Les barreres d'accés a l'Oncologia de Precisió són un dels principals desafiaments per als sistemes sanitaris. El càncer és la segona causa de mort a Europa, i les previsions ja apunten que sigui la primera l'any 2035. I és per això que aquest tipus de tractaments guanya protagonisme en el sector, ja que apunten a ser una revolució perquè ofereixen teràpies adaptades al perfil genètic de cada tumor amb millors taxes de resposta i menys efectes adversos. Aquesta és una de les idees que trasllada l'últim informe elaborat per la Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (Efpia). El document, al qual ha tingut accés Redacción Médica, assenyala els 18 obstacles principals que afronta Europa, on l'accés a aquesta Oncologia de Precisió resulta desigual tant entre els diferents Estats membres com dins de les seves pròpies regions. Amb això, i de cara a ajudar el conjunt de la Unió Europea, la patronal estableix una fulla de ruta i agrupa aquests problemes recurrents en tres grans àrees.
L'Oncologia de Precisió a Europa
En Advancing precision oncology treatment and testing across Europe, la patronal de la indústria farmacèutica europea assenyala el primer bloc, caracteritzat per la conscienciació i el coneixement entorn de la Medicina personalitzada. En aquest espai, el document de l'Efpia fa al·lusió als dos primers obstacles. El primer és la pressió operativa derivada de la ràpida innovació, ja que la velocitat a què sorgeixen nous biomarcadors desborda els laboratoris i comitès d'experts en generar incertesa quan no existeixen plans clars de comunicació i gestió del canvi.
El segon problema és la bretxa en el consentiment i la confiança pública per reutilitzar dades, originada per la manca d'explicacions senzilles sobre com s'emmagatzema i s'aprofita la genòmica amb finalitats d'investigació o millora assistencial. Això, segons desprèn l'estudi, provoca rebutjos per part dels pacients i retarda els processos d'autorització.
L'organisme s'endinsa en la segona àrea, centrada en la infraestructura i la força laboral. Aquest bloc concentra el major nombre de dificultats operatives, i comença la fragmentació i l'excés de projectes pilot. A aquesta barrera s'hi suma l'existència de laboratoris sòlids amb circuits febles entre la prova i la teràpia, un escenari en què l'alta qualitat tècnica de les anàlisis es veu llastrada perquè els processos de sol·licitud, deliberació clínica i accés al fàrmac finançat no estan sincronitzats, deixant els metges sense una guia clara sobre els passos a seguir.
Dins d'aquest mateix bloc organitzatiu, les desigualtats territorials es manifesten en el patró de regions "campiones" davant bretxes nacionals. A l'altre extrem oposat apareix el coll d'ampolla per excés de centralització.
La gestió de la informació sanitària presenta altres tres obstacles crítics en l'àrea d'infraestructures. D'una banda, existeixen dades sòlides limitades per la privacitat i la governança. D'altra banda, es produeix una implementació sense mesura de resultats, atès que el nombre de proves augmenta sense registres unificats ni indicadors comuns que permetin auditar la qualitat i l'equitat. A això s'hi afegeix la fragmentació digital en les històries clíniques.
El capital humà, la logística i la gestió administrativa completen els reptes d'aquesta segona àrea. La força laboral limitada i amb bretxes d'habilitats reflecteix l'escassetat de patòlegs moleculars, genetistes, bioinformàtics i assessors genètics, agreujada per la manca de temps protegit i reconeixement per participar en els comitès moleculars de tumors. Així mateix, la dependència de models dissenyats només per a càncers rars concentra el coneixement en molt pocs centres amb finançament fràgil, dificultant la seva extensió a tumors més freqüents. Paral·lelament, les limitacions logístiques per als centres perifèrics compliquen el transport i la custòdia de mostres en hospitals rurals, mentre que la rigidesa en la contractació pública "lliga" els laboratoris a menús de proves tancats, "encarint i endarrerint la incorporació de nous biomarcadors".
La tercera àrea de l'informe examina els obstacles en el finançament i el reemborsament, començant pel desfasament entre l'avaluació del valor, les guies clíniques i les decisions de finançament (N). En aquesta mateixa línia, l'Efpia apunta als sistemes amb voluntat política però processos operatius desalineats, que pateixen demores perquè, malgrat existir compromís institucional, els mecanismes per actualitzar els catàlegs de prestacions i tarifes no estan integrats en l'operativa diària.
Un altre escull financer de gran calat és la fricció entre compartiments pressupostaris, provocada perquè els "fons destinats a medicaments, proves diagnòstiques i activitat hospitalària es gestionen com a compartiments estancs".
Finalment, l'informe assenyala dos problemes estructurals que amenacen la cohesió dels sistemes sanitaris: els sistemes avançats però amb equitat desigual i el panorama liderat per xarxes privades amb sistemes paral·lels.
Per superar aquests divuit obstacles, el document proposa una fulla de ruta basada en tretze recomanacions polítiques i quinze casos d'èxit reals en països com França, Alemanya, Suècia, Països Baixos, Regne Unit o Espanya. Entre les mesures prioritàries destaquen el disseny de programes nacionals de comunicació i assessorament estandarditzat, la creació de xarxes col·laboratives entre centres de referència i hospitals locals, la interoperabilitat dels registres clínics i l'avaluació paral·lela dels fàrmacs dirigits juntament amb les seves proves diagnòstiques. D'aquesta manera, l'informe planteja que els sistemes sanitaris europeus puguin diagnosticar les seves pròpies mancances i transformar l'Oncologia de precisió en una prestació equitativa i rutinària per a tots els pacients.
