L'Agència Europea de Medicaments (EMA) ha començat a examinar els punts febles de la cadena de subministrament de més de 200 principis actius considerats crítics per als sistemes sanitaris de la Unió Europea. L'objectiu és anticipar possibles problemes de disponibilitat i detectar vulnerabilitats estructurals abans que es tradueixin en desproveïments. Així ho recull el seu informe semestral de 2026, que situa aquesta tasca entre els principals avenços de l'organisme durant la primera meitat de l'any.
La feina és a les mans del Grup Executiu de Direcció sobre Escassetat i Seguretat dels Medicaments (MSSG), que ja avalua els riscos de subministrament d'un primer conjunt de medicaments inclosos a la Llista de la Unió de medicaments crítics. Segons el balanç de l'EMA, durant el primer semestre es van celebrar sis reunions d'aquest grup, el doble que en el mateix període de 2025, i es van fer dues anàlisis de vulnerabilitat amb les seves corresponents recomanacions.
L'Agència també està ampliant les funcionalitats de la Plataforma Europea de Seguiment de l'Escassetat de Medicaments (ESMP), una eina digital destinada a millorar l'intercanvi d'informació entre la indústria farmacèutica i les autoritats reguladores. La finalitat és que les dades sobre possibles problemes de subministrament siguin més ràpides, homogènies i útils per anticipar situacions de risc.
Una llista per orientar la resposta europea
Aquesta anàlisi s'emmarca en l'estratègia comunitària per reduir la dependència exterior i reforçar l'autonomia farmacèutica. La Llista de la Unió identifica els medicaments la manca dels quals podria tenir conseqüències especialment greus per als pacients, per tractar-se de tractaments essencials amb poques o cap alternativa terapèutica. El seu desenvolupament està lligat al futur marc europeu de seguretat de subministrament i a la Llei de Medicaments Crítics (Critical Medicines Act), l'acord provisional de la qual van assolir el Parlament Europeu i el Consell el passat 12 de maig.
La llista servirà com a referència per identificar on es concentren les dependències i orientar mesures com l'impuls de la fabricació en territori comunitari, la diversificació de proveïdors o la coordinació entre Estats membres. L'EMA subratlla que les avaluacions de vulnerabilitat que ja estan en marxa contribuiran també a reforçar les cadenes de subministrament en el marc de la nova legislació farmacèutica.
Precisament, aquesta darrera ha fet un altre pas aquesta setmana, després que la comissió de Salut Pública (SANT) del Parlament Europeu donés suport a l'acord assolit en els trílegs. La reforma, l'aprovació definitiva de la qual està prevista al Ple de l'Eurocambra en les properes setmanes, incorpora mesures per millorar la disponibilitat dels tractaments i facilitar-ne la comercialització als diferents països. Es tracta d'un expedient legislatiu diferent de la Llei de Medicaments Crítics, tot i que ambdues persegueixen reforçar la resiliència del mercat europeu.
La indústria demana que el subministrament pesi més que el preu
El gir regulador coincideix amb les demandes de la indústria farmacèutica espanyola. Farmaindustria considera que el nou marc pot afavorir projectes industrials estratègics a Europa, tant per crear noves instal·lacions com per modernitzar les existents o incorporar tecnologia. El seu director tècnic, Emili Esteve, va valorar en declaracions a aquest mitjà, que "per fi sembla que Europa ha aconseguit legislar a favor de la fabricació de medicaments en territori dels Estats membres". No obstant això, va advertir que la seva efectivitat dependrà de l'aprovació definitiva, l'entrada en vigor i l'aplicació pràctica de les mesures.
Per la seva banda, la patronal dels genèrics, Aeseg, ha posat el focus en la pèrdua de rendibilitat d'alguns medicaments essencials. La seva secretària general, Elena Casaus, adverteix que "els desproveïments no comencen el dia que falta un medicament a la farmàcia", sinó que el risc es construeix quan desapareixen proveïdors i es concentra el subministrament. L'associació ha assenyalat, entre altres exemples, que el preu de la furosemida de 40 mil·ligrams ha caigut un 75 per cent des de 2021, mentre les seves presentacions comercialitzades s'han reduït de 19 a 11.
Sanitat també defensa que la seguretat de l'abastiment tingui més pes en les decisions de finançament i compra pública. "El preu més baix no sempre representa el menor cost per al sistema sanitari", sosté el Ministeri, que obre la porta a revisar el preu de determinats fàrmacs essencials i a incorporar criteris com la fiabilitat del proveïdor, la diversificació de fonts i la capacitat de resposta davant incidències.
El repte europeu, per tant, no es limita a identificar quins medicaments són crítics. L'examen de l'EMA busca detectar on pot fallar el seu subministrament, mentre les noves normes pretenen oferir eines per corregir aquestes debilitats que van des de més capacitat productiva fins a compres públiques que no depenguin exclusivament del cost.