L'escassetat de medicaments amb més impacte assistencial ha descendit fins al 0,17 per cent de les presentacions autoritzades a Espanya durant el primer semestre de 2026. Es tracta del percentatge més baix dels darrers cinc anys i la primera vegada en aquest període que se situa per sota del 0,20 per cent. Així ho recull l'últim informe de l'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (Aemps), que, tot i aquesta evolució favorable, també constata un augment de les incidències notificades.
En concret, el mercat farmacèutic espanyol va registrar 1.426 presentacions amb problemes de subministrament entre gener i juny, la qual cosa representa el 4,28 per cent de les 33.308 presentacions comercialitzades. Per contra, el 95,7 per cent va romandre sense incidències. L'Agència va comptabilitzar 58 nous problemes de subministrament d'impacte major, aquells que poden tenir una repercussió assistencial més gran quan no existeixen alternatives terapèutiques adequades.
L'evolució suposa una millora respecte al segon semestre de 2025, quan aquest indicador va arribar al 0,24 per cent. De les 58 presentacions afectades, 32 ja havien recuperat el subministrament en el moment de l'anàlisi. Deu d'elles van resoldre els seus problemes en menys d'un mes, mentre que altres 16 van necessitar entre un i tres mesos. Els sis casos restants es van perllongar durant més de tres mesos.
La capacitat de fabricació, principal causa
L'informe identifica les dificultats de capacitat de les plantes de fabricació com el principal origen dels problemes de subministrament notificats durant el semestre, responsables del 39,55 per cent dels casos. A continuació figuren l'increment de la demanda, amb un 22,79 per cent, i altres problemes de fabricació no relacionats amb la qualitat, que representen el 16,97 per cent.
Per grups terapèutics, les incidències de més impacte clínic es van concentrar principalment en els medicaments antineoplàsics i immunomoduladors, els destinats al sistema nerviós, els cardiovasculars i els antiinfecciosos d'ús sistèmic. Es tracta d'àrees especialment sensibles per les dificultats que pot comportar la substitució de determinats tractaments.
Un dels aspectes que destaca l'Aemps és que l'increment de les notificacions podria estar relacionat amb una comunicació més primerenca per part dels laboratoris titulars de les autoritzacions de comercialització. De fet, el 94,3 per cent de les incidències van ser comunicades directament per aquestes companyies, en compliment de les seves obligacions reguladores.
Més actuacions per garantir l'abastiment
Per contenir els problemes de disponibilitat, l'Agència va intensificar les seves intervencions durant el primer semestre. Entre les principals mesures figuren 394 comercialitzacions excepcionals de medicaments, davant les 243 del semestre anterior, així com 416 aturades d'exportació: 353 dirigides a Estats membres de la Unió Europea i altres 63 a tercers països.
Així mateix, van augmentar de 85 a 122 els contactes amb titulars de medicaments alternatius per buscar opcions que permetin mantenir la continuïtat dels tractaments. L'Aemps també va recórrer a la importació de medicaments estrangers en 25 ocasions.
L'Agència manté, a més, un seguiment específic de medicaments amb especial repercussió assistencial, com les teràpies hormonals transdèrmiques que contenen estradiol. Des del març analitza les seves previsions de consum i manté contacte directe amb les companyies per augmentar la producció i avançar la distribució.
En paral·lel, treballa juntament amb el Consell General de Col·legis Oficials de Farmacèutics (Cgcof) i la Federació de Distribuïdors Farmacèutics (Fedifar) en el desenvolupament de sistemes d'informació sobre les existències de medicaments. L'objectiu és reforçar la vigilància i anticipar-se a possibles situacions d'escassetat.
