Publicada

Catalunya és un referent sanitari per a Europa. L'Oncologia de Precisió es consolida al Vell Continent en un moment en què el càncer ja és la segona causa de mort en el conjunt dels Estats membres. La Federació Europea de la Indústria Farmacèutica (Efpia) reflecteix aquestes idees en un dels seus últims informes. A través de Advancing precision oncology treatment and testing across Europe, la patronal aprofundeix en els reptes que afronten aquests tractaments com l'accés a aquest tipus de tractaments als països europeus (especialment pel que fa a finançament, infraestructures i conscienciació) i inclou la sanitat catalana com un dels màxims exponents de bones pràctiques amb capacitat per inspirar la transformació d'altres sistemes sanitaris descentralitzats.

L'organisme europeu analitza les principals xifres del càncer a Europa. D'una banda, l'Efpia ja assenyala que el càncer és una de les causes més mortíferes al continent, i apunta que, de cara al 2035, passi a ser la primera causa de mort entre la ciutadania. A més, el document al qual ha tingut accés Redacción Médica fa una estimació de 3,2 milions de nous diagnòstics anuals a la Unió Europea per al 2040. Amb tot això, i davant la insuficiència dels enfocaments terapèutics convencionals per abordar la complexitat biològica d'aquesta malaltia, l'Oncologia de Precisió emergeix com una "solució indispensable" que permet adaptar cada tractament al perfil genètic del tumor.

Aquesta és la idea que es desprèn del text, on la patronal de la indústria farmacèutica europea adverteix que l'accés a aquests avenços continua sent desigual. En aquest escenari de recerca de solucions escalables, és on l'estudi de l'Efpia situa Catalunya com a referent europeu.

El reconeixement de l'Oncologia de precisió a Catalunya

Un dels pilars que explica aquest reconeixement internacional és l'arquitectura institucional desplegada pel Servei Català de la Salut (CatSalut). Aquest espai dona cobertura a uns 8,1 milions de ciutadans a través d'una xarxa integrada de 68 hospitals públics. Segons recorda l'Efpia, el 2021 Catalunya va posar en marxa el seu Programa d'Oncologia de Precisió (POP) per estandarditzar l'accés a la seqüenciació massiva (NGS) sota una governança centralitzada.

Aquest model articula dotze laboratoris de referència que cobreixen tumors sòlids, neoplàsies hematològiques, casos pediàtrics i estudis germinals. En concentrar l'alta tecnologia en centres especialitzats connectats amb tota la xarxa assistencial, la regió ha aconseguit "integrar el diagnòstic molecular com un pas rutinari i equitatiu dins la trajectòria clínica del pacient".

L'Efpia posa èmfasi en els resultats operatius d'aquest desplegament. Tal com recorda el document de l'organisme europeu, fins a finals de 2023 els centres de referència catalans havien realitzat més de 23.100 proves moleculars en més de 22.500 pacients, mantenint una taxa de compliment de mostres del 98,5 per cent i un temps mitjà de resposta proper a les quatre setmanes.

Més enllà d'aquest volum d'activitat, l'impacte assistencial queda demostrat pel fet que gairebé el 25 per cent dels pacients analitzats van veure modificat el seu pla terapèutic gràcies als descobriments genòmics, accedint majoritàriament a teràpies dirigides. A això s'hi suma un sòlid programa de càncer hereditari liderat per l'Institut Català d'Oncologia (ICO), que realitza més de 3.000 diagnòstics germinals a l'any per impulsar la detecció precoç i el seguiment preventiu de familiars en risc.

L'informe europeu destaca igualment el salt qualitatiu fet en matèria d'infraestructura digital i gestió del talent a través de la plataforma pública OMIQ-HES. Desenvolupada pel CatSalut juntament amb TIC Salut Social, Bioinformatics Barcelona i socis tecnològics, aquesta eina al núvol centralitza i integra les dades clíniques i genòmiques procedents dels diferents hospitals i laboratoris.

Segons apunta l'Efpia, el seu tret més innovador rau en haver acoblat aquesta arquitectura tecnològica amb una xarxa regional compartida de bioinformàtics a disposició de tot el sistema. Amb això, l'objectiu és evitar la duplicació d'equips locals i es garanteix que qualsevol oncòleg o patòleg, independentment de la mida o ubicació del seu hospital, rebi informes estandarditzats amb la mateixa qualitat d'interpretació.

Un altre aspecte que Europa observa amb especial interès és la institucionalització de la veu del pacient en la presa de decisions sanitàries. A diferència d'altres entorns, el Consell Consultiu de Pacients del CatSalut -integrat per 24 membres d'associacions- designa representants amb dret a vot a les comissions d'avaluació farmacoterapèutica. Entre 2017 i 2021, aquest mecanisme va permetre incorporar la perspectiva dels pacients a les 96 sessions d'avaluació realitzades sobre 168 medicaments.

Malgrat tot això, encara queda camí per recórrer. L'informe de l'Efpia identifica desafiaments pendents que resulten clau per consolidar el model català a llarg termini. Entre ells, la patronal destaca la necessitat de garantir un finançament plurianual estable; superar un coll d'ampolla estructural que afecta el conjunt d'Espanya (on destaca l'absència d'una professió regulada d'assessor genètic); o superar el repte de reduir les bretxes d'equitat que encara persisteixen en zones rurals o en determinats col·lectius.

La patronal de la indústria farmacèutica europea extrapola el cas català a una anàlisi generalitzada. L'Efpia incideix que, mentre Catalunya ha consolidat una xarxa madura de diagnòstic i integració de dades, el desplegament a la resta d'Espanya presenta ritmes desiguals, generant el risc que el codi postal determini la qualitat de l'accés a la medicina personalitzada. Per evitar aquesta fragmentació i aprofitar les economies d'escala, la fulla de ruta europea proposa exportar els elements clau del model català mitjançant una major coordinació estatal liderada pel Ministeri de Sanitat i el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (Cisns), recolzant-se en l'Institut de Salut Carlos III per harmonitzar estàndards de dades i alinear les avaluacions de REvalMed amb la Cartera Comuna de Serveis.