La sanitat privada impulsa el seu paper en la recerca. El sector comença a marcar el seu propi camí en l'àmbit dels assaigs clínics, especialment en un context en què Espanya se situa com un dels líders europeus en aquest camp. Aquest escenari és el que tenen davant seu els centres sanitaris privats, que ja concentren més del 50 per cent de les investigacions —la major part d'elles en Neurociències i Oncologia— que es realitzen al país. Aquesta és una de les dades que els grups hospitalaris traslladen a Redacción Médica, i és que tots ells comparteixen una mateixa idea: “La recerca clínica no hauria de tenir cognom de pública o privada. Hauria de tenir cognom de qualitat”.

La innovació i la recerca formen part del dia a dia de la pràctica clínica. També ho fa a la sanitat privada, on els centres ja disposen de plans propis per reforçar els assaigs clínics. Aquestes claus les revelen Sanitas, HLA Grupo Hospitalario, Ribera Salud, Vithas i HM Hospitales al llarg de diferents converses amb aquest diari.

Els assaigs clínics a Sanitas

Sanitas ha accelerat el seu desplegament operatiu en matèria d'assaigs clínics en els darrers temps. Tal com trasllada la companyia a Redacción Médica, aquest impuls ha arribat després de la creació el 2023 de la Fundació per a la Recerca de Sanitas Hospitals (FISH).

Aquest espai, juntament amb la Unitat d'Assaigs Clínics ubicada a l'Hospital Blua Sanitas Valdebebas —que està dissenyada com a seu física central de la seva activitat científica—, actua com el motor que sosté la infraestructura investigadora a tota la seva xarxa.

La vicepresidenta executiva de la Fundació de Recerca i Innovació de Sanitas, Sonia Gutiérrez, explica a aquest diari com ha estat l'evolució del grup en l'àmbit investigador en els darrers anys. “El 2025 vam tenir 19 assaigs clínics, dels quals 18 es troben en curs. Actualment ja tenim 26 assaigs clínics actius aquest 2026 i esperem acabar amb 30 assaigs oberts”, apunta.

Aquesta progressió en la branca d'assaigs clínics es complementa amb un volum global significatiu dins de l'ecosistema de Sanitas, que suma més de 50 projectes de recerca en desenvolupament que abasten diferents tipologies i metodologies científiques més enllà dels estudis farmacològics.

Els assaigs clínics de Sanitas cobreixen àrees assistencials complexes. Entre les línies prioritàries es troben Oncologia, Hematologia, Neurociències, malalties autoimmunes, patologies cardiometabòliques i salut genòmica, a les quals s'afegeixen altres disciplines com Pediatria i Ginecologia.

En relació amb el volum de beneficiaris directes d'aquestes iniciatives, Gutiérrez detalla l'abast numèric dels seus registres: “Actualment més de 1.000 pacients han estat reclutats en els projectes de recerca en curs, i més de 100 en assaigs clínics actius”. Aquest procés de selecció i seguiment, com comenta, es realitza garantint criteris rigorosos de control ètic, supervisió mèdica continuada i compliment estricte de les guies de bona pràctica clínica.

“La sanitat privada té capacitat per contribuir de manera significativa al desenvolupament de la recerca clínica a Espanya. Compta amb professionals especialitzats, infraestructures assistencials i una activitat sanitària que pot afavorir el desenvolupament d'estudis i la col·laboració amb altres agents del sistema científic”, resumeix Sonia Gutiérrez.

En aquest punt, la directiva matisa la urgència d'enfortir les xarxes entre els diferents actors de la salut: “La col·laboració entre la sanitat pública, la privada, les universitats i la indústria és fonamental per seguir avançant en el desenvolupament de tractaments i acostar la innovació als pacients”.

Ribera Salud opta per unir recerca i pràctica assistencial

En el cas de Ribera, la consolidació dels assaigs clínics respon a un objectiu: integrar l'activitat de recerca directament en el dia a dia de la feina mèdica als hospitals. Mercedes Gozalbo, directora de Recerca del grup sanitari és l'encarregada de repassar les principals xifres en la seva conversa amb Redacción Médica.

Durant l'any 2026, l'organització ha assolit la xifra de 74 assaigs clínics desenvolupats de manera simultània en els seus diferents centres sanitaris. Aquesta activitat abasta la totalitat de l'arc metodològic, des de les etapes més inicials i experimentals de Fase I fins als assaigs de Fase II i III.

Les àrees assistencials on el grup concentra la seva producció investigadora inclouen Oncologia de pulmó i mama, Neurologia centrada en l'abordatge de malalties neurodegeneratives i les seves corresponents dianes terapèutiques, patologies inflamatòries i autoimmunes, risc cardiovascular, malalties metabòliques, Ginecologia, Obstetrícia i Medicina interna.

“Els pacients que estan participant en els assaigs que tenim en marxa són 235, però seguim buscant reclutar nous pacients per augmentar amb nous estudis el nombre de persones a qui podem oferir una nova oportunitat terapèutica”, explica Gozalbo.

Un element diferencial en l'aproximació de Grup Ribera per agilitzar la captació i trencar les barreres d'accés és la posada en marxa d'eines tecnològiques dirigides a l'usuari final. En aquest sentit, el grup ha habilitat un cercador públic d'assaigs clínics que permet a qualsevol pacient o familiar consultar els estudis que es troben actius i en fase de reclutament.

Gozalbo sintetitza el plantejament que guia Ribera en l'àmbit de la recerca. “A Ribera estem impulsant els assaigs clínics amb una idea clara, que la recerca formi part de l'activitat assistencial dels nostres hospitals i que la innovació arribi realment al pacient”, remarca.

“La sanitat privada té un paper cada cop més rellevant en el desenvolupament d'assaigs clínics a Espanya i l'hem d'entendre com una part complementària de l'ecosistema de recerca del nostre país”, comparteix.

El seu discurs amb aquest diari conclou amb una idea que comparteixen la resta d'entitats consultades: “El que és realment important no és diferenciar entre recerca pública i privada. El repte ha de ser sumar capacitats i afavorir la col·laboració entre hospitals, indústria, administracions i altres agents”.

HLA aposta per la col·laboració entre la sanitat privada i la pública

El Grupo Hospitalario HLA aborda l'assumpte com un grup ‘novell’ en l'àmbit de la recerca. “El primer és dir amb claredat que estem iniciant la nostra trajectòria en aquest àmbit. No pretenem traslladar la imatge que el Grupo Hospitalario HLA porta dècades desenvolupant una gran estructura d'assaigs clínics”, explica Carlos Zarco, director mèdic d'HLA Moncloa.

El portaveu mostra sinceritat en les declaracions concedides a Redacción Médica: “El que és important és que existeix una aposta estratègica del Grup per impulsar la recerca clínica i convertir-la progressivament en una part rellevant de la nostra activitat”.

El model dissenyat per HLA s'articula al voltant d'una estructura de xarxa oberta i interconnectada. En una primera fase, els hospitals universitaris del grup assumeixen el rol de centres tractors, recolzant-se en els seus convenis acadèmics, la seva tradició docent i la seva major massa crítica per generar la metodologia inicial.

La finalitat, com apunta Zarco, és utilitzar aquests espais com a nodes generadors de coneixement que transfereixin protocols, capacitats i oportunitats d'assaig a la resta dels centres assistencials de la xarxa HLA.

Durant l'exercici 2025, segons les xifres aportades pel portaveu a Redacción Médica, HLA va mantenir 53 assaigs actius, va posar en marxa 18 nous estudis d'intervenció i va impulsar 26 treballs corresponents a la categoria de recerca clínica observacional.

A més, les especialitats amb més representativitat dins la seva cartera científica coincideixen amb els seus nuclis de més volum assistencial: Oncologia, Hematologia, Oftalmologia, Reproducció humana, Angiologia i cirurgia vascular, Urologia i cirurgia robòtica.

Quant a la participació, 157 pacients van formar part de manera directa dels assaigs clínics del grup durant l'últim període analitzat. No obstant això, Zarco emfatitza que la lectura de l'impacte real de la recerca en una organització sanitària transcendeix la mera suma de subjectes reclutats: “La recerca beneficia molts més pacients que aquells que participen directament en un assaig clínic”.

“Quan un servei investiga incorpora metodologia, protocols, mesura de resultats, coneixement, discussió científica i una cultura d'avaluació permanent de la pràctica clínica”, remarca.

En aquest context, el director mèdic d'HLA Moncloa apunta que tot aquest escenari acaba traslladant-se al conjunt de la població malalta. “Un assaig clínic beneficia directament determinats pacients, però contribueix indirectament a millorar la medicina que oferim a tots els altres”, conclou.

Zarco és qui remarca un dels missatges centrals que trasllada el sector. "La recerca clínica no hauria de tenir cognom de pública o privada. Hauria de tenir cognom de qualitat", exposa.

“Hem de superar una visió en què la sanitat privada pugui aparèixer únicament com a receptora o consumidora d'innovacions desenvolupades per altres”, fixa Zarco. Així, resumeix que “la sanitat privada no pot limitar-se a consumir innovació. Té la capacitat i la responsabilitat de contribuir a generar-la”.

Vithas mira a l'accés de pacients a tractaments innovadors

Vithas és un altre dels grups sanitaris privats que té la seva pròpia arquitectura investigadora. La companyia trasllada a Redacción Médica que aquesta s'articula mitjançant la Fundació Vithas, l'entitat encarregada de coordinar la Unitat de Recerca Clínica Corporativa i les diferents unitats operatives distribuïdes als hospitals del grup.

Aquesta estructura dual, com traslladen fonts de l'entitat a Redacción Médica, exerceix dues funcions principals. D'una banda, serveix com a òrgan de decisió, assessorament tècnic, ètic i legal per als professionals; i, de l'altra, actua com un espai logístic i administratiu que facilita la tramitació de projectes de recerca amb la indústria farmacèutica i altres promotors externs.

Les xifres d'activitat registrades pel grup reflecteixen una tendència a l'alça en el volum de projectes gestionats. L'any 2025, l'Àrea de Recerca Clínica de Vithas va gestionar 358 projectes de recerca clínica comercial —el que va representar un increment del 17 per cent en comparació amb l'exercici 2024.

D'aquest total, 192 van correspondre a assaigs clínics pròpiament dits, dels quals 128 es van mantenir actius i 48 van iniciar la seva trajectòria al llarg d'aquell any. A això s'hi van sumar 134 contractes de col·laboració en assaigs clínics, amb 124 actius i 30 obertures en el mateix període.

El ritme de creixement es manté en l'exercici posterior. Amb dades tancades a 30 de setembre de 2026, el grup es troba gestionant 400 projectes de recerca clínica.

Vithas treballa actualment en un total de quinze àrees terapèutiques. Entre les especialitats amb més pes quantitatiu i més càrrega de projectes destaquen l'àrea cardiometabòlica, la Neurologia, la Pneumologia, la Cardiologia i l'Oncologia.

Aquest volum d'activitat científica es tradueix en un increment correlatiu en el nombre d'usuaris que es beneficien de les molècules i protocols provats als seus centres. El 2025, un total de 963 pacients van formar part dels assaigs actius del grup. Fins al setembre de 2026, la xifra acumulada de participants arriba als 1.026 pacients.

Les fonts de Vithas consultades per Redacción Médica relacionen aquest creixement amb el canvi de percepció dins la sanitat privada a Espanya, on el desenvolupament de recerca clínica s'ha convertit en una prioritat estratègica.

Aquestes veus fan referència a les dades recollides en l'últim Observatori del Sector Sanitari Privat elaborat per la Fundació IDIS. L'informe constata que el 51,8 per cent dels assaigs clínics realitzats a Espanya entre 2016 i 2025 s'han concentrat en l'àmbit de la sanitat privada.

"En els darrers anys Espanya s'ha anat posicionant en els primers llocs del rànquing de països més competitius en l'execució d'assaigs clínics gràcies a la seva millora en l'índex de reclutament i la qualitat en el desenvolupament dels mateixos. Això es deu a la creixent convicció en la sanitat privada del valor afegit que aporta als seus pacients, als professionals mèdics i al posicionament estratègic que proporciona al seu sector", resumeix Vithas.

Els assaigs clínics a HM Hospitales

Els assaigs clínics a HM Hospitales

HM Hospitales integra de manera directa l'activitat assistencial amb la investigadora a través d'infraestructures com la Unitat Central d'Assaigs Clínics, els laboratoris de dianes terapèutiques, la Unitat d'Anàlisi de Dades i unitats especialitzades com la d'Assaigs Clínics en Fase Primerenca (START–HM CIOCC) o la de Vacunes. Fonts del grup sanitari privat, consultades per Redacción Médica, assenyalen que aquesta estructura es complementa amb aliances amb la indústria biotecnològica i xarxes internacionals com el START Center for Cancer Research per desenvolupar estudis des de Fase I fins a Fase IV.

El volum d'activitat del grup es va traduir el 2025 en 392 assaigs clínics actius de manera continuada a la seva xarxa de centres. Des d'HM Hospitales expliquen a aquest diari que anualment s'inicien entre 200 i 250 nous estudis clínics, una tasca recolzada per la publicació de més de 400 articles científics en revistes d'alt impacte. Les principals especialitats en què concentren la seva tasca són Oncologia Mèdica i Oncohematologia —amb focus en fases primerenques—, Neurociències, Cardiologia i Cirurgia Cardiovascular, i Vacunes i Infectologia.

En el capítol assistencial, un total de 1.095 pacients van participar en els seus assaigs clínics al llarg de 2025. Fonts d'HM Hospitales destaquen que la recerca funciona com l'eix vertebrador de la seva Medicina translacional per "connectar el laboratori amb el pacient" i desenvolupar Medicina de precisió. Això permet als usuaris l'accés precoç a fàrmacs i immunoteràpies d'última generació abans de la seva comercialització, oferint alternatives quan s'han esgotat les opcions terapèutiques convencionals.

Respecte a l'aportació dels centres privats a l'ecosistema investigador, des d'HM Hospitales emfatitzen l'"agilitat administrativa i flexibilitat operativa" dels seus circuits d'aprovació interna i contractació digitalitzada, cosa que redueix dràsticament els terminis d'inici des de l'aprovació del protocol fins al tractament del primer pacient. Així mateix, apunten a la seva rapidesa en les quotes de reclutament i a la inversió en "unitats hiperespecialitzades" amb coordinadors i infermeria exclusiva per garantir un estàndard de qualitat rigorós en la gestió de protocols complexos.

El compromís del sector privat per guanyar pes en els assaigs clínics busca consolidar la recerca dins la rutina assistencial dels seus hospitals i facilitar l'accés dels pacients a teràpies innovadores. A través d'estructures pròpies com fundacions o unitats dedicades, els grups sanitaris augmenten progressivament les seves xifres d'assaigs i participants en múltiples especialitats. Més enllà del volum de projectes, les entitats coincideixen en la necessitat de col·laborar amb universitats, la indústria i la sanitat pública per generar coneixement. Una meta que sintetitzen sota una sola filosofia: la recerca clínica només ha de respondre a criteris de qualitat.