El Parc Sanitari Sant Joan de Déu ha clausurat la Setmana de la Salut Mental 2026 amb una crida a avançar cap a un model d’atenció més inclusiu, personalitzat i connectat amb la comunitat. Al llarg de cinc jornades, professionals, investigadors, administracions, entitats socials i persones amb experiència pròpia han compartit coneixements i experiències per reflexionar sobre com millorar l’atenció i la qualitat de vida, a través de quatre grans àmbits: la perspectiva de sexe i gènere en salut mental, els drets de les persones amb discapacitat intel·lectual, la transferència de la recerca a la pràctica clínica i la influència de la natura, l’arquitectura i l’habitatge en el benestar emocional.

La jornada inaugural va ser l’anomenada "Dona i salut mental: ferides invisibles, veus visibles" i va posar el focus en les desigualtats de gènere en salut mental i en la necessitat d’incorporar la perspectiva de sexe i gènere tant a la recerca com a la prevenció i l’atenció clínica. Un dels principals fites va ser la presentació de els resultats de l’estudi PROSIA-Y, liderat pel Parc Sanitari Sant Joan de Déu amb el suport de l’Observatori Social de la Fundació "La Caixa". La recerca, realitzada amb 4.182 joves, evidencia diferències significatives entre dones i homes en relació amb els pensaments suïcides, els intents de suïcidi i les autolesions sense intenció de morir. El 40,8 per cent de les dones participants va afirmar haver tingut pensaments suïcides, davant del 24,8 per cent dels homes. La diferència també s’observa en els intents de suïcidi, que van declarar haver experimentat el 17,1 per cent de les dones i el 6,6 per cent dels homes, així com en les autolesions, amb percentatges del 37,9 per cent i del 15,4 per cent, respectivament.

Els resultats posen de relleu la importància d’estudiar les diferències de sexe i gènere per comprendre millor el malestar psicològic de la població jove i dissenyar estratègies de prevenció i atenció adaptades a les seves necessitats. Durant la jornada, les persones expertes van advertir també que alguns problemes de salut mental poden passar desapercebuts en les dones quan els criteris de detecció i diagnòstic es basen principalment en patrons masculins.

Igualment, es va destacar la necessitat d’anar més enllà dels símptomes i explorar els factors biològics, psicològics i socials que poden influir en la salut mental, com les desigualtats, la sobrecàrrega de les cures o les situacions de violència. La incorporació de l’experiència i la veu de les pròpies dones en els processos d’atenció i recuperació es va assenyalar com un altre element fonamental per avançar cap a una atenció més personalitzada, inclusiva i amb perspectiva de gènere.

Una atenció que reconegui la diversitat

Per la seva banda, la jornada sobre "Discapacitat intel·lectual i salut mental: persones, drets i suports" va reivindicar un model basat en els drets, l’autonomia i els projectes de vida individuals. Va comptar amb la ponència del director general de Sant Joan Espanya, Josep Pifarré, sobre l’evolució dels models d’atenció i els nous paradigmes que han d’orientar l’atenció a les persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental. També es van presentar iniciatives del Parc Sanitari, com el Pla de Serveis Individualitzat (PSI) i la Unitat Recupera’t, orientades a coordinar els suports sanitaris i socials i afavorir la inclusió comunitària.

Per la seva banda, la cita "Salut mental: de la recerca a la clínica" va posar el focus en la necessitat de transformar els avenços científics en millores reals per a les persones. Es van compartir projectes relacionats amb la personalització dels tractaments i el desenvolupament de noves eines terapèutiques, com Virtual Scape, l’aplicació Pippep -Programa d’Intervenció Precoç Primers Episodis Psicòtics- i la Teràpia Avatar. També es va reivindicar la participació de les persones ateses en la definició i avaluació de la recerca.

L’ influència de l’entorn va centrar la jornada "Espais que cuiden: arquitectura, ciutat i salut mental". Les persones expertes van destacar el valor dels espais verds, l’arquitectura sanitària centrada en les persones i l’accés a un habitatge digne com a factors que afavoreixen el benestar, l’autonomia i la inclusió social. En aquest context, es va presentar el nou Centre Integral de Salut Mental del Garraf, a Vilanova i la Geltrú, com a exemple d’atenció integrada i comunitària.

La importància de la coordinació sanitària

La jornada de cloenda, "La salut mental comunitària del segle XXI", va defensar la necessitat de reforçar la coordinació entre els serveis de salut mental, l’Atenció Primària, els serveis socials i els recursos comunitaris per oferir una resposta més àgil i evitar itineraris assistencials fragmentats. El debat va posar de manifest que l’atenció ha d’anar més enllà dels símptomes i tenir en compte factors com l’habitatge, la situació econòmica, la solitud i les xarxes de suport. També es va reivindicar la participació activa de les persones en el disseny dels serveis i el paper dels grups d’ajuda mútua i les entitats socials en els processos de recuperació.

Durant la cloenda, Antoni Serrano, director de Salut Mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, va resumir aquest canvi de paradigma amb una crida a avançar "del símptoma a la persona i al seu context, del diagnòstic a les necessitats i al projecte de vida, i de l’hospital com a centre a la comunitat com a espai de vida". Amb prop de 1.000 persones, la Setmana de la Salut Mental 2026 ha reforçat l’aposta del Parc Sanitari Sant Joan de Déu per una atenció basada en l’evidència científica, la innovació, els drets i la participació, que situï les persones al centre i afavoreixi la recuperació i la inclusió comunitària.