La malaltia d'Alzheimer continua sent un dels grans desafiaments de la medicina pel seu caràcter progressiu, el seu impacte sobre l'autonomia de qui la pateix i les conseqüències que té per a les seves famílies. Durant dècades, les opcions farmacològiques disponibles s'han centrat fonamentalment en alleujar els símptomes, sense modificar de manera significativa els mecanismes responsables de l'evolució de la malaltia. L'arribada de nous tractaments dirigits contra la proteïna beta-amiloide obre ara una etapa diferent en el seu abordatge.
En aquest context, l'Hospital Universitari HM Sanchinarro ha incorporat a la seva pràctica clínica dues noves teràpies, lecanemab i donanemab, destinades a alentir la progressió de la malaltia d'Alzheimer en pacients que compleixen determinats criteris clínics. La seva administració suposa un avenç en les possibilitats d'atenció a persones diagnosticades en fases primerenques, quan encara conserven bona part de les seves capacitats cognitives i funcionals.
L'equip de Neurologia del centre, dirigit per Natalia Barbero, va començar a administrar donanemab el passat mes d'agost i, posteriorment, el 16 de setembre, va iniciar el tractament amb lecanemab. D'acord amb les dades assistencials facilitades, fins al 14 d'octubre han començat a rebre alguna d'aquestes teràpies vuit pacients: cinc amb donanemab i tres amb lecanemab.
L'incorporació d'ambdós medicaments permet oferir una nova alternativa terapèutica a pacients seleccionats, dins d'un procés assistencial que requereix una valoració individualitzada, proves diagnòstiques específiques i un seguiment continuat.
Un canvi en el tractament de la malaltia d'Alzheimer
La principal novetat de lecanemab i donanemab rau en el seu mecanisme d'acció. Tots dos són anticossos monoclonals dirigits contra determinades formes de la proteïna beta-amiloide, l'acumulació de la qual al cervell constitueix una de les característiques patològiques de la malaltia d'Alzheimer.
A diferència dels tractaments simptomàtics utilitzats tradicionalment, aquestes noves teràpies actuen sobre un dels processos biològics implicats en la malaltia i han demostrat en assaigs clínics que poden alentir el deteriorament cognitiu i funcional en determinats grups de pacients.
No obstant això, és important precisar que no curen l'Alzheimer, no reverteixen el dany cerebral ja produït i tampoc no aturen completament la seva progressió. El seu benefici consisteix a reduir la velocitat a la qual avança la malaltia, la qual cosa pot traduir-se en una evolució més lenta de les dificultats cognitives i de les limitacions que afecten la vida quotidiana.
Des del punt de vista del pacient, aquesta diferència resulta especialment rellevant. En una malaltia que compromet progressivament la memòria, la capacitat de raonament, l'orientació i l'autonomia personal, alentir el deteriorament pot representar una oportunitat per preservar durant més temps determinades capacitats i activitats habituals.
A més, l'impacte potencial d'aquestes teràpies transcendeix el propi pacient, ja que l'evolució de la malaltia condiciona també l'organització familiar, les necessitats de suport i la càrrega de cures.
“Estem davant d'un canvi important en l'abordatge de la malaltia d'Alzheimer, perquè per primera vegada disposem de tractaments que actuen sobre un dels mecanismes implicats en el seu desenvolupament i que han demostrat capacitat per alentir la seva progressió. No estem parlant d'una cura ni de recuperar les capacitats que el pacient ja ha perdut, sinó d'intentar que el deteriorament avanci més lentament. En una malaltia com l'Alzheimer, en què l'autonomia es va perdent de manera progressiva, aconseguir que una persona pugui mantenir durant més temps les seves capacitats cognitives i funcionals té un valor molt important, tant per a ella com per a la seva família”, explica Villino Rodríguez, del Servei de Neurologia de l'Hospital Universitari HM Sanchinarro.
Diagnòstic precoç i selecció de pacients
Un dels aspectes fonamentals d'aquests nous tractaments és que no estan indicats per a totes les persones amb malaltia d'Alzheimer. El seu ús es dirigeix a pacients en fases inicials i exigeix confirmar tant el diagnòstic com la presència de la patologia amiloide mitjançant les proves corresponents.
Per aquest motiu, el diagnòstic precoç adquireix una importància creixent. Identificar la malaltia quan els símptomes són encara lleus permet valorar les diferents alternatives terapèutiques abans que es produeixi un deteriorament cognitiu i funcional més avançat.
La decisió d'iniciar el tractament ha de basar-se en una avaluació neurològica individualitzada, que tingui en compte l'estat cognitiu del pacient, els resultats de les proves diagnòstiques, els factors de risc i les possibles contraindicacions.
Així mateix, aquestes teràpies requereixen una valoració de seguretat específica, inclosa la consideració de determinats factors genètics i la realització d'estudis de neuroimatge conforme als criteris establerts per a cada medicament.
L'objectiu és identificar les persones que poden obtenir un benefici clínic del tractament i reduir, en la mesura del possible, els riscos associats a la seva administració.
“Un dels aspectes fonamentals és entendre que aquests tractaments no estan indicats per a tots els pacients amb Alzheimer. El seu ús requereix un diagnòstic precís, confirmar la presència de patologia amiloide i fer una valoració individualitzada dels possibles beneficis i riscos. Per això, el diagnòstic precoç és ara més important que mai: com més aviat identifiquem la malaltia, més grans seran les possibilitats de valorar aquestes noves opcions terapèutiques en les persones que compleixen els criteris establerts. El nostre objectiu no és tractar més pacients, sinó identificar correctament aquells que poden beneficiar-se'n i acompanyar-los amb un seguiment clínic rigorós durant tot el procés”, assenyala l'especialista.
Seguiment especialitzat
Tant lecanemab com donanemab s'administren mitjançant infusió intravenosa, amb pautes i periodicitats diferents. El seu ús exigeix una planificació assistencial que permeti fer les administracions previstes i mantenir una vigilància clínica durant el tractament.
Un dels principals aspectes de seguretat és la possibilitat que apareguin alteracions relacionades amb l'amiloide detectables mitjançant ressonància magnètica, conegudes com a ARIA per les seves sigles en anglès. Aquestes alteracions poden manifestar-se com a edema cerebral o petites hemorràgies i, encara que en molts casos són asimptomàtiques, també poden provocar complicacions rellevants.
Per això, el seguiment inclou controls de neuroimatge i una avaluació periòdica de la tolerància al tractament, a més de la vigilància de possibles símptomes neurològics que requereixin atenció mèdica.
En l'experiència inicial comunicada per l'equip de l'hospital, les infusions administrades fins ara s'han desenvolupat sense incidències notificades i no s'han comunicat efectes adversos en els pacients tractats. No obstant això, el nombre de pacients i el temps transcorregut des de l'inici de les teràpies són encara limitats, per la qual cosa aquestes dades s'han d'interpretar amb prudència i no permeten establir conclusions generals sobre la seva seguretat o eficàcia.
L'incorporació d'aquests tractaments requereix, per tant, alguna cosa més que disposar dels medicaments. Cal comptar amb professionals especialitzats, capacitat diagnòstica, protocols de seguiment i coordinació entre els equips assistencials implicats.
Nova perspectiva per a pacients i famílies
L'aparició de teràpies capaces de modificar parcialment el curs de la malaltia introdueix noves possibilitats en l'abordatge de l'Alzheimer, però també planteja importants reptes clínics i assistencials.
Un d'aquests és traslladar adequadament als pacients i als seus familiars quins resultats es poden esperar del tractament. Alentir la progressió de la malaltia no significa que desapareguin els símptomes ni que es recuperi la situació cognitiva prèvia al diagnòstic. El benefici s'ha de valorar de manera individualitzada, considerant tant els resultats dels assaigs clínics com la situació concreta de cada persona, els riscos associats al medicament i les expectatives del pacient i el seu entorn.
En aquest escenari, la informació i l'acompanyament adquireixen especial importància. Els pacients necessiten conèixer les possibilitats reals que ofereixen aquestes teràpies, les seves limitacions i les exigències de seguiment que comporten, per participar en la presa de decisions juntament amb l'equip mèdic.
L'experiència que està desenvolupant l'Hospital Universitari HM Sanchinarro s'emmarca en aquesta nova etapa d'atenció a la malaltia d'Alzheimer, caracteritzada per la progressiva incorporació de tractaments dirigits als seus mecanismes biològics i per la necessitat d'avançar cap a un abordatge cada vegada més precoç, individualitzat i multidisciplinari.
L'incorporació de lecanemab i donanemab se suma a altres opcions terapèutiques que l'Hospital Universitari HM Sanchinarro ja ofereix a pacients amb malaltia d'Alzheimer, com el programa Ambar (Alzheimer Management by Albumin Replacement), incorporat al centre el març d'aquest any. Impulsat per Grifols, aquest tractament està dirigit a pacients en fases lleus o moderades de la malaltia i es basa en una tècnica de recanvi plasmàtic terapèutic amb reposició d'albúmina, l'objectiu de la qual és reduir la presència a la sang de determinades substàncies relacionades amb la fisiopatologia de l'alzheimer, com la proteïna beta-amiloide, i contribuir a alentir el deteriorament cognitiu i funcional. D'aquesta manera, el centre amplia les alternatives disponibles per abordar la malaltia mitjançant diferents estratègies terapèutiques, sempre sota criteris de selecció individualitzada i seguiment mèdic especialitzat.