Publicada

Espanya fa història. El microbiòleg Carlos Martín, catedràtic de la Universitat de Saragossa, s'ha convertit en el primer científic del país a recollir el Premi Internacional Unesco-Guinea Equatorial de Recerca en Ciències de la Vida pel desenvolupament de la vacuna espanyola contra la tuberculosi. “La idea és que sigui universal i accessible per a les persones que més la necessiten”, afirma l'investigador aragonès a Redacció Mèdica poc després d'acudir a París per rebre el guardó.

Al llarg de la conversa aborda la influència de MTBVAC, la injecció desenvolupada als laboratoris de la Universitat de Saragossa, així com el paper d'Espanya en l'àmbit de la recerca i l'accés a aquest tipus de vacunes arreu del món.

La ciència espanyola i la seva unió amb la Unesco

La condecoració va arribar per sorpresa. Així ho transmet Martín a Redacció Mèdica, que explica que va ser el Govern d'Espanya qui va impulsar la candidatura, ja que les normes impedeixen l'autopresentació. El procés va començar fa aproximadament un any a través del Comissionat per al PERTE per a la Salut d'Avantguarda, impulsat per Silvia López i Raquel Yotti. A partir d'aquí s'hi van sumar el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'Institut de Salut Carlos III, l'Agència Estatal de Recerca, el Ministeri de Sanitat i l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), canalitzant tot l'expedient a través de la Unesco Espanya.

La tuberculosi continua encapçalant les estadístiques mundials de mortalitat per malalties infeccioses. Segons l'últim informe anual de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), aquesta patologia provoca entre 1,13 i 1,2 milions de defuncions cada any, concentrades majoritàriament en països d'ingressos baixos i mitjans.

En aquest sentit, l'equip que dirigeix Carlos Martín a la Universitat de Saragossa porta més de vint anys desenvolupant una vacuna capaç de rellevar l'actual BCG, una injecció centenària que no aconsegueix frenar la transmissió pulmonar de la tuberculosi.

Adnane Remmal, reconegut pels seus estudis sobre la resistència als antibiòtics; Carlos Martín; i Nancy Ip, premiada pels seus avenços contra l'alzheimer / Imatge de la Unesco

L'aposta espanyola, batejada com MTBVAC, és la que acaba de rebre el recolzament institucional de la Unesco durant una cerimònia celebrada a París, on l'investigador espanyol va compartir distinció amb la neurocientífica xinesa Nancy Ip, premiada pels seus avenços contra l'alzheimer; i l'investigador marroquí Adnane Remmal, reconegut pels seus estudis sobre la resistència als antibiòtics.

"La idea de la nostra vacuna és que sigui universal i accessible per a les persones que més la necessiten"

“Compartim exactament els seus mateixos principis. A vegades pensem que la Unesco és només educació i cultura, però també és ciència”, detalla el catedràtic a Redacció Mèdica.

Amb això, Martín aprofundeix en el primer propòsit d'aquesta recerca: “La idea de la nostra vacuna és que sigui universal i accessible per a les persones que més la necessiten. Dins del treball contra la malaltia infecciosa que més morts produeix, han premiat que busquem produir-la de la manera més econòmica possible perquè pugui distribuir-se i utilitzar-se de manera global"”.

“Que en deu edicions mai s'hagués premiat un espanyol i que la ciència espanyola hagi apostat per aquesta candidatura en línia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible és d'agrair”, assenyala. Així, reforça que “avui dia, MTBVAC traspassa les nostres fronteres i està en el punt de mira de tots aquests països a l'espera dels resultats d'eficàcia en infants i adolescents”.

Una vacuna dissenyada per al món, no només per al laboratori

El diferencial clínic de MTBVAC respecte a la immunització tradicional rau en el seu origen biològic. Carlos Martín recorda que la vacuna BCG es va desenvolupar a principis del segle XX a partir de Mycobacterium bovis, el bacteri que causa la tuberculosi en el bestiar boví. Mitjançant passades successives en cultius de laboratori seguint el principi de Pasteur, es va aconseguir atenuar la seva virulència, però el microorganisme va perdre una zona clau del genoma anomenada Regió de Diferència 1 (RD1). Per això, aquesta injecció no frena la tuberculosi pulmonar en adolescents i adults, que és la principal via de contagi respiratori.

L'equip aragonès, capitanejat per l'investigador aragonès, va optar per atenuar directament el bacteri humà Mycobacterium tuberculosis conservant intacta aquesta regió RD1. “Hem vist que en conservar aquesta regió que va perdre la BCG, la immunogenicitat és molt més gran i més semblant a la tuberculosi humana. Aquesta és la principal diferència”, detalla a aquest diari.

“Potser MTBVAC no sigui la millor vacuna del món en termes teòrics, però volem que sigui la millor vacuna per al món”, sentencia el microbiòleg. La conversa continua amb un al·legat del científic: “És una vergonya que la tuberculosi, sent una malaltia curable amb antibiòtics, continuï matant a qui no té accés a tractament. Igual que va passar amb la verola, la clau no és només descobrir la vacuna, sinó aconseguir la vacunació universal”.

Carlos Martín durant el seu discurs d'agraïment / Imatge de la Unesco

Carlos Martín recorda que eradicar la malaltia exigeix actuar sobre tres pilars: un diagnòstic ràpid, el tractament antibiòtic adequat i una immunització eficaç. “No ens serveix qualsevol vacuna; si és molt cara, requereix múltiples dosis o només protegeix un any, no funcionarà a escala global. Necessitem que protegeixi el màxim temps possible, amb el menor nombre de dosis i al menor preu possible, que és exactament el que busquem amb MTBVAC”, resumeix.

Assaigs massius a l'Àfrica i l'Índia amb horitzó el 2028

El desenvolupament clínic de la vacuna travessa actualment la seva fase decisiva. Dels dotze assaigs clínics de vacunes contra la tuberculosi actius al món, quatre corresponen a MTBVAC: un estudi en persones amb VIH, una fase II a l'Índia, una fase IIb en adolescents i adults a Sud-àfrica i Tanzània, i una fase III en nounats.

El passat 31 d'agost, com apunta Martín, va concloure la vacunació de 7.200 nounats a Sud-àfrica, Senegal i Madagascar. Tractant-se d'un assaig doble cec, els investigadors desconeixen quins nadons van rebre MTBVAC i quins la BCG tradicional fins que s'obrin els codis de l'estudi. “El que sí sabem amb certesa és que la vacuna és segura, perquè no hi ha cap problema després de la vacunació, i això és importantíssim”, precisa.

Segons explica a Redacció Mèdica, els resultats definitius d'eficàcia es coneixeran d'aquí a dos anys, el 2028, en comparar el nombre de casos de tuberculosi en cada grup. “Són temps llargs, però ja comencem a veure la llum”, apunta l'investigador. Si les dades confirmen les seves expectatives, l'autorització podria arribar entre 2029 i 2030. Tant Martín com Esteban Rodríguez, CEO de la biofarmacèutica espanyola Biofabri (entitat encarregada del desenvolupament industrial i clínic de la vacuna), treballen per escurçar terminis mitjançant revisions preliminars que ja realitzen l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i l'OMS.

"És una indústria humanitària en què tots remem en el mateix vaixell pel bé de la humanitat"

Hi ha un ‘però’, i és que el científic adverteix que el principal coll d'ampolla que afrontarà MTBVAC: la regulació de cada territori. “Estem fent assaigs en diversos països d'Àfrica i començant també a l'Índia; després cada autoritat nacional pot acceptar els resultats obtinguts en altres territoris o exigir repetir part dels assaigs localment. Tot dependrà de la solidesa i el nivell d'eficàcia que demostrin les dades el 2028”, afirma.

Els canvis respecte al model farmacèutic tradicional

Carlos Martín té una idea clara. Vol que la vacuna espanyola contra la tuberculosi arribi a un preu assequible als països amb menys recursos. En aquest sentit, cal assenyalar que els assaigs clínics de MTBVAC s'han finançat mitjançant subvencions públiques i entitats sense ànim de lucre com la Unió Europea, el Govern alemany, la iniciativa europea TBVI, l'organització estatunidenca IAVI, la Fundació Gates i l'agència noruega NORAD.

Foto de família de la cerimònia d'entrega del Premi Internacional Unesco-Guinea Equatorial de Recerca en Ciències de la Vida / Imatge de la Unesco

Precisament, aquest compromís va quedar blindat el 2008 mitjançant el conveni signat entre la Universitat de Saragossa i Biofabri, filial del grup gallec Zendal, i reforçat per les aliances amb TBVI, IAVI i la mateixa UNESCO. “És una indústria humanitària en què tots remem en el mateix vaixell pel bé de la humanitat”, resumeix el microbiòleg.

El "valle de la muerte" de la ciència espanyola

La trajectòria de MTBVAC pot actuar com una eina de diagnòstic del sistema espanyol en el camp de la ciència i la innovació. Martín defensa el paper de la universitat pública i d'organismes com l'Agència Estatal de Recerca, que funcionen amb independència del color polític, al llarg de l'entrevista amb Redacció Mèdica. Amb això, ressalta que l'estabilitat de l'investigador funcionari resulta determinant, i així ha quedat plasmat en el desenvolupament de la vacuna.

“En el nostre cas ha estat vital l'estabilitat que ofereix la universitat pública: poder investigar de manera permanent sense que t'acomiadin si un any no publiques en una revista de màxim impacte, cosa que als Estats Units hauria impedit que aquest projecte veiés la llum”, confessa a aquest diari.

"En el nostre cas ha estat vital l'estabilitat que ofereix la universitat pública"

L'obstacle apareix en intentar creuar el que denomina com a “valle de la muerte”: el salt cap al desenvolupament industrial i clínic. La manca de capital i els mandats polítics de quatre anys dificulten assumir inversions a molt llarg termini amb risc de fracàs en assaigs clínics, segons explica. “Els nostres assaigs clínics no els ha finançat Espanya, sinó la Unió Europea, el Govern alemany i fundacions internacionals", puntualitza.

A aquesta bretxa financera s'hi sumava una manca. “Encara que a Espanya som excel·lents fent assaigs clínics de fàrmacs estrangers, fins a la pandèmia gairebé no teníem indústria pròpia de vacunes humanes”, destaca fent èmfasi en el paper que juguen companyies de la talla de Biofabri avui dia.

“Espanya ha d'aprendre a apostar per projectes estratègics a molt llarg termini, assumint el risc, perquè quan un arriba a bon port ajuda a impulsar tot l'ecosistema”, reclama Martín al llarg de l'entrevista amb Redacció Mèdica. Precisament, el primer científic espanyol guardonat amb el Premi Internacional Unesco-Guinea Equatorial de Recerca en Ciències de la Vida veu en el suport ministerial a aquesta candidatura un primer canvi de mentalitat.

Davant les etiquetes territorials amb què sovint es presenta el projecte, l'investigador reivindica la seva vocació global: “Aquí a l'Aragó l'anomenen la 'vacuna aragonesa' i a Galícia la 'vacuna gallega', però és una vacuna espanyola nascuda per ser universal”.