Es parla molt de l'accés a la innovació farmacèutica i també de les desigualtats sanitàries per raons de residència. Ara, un estudi relaciona ambdues realitats, en aquest cas referides als nous fàrmacs per a l'obesitat i la diabetis, entre d'altres.
El lloc de residència a Escòcia sembla influir de manera directa en les probabilitats de rebre tractaments innovadors contra la diabetis tipus 2 i l'obesitat. Segons un estudi elaborat per la Associació de la Indústria Farmacèutica Britànica (ABPI) juntament amb la consultora LCP Health, existeix una disparitat territorial substancial i "injustificada" en l'accés als fàrmacs agonistes del receptor de GLP-1 dins del sistema públic de salut (NHS).
L'informe —que va analitzar les dades de prescripció de les 14 juntes sanitàries d'Escòcia entre setembre de 2020 i agost de 2025— conclou que aquesta família de medicaments presenta la major bretxa d'accés de tot l'estudi. Cap al final del període avaluat, la junta de Western Isles (Illes Hèbrides Exteriors) receptava aproximadament deu vegades més tractaments GLP-1 per càpita que la junta de Shetland, la zona amb la taxa més baixa.
Diferències que van més enllà de l'estat de salut
La investigació constata que aquesta bretxa geogràfica no s'explica únicament per diferències en els índexs locals de prevalença de diabetis o obesitat. En el seu lloc, l'informe apunta a barreres burocràtiques i organitzatives evitables a nivell local.
Tot i que el Consorci Escocès de Medicaments (SMC) avalua i aprova els fàrmacs a escala nacional, la decisió d'incorporar-los a les guies locals (formularis) recau en cada junta sanitària, que teòricament compta amb un termini de 90 dies per pronunciar-se. No obstant això, en certes àrees el procés per incloure els GLP-1 als catàlegs locals va superar l'any, retardant significativament l'arribada del tractament als pacients.
Factors de context i limitacions de l'estudi
El mateix informe matisa les xifres i demana prudència a l'hora d'interpretar els extrems de la comparativa territorial:
- Efecte demogràfic a les illes: Tant Western Isles com Shetland atenen poblacions reduïdes, on una lleu variació en el nombre brut de receptes altera de manera desproporcionada la taxa per habitant.
- Manca de desglossament diagnòstic: Els registres públics analitzats no diferencien si la prescripció es va emetre per al tractament de la diabetis tipus 2 o per al control de pes (encara que s'assumeix que la majoria correspon a diabetis, atès que els programes públics específics de pèrdua de pes s'han anat desplegant de manera gradual).
- Absència de sanitat privada: L'estudi abasta únicament receptes finançades pel NHS i no contempla la prescripció en l'àmbit privat.
Malgrat aquestes limitacions, des de l'ABPI assenyalen que les diferències locals evidencien la necessitat de reformar el sistema per evitar que el lloc de residència determini els temps d'espera i l'accés a teràpies ja considerades cost-efectives, és a dir, rendibles. Entre les propostes remeses al Govern escocès figuren accelerar la planificació assistencial abans dels dictàmens oficials i monitorar la prescripció de fàrmacs complexos en funció del domicili real del pacient i no del centre d'atenció.