia Metabòlica. La investigació, desenvolupada des de l'Hospital Universitari 12 de Octubre de Madrid en col·laboració amb la Universitat Politècnica de Madrid, busca identificar quins pacients tenen més probabilitats de beneficiar-se d'una determinada teràpia mitjançant l'anàlisi avançada d'imatges mèdiques.

El projecte està liderat per Adolfo Gómez-Grande, especialista en Medicina Nuclear de l'Hospital Universitari 12 de Octubre, i combina els coneixements de professionals de medicina nuclear, radiofísica i enginyeria biomèdica. El seu objectiu és desenvolupar models predictius a partir de les imatges obtingudes abans d'iniciar el tractament, amb la finalitat d'avançar cap a una atenció oncològica més personalitzada.

La investigació se centra en pacients amb càncer de pròstata avançat tractats amb 177-Luteci-PSMA, un radiofàrmac que dirigeix radiació de manera selectiva cap a les cèl·lules tumorals. Atès que la resposta a aquesta teràpia varia entre pacients, els investigadors analitzaran si les imatges PET-PSMA realitzades prèviament contenen informació suficient per estimar la quantitat de radiació que absorbirà cada lesió i relacionar-la amb la resposta posterior al tractament.

Per això, recorreran a tècniques de radiómica i eines d'intel·ligència artificial (IA). La radiómica permet extreure de les imatges mèdiques informació quantitativa que resulta difícil d'identificar mitjançant la seva observació convencional.

Imatges mèdiques per personalitzar el tractament oncològic

Actualment, determinar quanta radiació han absorbit les lesions tumorals requereix fer exploracions addicionals després de cada cicle de tractament. PRELUDE-PSMA pretén comprovar si és possible anticipar aquesta informació utilitzant les imatges diagnòstiques que ja s'obtenen habitualment abans d'iniciar la teràpia. Si els models desenvolupats demostren ser fiables, podrien contribuir a seleccionar els pacients amb més probabilitats de respondre al tractament i facilitar decisions clíniques adaptades a les seves característiques.

"El nostre objectiu és aprofitar tota la informació que contenen les imatges diagnòstiques per intentar anticipar com respondrà cada pacient al tractament. Si aconseguim desenvolupar models predictius fiables, podrem avançar cap a una medicina més personalitzada i ajudar els especialistes a prendre decisions terapèutiques millor fonamentades", explica Gómez-Grande, investigador principal de PRELUDE-PSMA.

L'estudi tindrà una durada prevista de 18 mesos i analitzarà retrospectivament dades i imatges d'entre 30 i 40 pacients, així com diversos centenars de lesions tumorals. En el seu desenvolupament participaran especialistes de l'Hospital Universitari 12 de Octubre i de la Universitat Politècnica de Madrid. Els resultats s'hauran de validar abans de considerar la seva possible aplicació en la pràctica clínica.

Aquesta línia d'investigació s'integra en el camp de la teragnosi, una disciplina de la medicina nuclear que combina el diagnòstic i el tractament del càncer mitjançant radiofàrmacs. La seva aplicació permet localitzar inicialment les cèl·lules tumorals mitjançant proves d'imatge i, posteriorment, administrar un radiofàrmac dirigit selectivament cap a aquestes mateixes cèl·lules per irradiar-les de manera localitzada, procurant reduir l'afectació dels teixits sans circumdants.

La combinació d'ambdues tècniques ofereix noves possibilitats per abordar determinats tipus de càncer amb una major precisió i adaptar els tractaments a les característiques de cada pacient.

"Un dels grans reptes de la medicina nuclear és aconseguir que cada pacient rebi el tractament més adequat per a la seva malaltia. Poder conèixer per endavant com pot respondre a una teràpia suposaria un avenç molt important, perquè ens permetria prendre decisions amb més precisió, evitar tractaments que potser no aportin el benefici esperat i reduir els efectes secundaris. Investigacions com aquesta ens apropen a una medicina cada cop més personalitzada, en què no només importa tractar el càncer, sinó fer-ho de la millor manera possible per a cada persona", destaca Eduard Riera, sotsdirector de la Càtedra UB-Cetir/QUAES.

Tretze projectes opten al primer premi de teragnosi

La primera edició del Premi Nacional de Recerca en Teragnosi ha rebut 13 candidatures, que abasten diferents línies de treball relacionades amb aquesta disciplina. Entre elles figuren la predicció de la resposta terapèutica, la dosimetria -el càlcul de la radiació absorbida pels teixits-, el desenvolupament de noves eines tecnològiques i la millora de l'atenció i la qualitat de vida dels pacients.

"Rebre 13 candidatures en la primera edició d'un premi dedicat específicament a la teragnosi posa de manifest l'interès que està despertant aquesta disciplina i la diversitat de línies d'investigació que s'estan desenvolupant i la qualitat científica dels investigadors a nivell nacional. Des de la Càtedra volem impulsar projectes que combinin rigor científic, col·laboració multidisciplinària i potencial d'aplicació clínica, sempre amb el pacient al centre", assenyala David Fuster, director de la Càtedra UB-Cetir/QUAES. Per seleccionar el projecte guanyador, el comitè científic ha valorat aspectes com la qualitat metodològica de les propostes, la seva rellevància clínica, viabilitat, col·laboració multidisciplinària i adequació als objectius del guardó.

El premi, dotat amb 5.000 euros, s'ha lliurat durant una jornada científica celebrada el 29 d'octubre al Centre Esther Koplowitz (CEK) de l'IDIBAPS-Hospital Clínic de Barcelona. La trobada ha reunit especialistes en medicina nuclear i altres professionals, a més d'acollir la presentació dels 13 projectes candidats. La jornada ha comptat amb el patrocini de GE HealthCare, Siemens Healthcare SL i Novartis, com a patrocinadors de plata, i de Curium Pharma, APR Salut i Oncobeta, com a patrocinadors de bronze. La seva col·laboració ha contribuït a la celebració d'aquesta primera edició del premi.