Espanya manté un dèficit comercial farmacèutic que supera els 4.000 milions d'euros. El motiu? El valor dels medicaments que exporta no arriba al dels que importa. És la conclusió a la qual arriba Pedro Luis Sánchez García, director d'Estudis Econòmics de Farmaindustria, a Redacción Médica, després d'analitzar les dades de l'informe The Pharmaceutical Industry in Figures 2026 elaborat per la Federació Europea d'Indústries i Associacions Farmacèutiques (EFPIA). La solució, assegura, passa llavors per "augmentar la producció dins del país i atreure noves inversions industrials".
El saldo comercial s'ha d'interpretar en el context d'un sector que necessita abastir els pacients de medicaments desenvolupats i fabricats en diferents països. Espanya compta amb una indústria farmacèutica rellevant, capacitat productiva i una important activitat investigadora, però no produeix tots els que consumeix. Sánchez García recorda que les companyies solen concentrar la fabricació de cadascun en un nombre reduït de plantes repartides pel món, la qual cosa fa que les importacions continuïn sent necessàries fins i tot en països amb una indústria consolidada.
Espanya exporta més del 80 per cent dels medicaments que produeix
Sánchez García destaca la "important indústria farmacèutica" d'Espanya i el pes de les seves exportacions: "Té 181 plantes de producció de medicaments i exporta més del 80 per cent d'aquesta producció que fa". Tot i així, assenyala que aquest dèficit comercial apareix perquè les vendes a l'exterior no compensen el valor de les compres internacionals. "Totes les exportacions nostres de fàrmacs no cobreixen totes les importacions que nosaltres fem", afirma.
En aquest context, la taxa de cobertura —és a dir, la proporció de les importacions que queden cobertes per les exportacions— se situa, segons les seves declaracions, entre el 80 i el 85 per cent, amb variacions d'un any a l'altre.
Augmentar la producció i atreure noves línies de fabricació
En aquest context, matisa que "Espanya no pot reduir realment les seves importacions perquè són fàrmacs que han d'estar aquí per atendre els pacients espanyols". Per això, considera que "l'única manera de poder reduir aquesta bretxa o pujar aquest dèficit comercial és augmentant la producció de medicaments" al nostre país.
L'expert explica que, si es manté la propensió exportadora actual, l'increment de la producció tindria un efecte directe sobre les vendes a l'exterior: "Cada euro nou, cada 100 euros, per dir-ho així, nous de producció a Espanya augmentarà les exportacions més o menys en un 80-85 per cent".
La proposta de Farmaindustria passa per afavorir que les companyies farmacèutiques instal·lin més capacitat productiva a Espanya. Sánchez García considera necessari que Espanya inverteixi i resulti atractiva per a les empreses que decideixin obrir noves plantes, incloses aquelles dedicades a medicaments protegits per patent, o traslladar línies de fabricació.
Les importacions continuaran sent necessàries
L'expert apunta que ni Espanya ni cap país pot fabricar per si sol tots els medicaments que necessita. La producció farmacèutica està distribuïda internacionalment i moltes companyies compten amb poques plantes per abastir des d'elles a diferents mercats. Com a exemple, assenyala que alguns es produeixen a Bèlgica, Regne Unit o França, mentre que part dels que consumeixen els ciutadans francesos es fabriquen a Espanya.
Per aquesta raó, opina que l'objectiu no ha de ser eliminar les compres a l'exterior, sinó augmentar la capacitat productiva nacional per millorar la relació entre importacions i exportacions. "El més important no és tant fixar-se en les importacions, que sempre tindran un valor elevat, sinó intentar reduir aquesta bretxa augmentant la nostra producció», insisteix.
Investigació i la fabricació no sempre van de la mà
A més, Espanya manté una posició destacada en investigació farmacèutica i assajos clínics. Sánchez García xifra en "gairebé 1.700 milions d'euros anuals" la darrera xifra d'inversió en I+D i destaca que el país és líder en assajos clínics iniciats a Europa.
Tanmateix, adverteix que aquesta fortalesa no implica que els medicaments investigats s'hagin de fabricar després a Espanya. "La inversió en I+D té poca relació realment amb la part de producció i la part d'exportació", sosté.
Així, el director d'Estudis Econòmics de Farmaindustria explica que la investigació clínica i preclínica precedeix la producció i que ambdós àmbits poden desenvolupar-se en països diferents. "Entre les dues fases no hi ha gaire relació. Hi ha molts països que són molt forts en I+D, però en producció no ho són tants. I altres països a l'inrevés", assenyala.
Al seu parer, Espanya combina una posició rellevant en investigació amb una capacitat industrial significativa, recolzada en les seves plantes de producció de medicaments i principis actius. Encara que aquestes instal·lacions se centren relativament a Madrid i Catalunya, també estan distribuïdes per altres territoris.