Foto de Familia de la tercera la tercera edición de «Respirar para transformar. Del consenso a la acción en salud pulmonar.
Indústria farmacèutica

Respirar: el valor de l'equitat com a motor de transformació de la salut respiratòria a Espanya

La tercera edició de 'Respirar', impulsada per AstraZeneca, aposta per una estratègia nacional que redueixi les desigualtats en el diagnòstic i tractament de les malalties respiratòries.

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

En el marc d'una setmana especialment rellevant per a la salut respiratòria, amb el Dia Mundial del Càncer de Pulmó, el 17 de novembre, i el Dia Mundial de la MPOC, el 18, comença la tercera edició de «Respirar per transformar. Del consens a l'acció en salut pulmonar», una iniciativa impulsada per AstraZeneca.

El projecte, nascut el 2023, compta amb el suport de societats científiques: la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (SEPAR), la Societat Espanyola d'Al·lergologia i Immunologia Clínica (SEAIC), la Societat Espanyola de Medicina Interna (SEMI), el Grup de Respiratori en Atenció Primària (GRAP), la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH), la Societat Espanyola de Farmàcia Clínica, Familiar i Comunitària (SEFAC), la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN) i amb la representació dels pacients a través de la Federació Espanyola d'Associacions de Pacients Al·lèrgics i amb Malalties Respiratòries (FENAER) i la Plataforma d'Organitzacions de Pacients (POP).

El projecte entra ara en una nova fase de més maduresa, fent el pas des del consens tècnic a l'acció institucional en salut pulmonar. Es tracta d'una iniciativa que persegueix construir una sòlida estratègia en salut respiratòria al nostre país, centrada en l'equitat perquè la manera en què et diagnostiquen i tracten una malaltia pulmonar no depengui del teu codi postal, és a dir, de determinants socials, ambientals o territorials.

A Espanya, més de set milions de persones viuen amb una malaltia respiratòria crònica, i aquestes malalties són ja la tercera causa de mort i d'hospitalització a Espanya, darrere de les malalties circulatòries i els tumors.[1] Només en MPOC, l'estudi EPISCAN II va estimar una prevalença de l'11,8 % en majors de 40 anys: un 14,6 % en homes i un 9,4 % en dones[2]. I una dada que preocupa: el 74,7 % de les persones amb MPOC no estaven diagnosticades, i l'infradiagnòstic era encara més gran en les dones.2 En aquest sentit, sí existeixen diferències per sexe: els homes s'enfronten a una major exposició i més mortalitat per MPOC. Per la seva banda, les dones es diagnostiquen més tard, reben amb menys freqüència l'atenció recomanada i estan menys representades en els assaigs clínics.[3]

Des de Fenaer, el seu president, Mariano Pastor, exposa: “Les malalties respiratòries afecten milions de persones al nostre país i, tanmateix, continuen sent, en gran mesura, invisibles. De la mateixa manera, el seu infradiagnòstic és un problema greu. A això s'afegeix que no existeix un marc comú per abordar-les: l'Estratègia en MPOC del Sistema Nacional de Salut no s'actualitza des de 2014 i mai no ha existit una estratègia nacional d'asma. Cada comunitat autònoma va pel seu compte, i això acaba repercutint sobre els pacients”.

L'aire que respirem, qüestió de classe social

A escala europea, segons l'Agència Europea de Medi Ambient, les regions més pobres respiren un aire amb aproximadament un terç més de partícules fines que les més riques.[4] A Espanya, la prevalença i la intensitat del tabaquisme augmenten en els grups de menor classe social i menor nivell educatiu1 i el 14 % dels casos de MPOC s'han vist condicionats per l'exposició laboral a pols i fum.[5],[6]

L'Organització Mundial de la Salut assenyala directament l'aire que respirem: la contaminació de l'aire ambient causa al voltant del 25 % de les morts per MPOC al món; si es considera la contaminació atmosfèrica en conjunt, inclosa la domèstica, la xifra ascendeix a prop del 43 %.[7] En clau nacional, les estimacions de la Càrrega Global de Malaltia atribueixen un 33 % del risc de mortalitat per MPOC el 2021 a factors ambientals.1

“En aquestes patologies encara queda molt camí per recórrer. Cal centrar-nos en el diagnòstic precoç, la reducció de les altes taxes d'infradiagnòstic, una millor adherència al tractament o una reducció de les exacerbacions o crisis d'agudització d'aquestes patologies, que és el que realment complica l'evolució del pacient. I tot, emmarcat en un context que defensi l'equitat per als pacients”, indica Julio Ancochea, cap del Servei de Pneumologia de l'Hospital Universitari de La Princesa i director científic de Respirar.

Mariano Pastor comparteix la veu dels pacients: “Avui el codi postal condiciona quan et diagnostiquen, a quin especialista accedeixes, si tens rehabilitació respiratòria a prop o quines vacunes o tractaments t'ofereixen. No és el mateix viure en una gran ciutat amb un hospital de referència que en una zona rural a una hora del pneumòleg. Però, no només influeix on es viu. El nivell econòmic i cultural condiciona molt l'autocura i l'adherència: entendre un pla d'acció, manejar els inhaladors, desplaçar-se a les revisions o pagar els copagaments no és igual de fàcil per a tothom. I hi ha desigualtats de gènere: en la MPOC, l'infradiagnòstic en les dones arriba al 80 %”.

Menys recursos, més impacte en salut respiratòria

Les persones en desavantatge socioeconòmic tenen fins a 14 vegades més probabilitats de desenvolupar una malaltia respiratòria crònica[8]. I una anàlisi va mostrar que fumar i viure amb altes taxes de contaminació s'associa a un risc unes quatre vegades més gran de MPOC i de càncer de pulmó, amb un efecte superior a la suma d'ambdós factors.2

La vulnerabilitat social, és a dir, el conjunt de baixos ingressos i poc suport familiar, es va associar a una major mortalitat. Per contra, aquells pacients amb més nivell educatiu van fer més contactes a demanda i van tenir menys ingressos hospitalaris, la qual cosa suggereix una gestió més proactiva de la malaltia i un ús més eficaç del programa de seguiment.

Abans del diagnòstic, també s'evidencien qüestions d'inequitat. En aquesta línia, una investigació reflecteix que els professionals d'Atenció Primària van descriure símptomes invisibilitzats en persones de menor nivell socioeconòmic o amb feines precàries, que es van atribuir a l'envelliment o a l'esforç de la feina. Aquí també es van observar biaixos de gènere: les dones amb clínica respiratòria es diagnostiquen més tard o s'etiqueten d'asma o ansietat.5,[9],[10]

En l'accés a les proves, hi ha una bretxa en l'espirometria, sobretot en el medi rural,1,2 i diferències en temps de cita i disponibilitat fins i tot dins d'una mateixa ciutat.1

Però aquesta tendència es pot revertir. Per exemple, a Anglaterra, el cribratge dirigit de càncer de pulmó, amb invitacions actives, treball comunitari i unitats mòbils, va aconseguir que els barris més desfavorits passessin a tenir la taxa més alta de diagnòstic precoç.

“No és possible millorar la salut respiratòria sense abordar factors determinants com el tabac, la contaminació o les variables socials. Així ho reconeix l'Assemblea Mundial de la Salut que, l'any passat, va adoptar la Resolució 78.5 sobre salut pulmonar integrada. Aquell mateix any, l'informe de l'OMS sobre determinants socials va reclamar dades desagregades per veure com es distribueixen riscos, accés i resultats.2 I, a Espanya, l'Estratègia d'Abordatge de la Cronicitat 2025-2028 incorpora de forma transversal els determinants socials, l'enfocament de gènere i l'equitat territorial. Existeix un marc que aborda aquestes qüestions, però falta traduir-lo en mesurament i en decisions. L'oportunitat és connectar dades, anticipar i actuar abans, per passar d'un sistema que reacciona a un altre que protegeix de forma anticipada i equitativa”, explica Marta Moreno, Vicepresidenta d'Assumptes Corporatius i Accés al Mercat d'AstraZeneca Espanya.

“Respirar ofereix una proposta consensuada entre societats científiques, professionals de diferents àmbits i pacients per a una Estratègia Nacional de Malalties Respiratòries, que és una reivindicació permanent de FENAER. Abarca tot el recorregut del pacient: prevenció i educació sanitària, diagnòstic precoç, maneig integral i coordinat, tractament farmacològic i no farmacològic, investigació i coordinació sociosanitària. I, sobretot, planteja un marc comú amb objectius i indicadors mesurables, que cada comunitat pugui adaptar a la seva realitat però que garanteixi a tots els pacients la mateixa qualitat assistencial. Sense aquest marc, continuarem depenent d'iniciatives aïllades i de la bona voluntat de professionals concrets”, afegeix Pastor.

Pneumologia i oncologia, el valor d'aquesta aliança

Aquest any, Respirar incorpora la inclusió de l'abordatge comú entre pneumologia i oncologia, com a part d'una aliança integral per a la salut pulmonar. L'abordatge de les patologies respiratòries no pot oblidar el càncer de pulmó, estretament lligat a factors de risc compartits com el tabaquisme. Aquest es manté com el tumor més mortal a Espanya[11], amb un perfil de pacient que està canviant: incloent casos en persones més joves o amb menor exposició tabàquica. Per a aquest mateix any, s'estimen 34.908 nous casos d'aquest tipus de càncer, la majoria en estadis avançats.[12]

MPOC i càncer de pulmó comparteixen població. Entre el 40 i el 70 % de les persones amb càncer de pulmó tenen obstrucció al flux aeri, i la MPOC multiplica per dos o per set el risc de càncer de pulmó amb independència del tabac. Tot i això, una revisió internacional no va trobar cap país amb derivació sistemàtica, a escala, des de la consulta de MPOC al cribratge.2

“La salut pulmonar requereix una visió integral. Un dels reptes que detectem els especialistes és què passa amb el pacient després del diagnòstic: com se'l segueix, com ens assegurem que el tractament funciona i com es coordinen els diferents professionals que l'atenen. En aquest sentit, MPOC i càncer de pulmó comparteixen factors de risc, pacients i proves com l'espirometria, i s'han d'abordar de manera coordinada entre pneumologia i oncologia. És un exemple clar d'abordatge comú que hem inclòs a Respirar com a base per a una proposta que reforci l'abordatge d'ambdues patologies”, detalla Ancochea.

Per al president de FENAER: “Mirar la salut pulmonar en el seu conjunt permet aprofitar cada contacte amb el sistema sanitari. Per exemple, els programes de cribratge de càncer de pulmó poden servir també per detectar MPOC no diagnosticada i per ajudar a deixar de fumar. Per al pacient, que pneumòlegs i oncòlegs treballin coordinats significa menys fragmentació i una atenció més completa. Això sí, demanem que el cribratge s'implanti a totes les comunitats amb criteris homogenis, per no crear una nova desigualtat”.

Global PAH: focus en hospitalitzacions potencialment evitables

Recentment, s'han presentat els resultats del pòster Global Potentially Avoidable Hospitalisations (PAH) en el marc del congrés ISPOR celebrat a Viena, promogut per AstraZeneca. Es tracta d'un model de microsimulació que projecta, entre 2026 i 2035, les hospitalitzacions potencialment evitables si el 100% dels pacients diagnosticats rebés el tractament recomanat per les guies clíniques, analitzant cinc malalties (asma, MPOC, insuficiència cardíaca, hipertensió i diabetis tipus 2) en cinc països: Estats Units, França, Itàlia, Països Baixos i Espanya[13].

En aquest sentit, les dades reflecteixen que es podrien evitar 12,3 milions de potencials hospitalitzacions per al 2035, per a aquestes patologies i en aquests països. Aquestes reduccions en hospitalitzacions suposen una reducció de 76,3 milions de llits/dia13.

En els països analitzats, només un de cada quatre pacients amb MPOC rep el tractament recomanat per les guies. En el cas de l'asma, un terç dels pacients. A Espanya, aplicar les guies en les principals malalties cròniques, entre elles la MPOC i l'asma, podria evitar unes 866.000 hospitalitzacions fins al 2035 i 5,6 milions de visites a urgències6.

“Les dades extretes reflecteixen que el tractament recomanat per les guies arriba a menys de la meitat dels pacients amb malalties cròniques. El problema és d'implementació, no de manca d'evidència ni de tractaments. Seguir les guies és una estratègia de capacitat, eficiència i sostenibilitat del sistema sanitari: evita ingressos, allibera llits i redueix la pressió sobre urgències. L'estudi proposa actuacions que coincideixen amb les prioritats de Respirar: diagnòstic precoç, revisió anual del tractament, rutes assistencials coordinades, atenció multidisciplinària i identificació proactiva dels pacients de més risc”, afirma Ancochea.

[1] Almonacid C, Soriano JB, et al. Equity in Respiratory Health: Actionable Recommendations for Spain. Open Respir Arch 2025;7:100487. (Sponsored by Chiesi España.)

[2] Soriano JB, et al. Prevalence and Determinants of COPD in Spain: EPISCAN II. Arch Bronconeumol 2021;57(1):61-69.

[3] Lung Health Equity Project, Phase 1 Report. LCP / LSE Health, initiated and funded by AstraZeneca. Draft 07/09/2026.

[4] European Environment Agency. GDP-related air pollution exposure inequalities between regions in Europe (indicator).

[5] GOLD Report 2027 (Global Initiative for Chronic Obstructive Lung Disease).

[6] Occupational Burden of Nonmalignant Respiratory Diseases. ATS/ERS Statement. Am J Respir Crit Care Med 2019. doi:10.1164/rccm.201904-0717ST

[7] WHO. Global Health Observatory: Ambient air pollution.

[8] Roy A Pleasants, Isaretta L Riley, David M Mannino. Defining and targeting health disparities in chronic obstructive pulmonary disease. Int J Chron Obstruct Pulmon Dis. 2016 Oct 4;11:2475–2496. doi: 10.2147/COPD.S79077

[9] Underdiagnosis of COPD in Women: Quantification of the Problem, Determinants and Proposed Actions. Arch Bronconeumol (2013).

[10] Sex-Based Disparities in Clinical Burden and Diagnostic Delay in COPD: Insights from Primary Care. J Clin Med 2025;14(17):6258.

[11] Dades Institut Nacional d'Estadística (INE), el 2025

[12] Dades Associació Espanyola contra el Càncer

[13] Allin, S et. al. Quantifying the Future Health, Economic and Societal Impact of Optimised Guideline-Directed Medical Therapy on Potentially Avoidable Hospitalisations Across Multiple Countries: The Global PAH Programme. Poster presentat al congrés ISPOR 2026 celebrat a Viena 8-11 Nov.