Publicada

El metamizol, el principi actiu del Nolotil, és un dels analgèsics més utilitzats a Espanya, mentre que al Regne Unit, Irlanda, Suècia, França o Estats Units ni tan sols es comercialitza per la seva associació amb l'agranulocitosi, una caiguda brusca dels glòbuls blancs que pot ser mortal. Aquesta diferència ha alimentat durant anys una sospita entre els professionals: que els pacients del nord d'Europa podrien ser més vulnerables a aquest efecte advers. Fins ara, però, gairebé no hi havia dades de pràctica clínica real que permetessin mesurar-ho.

En aquest sentit, un estudi del Servei de Farmàcia de l'Hospital Universitari Francesc de Borja de Gandia i del Servei de Prestació Farmacèutica de la Conselleria de Sanitat aporta ara xifres concretes. Després de revisar els ingressos hospitalaris de 2016 i 2017 en cinc departaments de salut de la província d'Alacant, els investigadors van identificar 41 casos d'agranulocitosi atribuïts al metamizol, 26 d'ells en pacients britànics, i nou morts, set d'elles també de britànics.

Segons els seus càlculs, la incidència en aquest grup va ser unes 120 vegades superior a la dels espanyols. El treball, encapçalat pel farmacèutic José Luis Marco Garbayo, es va presentar al març al congrés de l'Associació Europea de Farmacèutics Hospitalaris (EAHP), celebrat a Barcelona, i a l'octubre al 71 Congrés Nacional de la Societat Espanyola de Farmàcia Hospitalària (SEFH).

Igualment, l'estudi es va centrar en els departaments de salut de Dénia, Vila Joiosa, Torrevella, Sant Joan d'Alacant i Oriola, els que tenen més presència de residents del nord d'Europa a la província. A més, es basa en un informe intern de la Generalitat Valenciana elaborat el 2019, titulat Incidència d'agranulocitosi per metamizol en població europea resident de la província d'Alacant (2016-2017), que mai s'ha publicat i al qual ha tingut accés El País.

Segons aquest informe, en aquestes àrees hi vivien aleshores 916.000 persones, de les quals unes 62.000 eren del Regne Unit, el 6,7% de la població, i altres 28.000 procedien d'altres països del nord d'Europa.

Un risc gairebé 80 vegades més gran en britànics

La investigació és un estudi observacional retrospectiu. Per realitzar-lo, els investigadors van buscar al Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d'altes hospitalàries els ingressos de 2016 i 2017 codificats com a neutropènia o agranulocitosi induïda per fàrmacs. Després van revisar una a una les històries clíniques i van seleccionar els pacients majors de 45 anys que havien pres metamizol el mes anterior a l'ingrés. Es van excloure els casos en què la caiguda de glòbuls blancs podia deure's a altres causes, com infeccions, altres fàrmacs o tractaments oncològics.

Dels 555 ingressos inicialment identificats, 41 van complir els criteris. A més, segons la informació accessible de l'estudi, 26 eren pacients britànics i 11, espanyols. Els altres quatre, segons l'informe publicat per El País, eren un danès, un neerlandès, un suec i un marroquí. En aquest període van morir nou pacients per agranulocitosi associada al metamizol: set britànics i dos espanyols.

Així mateix, per estimar el risc, els autors van relacionar aquests casos amb el consum ambulatori de metamizol en cada grup de població de dues maneres. La primera va ser la mesura per dosis diàries definides (DDD), l'indicador habitual per comparar el consum de fàrmacs. En aquest cas, la incidència va ser de 39,8 casos per cada 100.000 DDD en els britànics i de 0,33 en els espanyols, la qual cosa suposa un risc relatiu de 120,6.

D'altra banda, es va establir una mesura pel nombre de pacients tractats, on la diferència també és molt alta. Segons les dades de l'informe que publica El País, un de cada 151 britànics que van prendre metamizol va desenvolupar agranulocitosi, davant gairebé un de cada 12.000 espanyols (6,62 davant 0,084 casos per cada 1.000 pacients tractats), és a dir, un risc unes 79 vegades més gran.

La hipòtesi genètica

La informació de l'estudi apunta com a possible explicació a una predisposició ètnica associada a determinats al·lels del sistema HLA, el conjunt de gens que regula la resposta immunitària. És una hipòtesi que l'estudi no ha comprovat, perquè no va incloure anàlisis genètiques dels pacients. Tanmateix, a partir de les seves dades, els autors conclouen en la comunicació presentada a la SEFH que s'ha de “evitar l'ús de metamizol en població britànica, en consonància amb la posició adoptada al seu país d'origen”.

També critiquen la nota de seguretat que va publicar l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps) a l'octubre de 2018, que limitava el tractament a un màxim de set dies i desaconsellava el fàrmac quan no fos possible fer controls, com en la “població flotant”. “La nota fa referència als turistes, quan (el risc) realment és amb les persones d'aquests països residents aquí”, va assenyalar Marco Garbayo en un acte de la SEFH, segons recull el mateix mitjà citat.

La controvèrsia i la resposta de l'Aemps

Igualment, l'Aemps rebutja les conclusions del treball. En una resposta a El País, sosté que l'informe “té importants limitacions, ja que no és analític, sinó descriptiu”, i que “ni el disseny de l'estudi, ni el mètode de càlcul de les mesures de freqüència, ni l'estimació del risc relatiu, ni l'absència de control d'altres biaixos permeten extreure la conclusió oferta”.

L'agència manté que “la informació disponible no permet descartar ni confirmar un risc més gran en poblacions amb característiques ètniques o genètiques específiques” i que el balanç entre beneficis i riscos del metamizol continua sent positiu. Com a referència, cita un estudi propi publicat el 2024 al European Journal of Clinical Pharmacology a partir de la base de dades BIFAP, d'atenció primària.

Aquest treball va concloure que l'agranulocitosi va ser molt poc freqüent, encara que més de quatre vegades més comú amb metamizol que amb altres analgèsics. Tanmateix, aquesta base de dades no registra el país de naixement dels pacients, per la qual cosa no permet respondre a la pregunta que planteja l'estudi de Gandia.