Publicada

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha determinat que els medicaments d'ús humà importats de manera paral·lela han de complir els mateixos requisits d'etiquetatge que aquells comercialitzats mitjançant el procediment habitual d'autorització. Entre aquestes obligacions figura que tant l'etiquetatge com el prospecte estiguin redactats en la llengua oficial de l'Estat membre en què es comercialitza el producte.

Així ho estableix una sentència dictada aquest dijous, 19 de novembre, en què el tribunal europeu aclareix que aquestes exigències també s'apliquen als medicaments que compten amb una autorització de comercialització en un Estat membre i són importats a un altre país de la Unió Europea on ja existeix un medicament essencialment similar autoritzat.

L'objectiu d'aquesta interpretació és garantir que tant els pacients com els professionals sanitaris disposin de la informació necessària per prevenir qualsevol risc per a la salut pública. Per això, el TJUE considera que els medicaments objecte d'importació paral·lela han de sotmetre's a les mateixes obligacions d'etiquetatge que els comercialitzats mitjançant una autorització ordinària.

La resolució té el seu origen en un litigi relacionat amb un medicament destinat al tractament del càncer de pròstata, sotmès a prescripció mèdica, l'autorització de comercialització del qual a Alemanya pertany a una empresa italiana. El producte es presenta com una solució injectable distribuïda en dues safates segellades hermèticament amb una pel·lícula de plàstic i col·locades dins d'una caixa de cartró.

Cada safata conté una xeringa i, per preparar la solució, cal barrejar-ne el contingut cargolant-les entre si. El medicament està destinat a un únic ús i s'ha de preparar i administrar immediatament després d'obrir les safates.

L'any 2010, les autoritats alemanyes van concedir a una empresa d'aquell país una autorització per importar des d'Itàlia un medicament similar al de referència. Quatre anys després, aquesta autorització va ser renovada, encara que amb una particularitat: la companyia va quedar exempta de l'obligació d'incorporar determinades indicacions en alemany a les xeringues, tot i que la legislació nacional no contemplava aquesta possibilitat.

L'exempció es va justificar per raons relacionades amb l'estabilitat del medicament, atès que l'importador no havia d'obrir les safates termoplàstiques per etiquetar les xeringues. No obstant això, l'autorització exigia que aquestes incorporessin determinades mencions en caràcters llatins que permetessin identificar el producte amb seguretat, entre elles el seu nom, dosificació i una indicació que diferenciés clarament ambdues xeringues.

La renovació de l'autorització va acabar sent objecte d'un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem del Contenciós-Administratiu alemany. Aquest òrgan va plantejar al TJUE si les normes europees d'etiquetatge eren aplicables als medicaments importats paral·lelament i si el Dret de la Unió permetia establir excepcions a aquestes obligacions.

En resposta, la Justícia europea ha confirmat que les disposicions del Codi comunitari sobre medicaments per a ús humà també resulten aplicables a aquest tipus d'importacions.

La sentència aborda, a més, les circumstàncies en què les autoritats competents poden eximir determinats medicaments d'algunes obligacions d'etiquetatge. En concret, aclareix com s'ha d'interpretar l'excepció prevista per a aquells productes que no s'hagin de dispensar directament al pacient.

Segons el TJUE, aquesta circumstància es refereix als medicaments l'administració dels quals requereix la intervenció d'un professional sanitari o d'un centre sanitari, independentment que estiguin o no subjectes a recepta mèdica. Per tant, la possibilitat d'aplicar aquesta exempció no depèn de la condició de medicament sotmès a prescripció.

Finalment, el tribunal europeu assenyala que les autoritats alemanyes poden examinar les sol·licituds dels operadors econòmics per obtenir excepcions a determinades normes d'etiquetatge que permetin la importació paral·lela de medicaments, fins i tot encara que la legislació alemanya no contempli expressament aquesta possibilitat.

El TJUE fonamenta aquesta facultat en el mateix Dret de la Unió Europea. D'aquesta manera, la resolució distingeix entre l'obligació general de complir els requisits comunitaris d'etiquetatge i la possibilitat que les autoritats nacionals valorin determinades excepcions previstes a la normativa europea.

La sentència respon a les qüestions prejudicials plantejades per la Justícia alemanya, a qui correspon resoldre el litigi nacional conforme a la interpretació establerta pel TJUE. Aquesta interpretació també serà vinculant per a altres tribunals nacionals que hagin de pronunciar-se sobre problemes similars.